Veïnes del Rancho Grande: «Viure aquí és una angoixa constant, és horrorós»

L’edifici número 2 del carrer Sant Andreu del barri del Serrallo, conegut popularment com el Rancho Grande, viu una situació insostenible. Dels 32 habitatges que hi ha, la meitat estan ocupats il·legalment, mentre que a l’altra meitat hi viuen veïns del barri, propietaris que paguen la seva hipoteca i els seus impostos com qualsevol altre habitant de la ciutat. Segons expliquen dues veïnes del bloc, els ocupes van arribar per primer cop al Rancho fa prop de 10 anys, però llavors no eren conflictius. Amb els anys, aquestes ocupacions han anat augmentant i, amb elles, la delinqüència, principalment el tràfic de drogues, les baralles i les destrosses dels espais comuns.

«Viure aquí és viure amb una angoixa constant, sempre amb l’ai al cor, és horrorós», assegura una de les dues veïnes, que porten tota la vida vivint al 2 de Sant Andreu i prefereixen mantenir-se en l’anonimat. Expliquen que actualment hi ha tres bandes que ocupen els pisos: els romanesos, els marroquins i els gitanos, i assenyalen que les baralles són la conseqüència de discussions entre els grups, sigui per un tema de drogues o per voler entrar en pisos ja ocupats per una altra banda. A més, comenten que «hi ha una màfia, que és la que peta els habitatges i després els ven».

Les dues propietàries lamenten que la situació ha arribat a l’extrem, fins al punt en què el tràfic de drogues és a totes hores i les baralles s’han convertit en el pa de cada dia. «Jo vaig haver d’anar a viure de lloguer uns mesos perquè no podia més», reconeix l’altra veïna, que diu però que «havia de venir cada dia per assegurar-me que no m’havien ocupat el pis». Ambdues coincideixen en el fet que «fa por sortir de casa i, quan sentim que a fora els passadissos hi ha soroll, no sortim fins que es calma», i reconeixen que «no podem portar mai ningú a casa perquè ens fa vergonya, i això et condiciona molt la vida, al cap i a la fi».

De cara a trobar una solució, tot i que asseguren que a nivell policial sempre s’ha treballat, lamenten que si els bancs, que són els propietaris dels pisos ocupats, no denuncien, no s’hi pot fer res. «Als bancs els és igual, perquè a ells no els crea cap problema que les seves propietats estiguin ocupades il·legalment», sostenen les veïnes, que són al final les que en pateixen les conseqüències. «El que no és lògic és que, si no pagues la teva hipoteca, els bancs vénen a desnonar-te ràpidament però, aquests mateixos bancs no fan res quan hi ha ocupes als seus pisos», critica una de les veïnes, que explica que va anar a un judici per una ocupació d’un pis del bloc, propietat d’un particular que havia denunciat, i «el jutge només els va posar una multa, no els va fer fora». «És en aquest moment quan et planteges si la justícia està ben feta o ben aplicada», diu la veïna.

A més, descarten totalment l’opció de marxar de l’edifici, «perquè és casa nostra i no ens faran fora, seria com rendir-se, perdre la batalla. Ens quedem per honor». Expliquen que al principi arreglaven les destrosses que provocaven els ocupes quan es barallaven, «però va arribar un punt en què vam desistir perquè l’endemà es tornaven a barallar i ho tornaven a trencar», i afegeixen que «més d’un cop ens hauria pogut caure un vidre al cap». En aquesta mateixa línia d’inseguretat dins el seu propi edifici, asseguren que tenen contrasenyes per entrar a casa d’algun dels veïns, de manera que es poden assegurar que no es tracta dels ocupes.

Les veïnes confien que, tard o d’hora, se solucionarà el problema, però mentrestant hauran de seguir vivint aquesta situació «insuportable». Segons diuen, a la nit dormen amb tensió i no poden descansar. «Ahir em vaig despertar perquè vaig sentir un soroll i em pensava que ja m’havien entrat», explicava, preocupada, una d’elles, mentre que l’altra assegurava que «cada cop que marxem de casa ho hem de tancar tot, perquè algun dia ens els trobarem a dins. A mi ja m’han saltat diverses vegades al balcó i m’han tallat el cable de la televisió».

Brutícia per tot arreu

Les dues veïnes també es planyen que els ocupes tiren brossa per tot arreu. «El meu balcó toca a la banda de la via del tren, on llancen tota la porqueria, igual que al carrer i, a vegades, fins i tot, me n’he trobat al meu estenedor, no puc ni estendre la roba». Per la seva banda, l’altra veïna etziba que «dir-los porcs és menystenir els porcs».

Al pati interior, hi ha una reixa on llancen tota mena de brossa, des de plàstics, com ampolles i altres estris, fins paquets de tabac, roba, fustes i bosses. De brutícia també n’hi ha a cada passadís i cada replà, i fins i tot a l’entrada del bloc, on la porta també està trencada i sempre oberta. Les dues veïnes no es volen ni imaginar com deuen estar els pisos per dins, tot i que una assegura haver-ne vist un fa uns anys i encara es pregunta «com hi poden viure».