Pisos de tres i quatre estudiants per no haver de pagar més de 300 euros

L’inici d’un nou curs a la Universitat Rovira i Virgili significa també la recerca per part dels estudiants d’una habitació per la qual no hagin de pagar un preu desorbitat. Això, però, només s’aconsegueix d’una manera: compartint pis i, a vegades, amb molta gent. S’arriba així a la conclusió que, per no pagar més de 300 euros per una habitació on poder dormir, s’ha de conviure almenys amb dues o tres persones més.

Adrian Osuna és un jove d’Estepa que enguany farà segon de Medicina a Reus. Explica que va demanar el trasllat del grau a una altra universitat i, per aquest motiu, va deixar el pis en el qual vivia l’any passat. El canvi de centre no se li ha concedit i per això n’ha hagut de buscar de nou. Osuna, però, ja ha fet la feina aquest estiu. «He trobat una habitació molt ràpid i compartiré pis amb tres persones més per 200 euros mensuals», explica el jove, que assegura que és un bon preu si es comparen amb els d’Andalusia. A més, reconeix que parlarà amb el propietari per acordar què fer en cas d’un nou confinament, perquè l’anterior habitatge el van seguir pagant durant els tres mesos d’estat d’alarma sense viure-hi.

Una altra jove que busca pis a Tarragona és Pilar Rastoll, d’Alacant. Estudiarà Infermeria i explica que està buscant pis a través de diferents plataformes de Facebook i pàgines web, i aquest cap de setmana vindrà a la ciutat per veure ja algunes habitacions que li han agradat. «El preu no baixa de 200 euros compartint la casa amb dues o tres persones més», assegura Rastoll, que indica que, comptant els costos de llum, aigua i Internet, puja a 220 o 250, aproximadament. De moment està parlant amb un noi de Girona i dos de Tarragona per anar a viure amb ells, i comenta que parlarà amb els llogaters per assegurar-se que queda clar que faran en cas de confinament o de restriccions de mobilitat entre comunitats autònomes. «Vull saber on em poso i les garanties que tinc», assenyala Rastoll.

El problema d’un possible nou confinament preocupa principalment als estudiants que vénen de fora, ja que, si aquest s’allarga molt, voldran tornar a casa seva però no haver de seguir pagant per una habitació que no utilitzen. Javi Villalobos pensa això mateix, tot i que reconeix que, «si ens tanquen per poc temps, potser no surt a compte tornar a casa, caldria valorar-ho». El jove malagueny farà aquest curs 2020/21 el màster d’Arqueologia del Quaternari i Evolució Humana a la URV i, amb un amic seu, busca pis a Tarragona. «Ens han recomanat la zona de l’Eixample, la plaça del mercat, la Part Alta o Sant Pere i Sant Pau, que està una mica més allunyat però a prop del centre de recerca de l’IPHES», explica Villalobos. La seva idea no és compartir pis amb molta gent, sinó trobar-ne un per ells dos i que no superi els 500 euros al mes.

El jove andalús i el seu company fa poc que busquen habitatge a la ciutat i encara no han trobat res, però assegura que «pel que he vist no són gaire cars els lloguers a Tarragona, a Barcelona deuen pujar molt més i a Màlaga també són més cars».