Cercador de l’Hemeroteca
Español
Seccions

Tarragona Reus Costa Daurada

Tarragona
21.98 º
1.8 Km/h
Ramon Descarrega Gerent de la Regió Sanitària del Camp de Tarragona Salut
Ramón Descarrega al balcó del seu despatx de l'Agència de Salut Pública a Tarragona abans de l'entrevista amb 'Diari Més'.

«Si es contacta amb el CAP a través de WhatsApp, almenys es rebrà resposta»

Ramón Descarrega al balcó del seu despatx de l'Agència de Salut Pública a Tarragona abans de l'entrevista amb 'Diari Més'.

«Si es contacta amb el CAP a través de WhatsApp, almenys es rebrà resposta»

Descarrega diu que des de l’atenció primària es treballa en oferir altres línies de comunicació més eficients que el telèfon entre el professional i el pacient

Actualitzada 13/08/2020 a les 08:05

Ramon Descarrega va convertir-se, el setembre de 2018, en el gerent de la Regió Sanitària del Camp de Tarragona, després d’haver estat metge de família a Reus, Mont-roig del Camp i Vilaverd. Llicenciat en Medicina i Cirurgia per la Universitat de Barcelona i especialista en medicina familiar i comunitària, Descarrega va ser també director d’equip d’atenció primària al Reus 3 i gerent d’Atenció Primària Alt Camp SLP, EBA Alcover. A més, és professor associat de la Facultat de Medicina i Ciències de la Salut de la Universitat Rovira i Virgili (URV) i ha col·laborat amb l’Institut d’Estudis de la Salut. Ara segueix al capdavant de la regió en un dels moments sanitaris més complicats a Tarragona.


— Quina és la situació actual a la regió del  Camp de Tarragona?

— Estem en una situació d’estabilitat. Van apareixent una mitjana de 30 casos i 5 brots diaris, entenent com a brot tres casos o més d’un mateix focus. De moment tenim onze persones ingressades a planta, tres a l’Hospital Sant Joan de Reus i vuit a l’Hospital Joan XIII, i sis persones a l’UCI, tres a Reus i tres a Tarragona. Tot i que tenim situació d’estabilitat, el nombre de pacients greus no creix, i això ens permet tenir el sistema hospitalari en bones condicions.

— I l’atenció primària, com es troba? 
— L’atenció primària està més tensada perquè treballa amb tots els casos lleus de coronavirus i a més hi ha treballadors de vacances, als quals vam recomanar que les fessin abans del 30 de setembre per si hi ha una altra onada a la tardor.

— Hi ha moltes queixes respecte a com funcionen els CAP.
— Estem en una situació d’excepcionalitat i això ens obliga a limitar al màxim el contacte presencial. Entenem que la població vulgui un sistema de fàcil accés i de total disponibilitat, però ara la nostra responsabilitat és vetllar per la seguretat de la gent per davant de la comoditat. La idea és que el pacient contacti amb el CAP i expliqui que li passa sense acudir-hi. Això ajudarà que el professional pugui gestionar la situació de cada pacient sense la seva presència i decidir què necessita i aquest sistema farà que l’atenció primària sigui més eficient. S’estava fent molta activitat presencial sense que fos necessari.

— Però la majoria de trucades de pacients als CAP no reben resposta.
— Perquè aquest sistema funcioni l’accessibilitat ha d’estar ben resolta. Estem treballant per millorar la comunicació entre el professional i el pacient a través del contacte asincrònic, com ara correus electrònics, Whatsapp o el web de lamevasalut.cat. Si només podem treballar amb una comunicació de resposta al moment, fracassem. Així almenys es contestarà al pacient, que ara quan aquest truca i el CAP està saturat no rep resposta. A més, tothom que faci servir aquestes vies de contacte deixarà de fer servir el telèfon, que quedarà reservat per la gent gran, que en molts casos no domina les noves tecnologies.

— El CAP de Torreforta és un dels que més queixes rep. 
— Em consta que al de Torreforta estan valorant la línia de Whatsapp, s’està fent obra civil per ampliar les línies telefòniques i treballen en quina manera estableixen aquest registre de trucades entrants no respostes per poder contactar posteriorment amb el pacient. 

— I les residències, en quina situació es troben?
— Les estem protegint. Ara mateix les del Camp de Tarragona es troben també en una situació molt estabilitzada, només hi ha algun cas en treballadors. Sabem que el virus només pot entrar a través del personal. És un col·lectiu que ha d’anar més amb compte pel contacte que té amb gent vulnerable.

— Quantes proves PCR s’han fet al Camp de Tarragona des de l’inici de la pandèmia?
— Més 46.000 des del dia 2 de març fins al 2 d’agost. Al juliol vam començar amb 2.000 PCR setmanals i el vam acabar amb 3.340 proves a la setmana, i al mes de maig hi va haver setmanes que en vam fer més de 4.000. Ara n’estem fent unes 600 o 700 diàries. 

— Com es fa el seguiment dels casos?
— El que fem és un rastreig quan apareix un cas. Dins d’aquest, tenim diferents actors que hi intervenen. En primer lloc, els professionals de l’atenció primària, que fan la PCR i un seguiment dels casos simptomàtics que els hi arriben. Després hi ha els gestors covid-19. Al territori n’hi ha 33 que es van incorporar fa dues setmanes. Quan l’atenció primària sospita d’un cas, el gestor recull tota la informació d’aquella persona i fins i tot explora els seus contactes estrets en les 48 hores anteriors als símptomes, i també informa el pacient sobre el procediment que ha de seguir a partir d’aquell moment. També tenim als trucadors, que van fent el seguiment dels contactes estrets. La quarta pota són els professionals del servei de vigilància epidemiològica, que són els que fan un seguiment més expert i acurat de cadascun dels casos.

— Creu que ens tornarem a confinar aquí al Camp de Tarragona?
— Nosaltres estem treballant per evitar, per tots els mitjans, haver de tornar a mesures estrictes de confinament domiciliari. El nostre objectiu és que es pugui fer una vida normal en un entorn de pandèmia. 

— Però hi haurà restriccions?
— Restriccions n’hi haurà, ja siguin parcials, per zones, de mobilitat, etc. Una de les coses que ja està vigent és que, si la incidència de casos augmenta molt en un municipi, es tornin a prohibir les visites a residències, per exemple. Som conscients que la vida ha de continuar, això com l’economia, estem treballant també perquè es pugui començar de la millor manera possible i que els hospitals puguin continuar fent part de la seva activitat normal en un entorn covid-19. Per això, una de les mesures que vam prendre aquí al territori és que, de moment, els pacients ingressats per coronavirus es concentrin a l’Hospital Sant Joan de Reus i a l’Hospital Joan XXIII. Això vol dir que aquests centres ja tenen preparats aquests dispositius i ens permet que l’Hospital Santa Tecla, el Pius de Valls i el del Vendrell treballin en un entorn sense covid-19 i ser més eficients i avançar amb la resta d’activitat.

— Com creu que avançarà la pandèmia? 
— L’objectiu és que les corbes siguin com més planes millor, tot i que ja tenim assumit que estarem molt de temps en aquesta situació, que a la tardor tindrem algun rebrot, però evitant que hi hagi un altre confinament total. 

— I quan tornarem a la vella normalitat?
— Pensem que estarem en aquesta situació actual almenys durant un any. Igual ens equivoquem i al mes de gener surt una vacuna magnífica, però de moment treballem en aquest escenari.

— Creu que la condició per tornar a la situació prèvia al coronavirus passa per la vacuna.  
— Sí, o per la immunitat col·lectiva. Si el virus al final es torna tant contagiós que ho acaba passant un percentatge important de la població que queda amb defenses suficients per no poder-se infectar de nou durant una temporada llarga, la malaltia infecciosa queda molt minvada. Per això es fan les vacunes, perquè la gent tingui defenses. Un pot tenir-les perquè el vacunen o perquè passa la malaltia.

— Però és més arriscat, no? 
— Molt més. Perquè vol dir que molta població passaria la malaltia i molta gent és vulnerable. No volem aquest escenari.

— Hi ha molta gent que desconfia de la vacuna per la poca experimentació si es crea molt ràpidament. 
— Les vacunes tenen un procés de recerca, d’elaboració, de validació fins que arriben a estar en el mercat. Primer s’ha de conèixer bé el virus, que sembla que ja està fet, però s’ha de testar i veure si és efectiva i durant quant de temps. També cal veure quantes dosis de vacunes es necessiten. I també assegurar-se que no té efectes secundaris. Això té un procés i per això es va dir que difícilment la tindrem abans d’un any i mig. 

 — L’ideal seria que, per tornar a la vella normalitat, se la posés tothom?
— Clar, però aquí ja entra la decisió de les persones. Si la gent mantingués més les mesures de distància, mascareta i rentat de mans, els casos actuals segurament no els tindriem, però si tenim una vacuna efectiva i la gent no se la vol posar, tindrem una situació, com a societat, complicada. No obstant això, la meva sensació és que la major part de la població l’està esperant. 

Comentaris
  • #2 Montse Ronera Hernández
    (13/08/20 16:11)

    Holaaaa me podría decir como poder contactar con wasapapp para los caps...les van a dar a cada médico de familia un mobil?? Es super difícil contactar con la meva salud con el mobil...no creo que sea la mejor asistencia el teléfono...sobre todo para los ancianos. Espero una respuesta gracias

    Denunciar comentari Respondre
  • #1 Dominica
    (13/08/20 15:18)

    Suposo que si

    Denunciar comentari Respondre
Comenta el contingut : «Si es contacta amb el CAP a través de WhatsApp, almenys es rebrà resposta»
Diari MesDiari Mes és una marca registrada de Tamediaxa, S.A.

Redacció i administració: Carrer Manuel de Falla, 12 Baixos. Tarragona

977 21 11 54

Redacció a Reus: Carrer Monterols, 36 2n. Reus

977 32 78 43

diari.mes és un mitja
auditat per OJDInteractiva
Diari Mes

Amb la col·laboració de:
Diari Mes