Diari Més
Cristina Urbina

Professora investigadora del departament d'Enginyeria Mecànica de la URV

Universitat

«Fa 25 anys que ensenyo enginyeria i mai he arribat al 10% de noies a classe»

La Cristina Urbina coordina a la demarcació el projecte Inspira STEAM, que busca despertar vocacions científiques i tecnològiques entre les nenes

Cristina Urbina en una imatge recent.

«Fa 25 anys que ensenyo enginyeria i mai he arribat al 10% de noies a classe»Cedida

detail.info.publicated

Creat:

Actualitzat:

—Com es desenvolupa el projecte Inspira STEAM?

—Aquesta iniciativa va sorgir a la Universitat de Deusto fa cinc anys i la URV s’hi va sumar fa dos anys. El projecte consisteix a buscar mentores i mentors que vulguin anar als centres a parlar de la seva experiència i fomentar les STEAM (Science, Technology, Engineering, Arts and Maths) entre l’alumnat de sisè de primària, especialment entre les nenes. De la primera a la segona edició, a Tarragona vam triplicar el nombre d’escoles i mentores, de manera que aquest curs hem arribat a 11 centres, treballant amb uns 600 alumnes i amb 48 mentores. Totes les persones involucrades ho fem de manera altruista, perquè creiem que els objectius d’aquest projecte s’ho mereixen.

—Quina presència femenina hi ha, a les facultats de ciència i tecnologia?

—Les últimes dades ens diuen que a l’Estat espanyol un 55% dels estudiants són dones. Als estudis d’Enginyeria i Arquitectura s’arriba al 25%, tot i que en el cas de la URV no arribem al 18%. Jo soc docent del grau d’Enginyeria mecànica i, enguany, de 82 alumnes, només 4 eren noies. L’any passat en vaig tenir 7. Porto 25 anys ensenyant i mai he arribat al 10% d’estudiants dones.

—Per què creu que en ple 2020 se segueix reproduint aquesta situació?

—Aquesta és la pregunta del milió, a mi també m’agradaria saber-ho. No ho acabo d’entendre, suposo que, des de molt petites, se’ns fica al cap que les matemàtiques, la física, arreglar coses o entendre com funcionen no és cosa nostra. Ens han anat donant unes directrius, encara que potser de manera subliminal, que ens han fet creure que les dones no som tan bones com els homes per fer qualsevol cosa. No som millor les infermeres que els infermers, és qüestió de veure que tots podem fer el mateix. Ara, al món de l’enginyeria, som quatre i el gat.

—Els referents femenins en l’àmbit de la ciència són encara escassos?

—Sí, es veu als llibres de text. Ara mateix, als Nobel hi ha molt poques dones. En el món de la ciència i la tecnologia sempre hi ha hagut preeminència masculina, però cal dedicar temps a donar publicitat a les dones que són científiques o tecnòlogues que fan recerca d’alta qualitat i que no tenen, ni de bon tros, la mateixa visibilitat que els homes.

—Quin és el missatge que es treballa durant les sessions de mentoria?

—Es fan sis sessions a l’escola. A través d’un material que portem preparat, treballem temes com els estereotips, les professions relacionades amb els camps de la ciència i la tecnologia, i els mostrem referents propers. Al final, fem un treball de reflexió amb els alumnes sobre tot el que hem estat treballant.

—I quines conclusions en solen extreure, els nens i nenes, d’aquestes sessions?

—Ens hem trobat amb nens que ens expliquen que s’han adonat que és veritat que les dones poden fer el mateix que els homes. D’altra banda, les escoles ens diuen que és una feina molt necessària, i la majoria acostumen a repetir.

tracking