«Volem resoldre l'ansietat ràpidament i caiem en les trampes de la nostra ment»

—L’ansietat és un dels mals del nostre segle?

—Els problemes d’ansietat són un dels principals motius de consulta a les consultes de salut mental i també a les de medicina general, perquè hi ha una part important de les problemàtiques consultades que estan relacionades amb l’ansietat i l’estrés, a tall de somatització.

—Qui és més susceptible de patir ansietat crònica?

—Qualsevol persona que passi per una situació d’estrès seria vulnerable, ja que l’estrès pot actuar com a desencadenant d’un quadre d’ansietat transitòria, i depenent de com aquesta es gestioni i del rerefons de la persona, es podria desenvolupar un problema d’ansietat crònica.

—Quins factors poden contribuir a convertir aquesta ansietat transitòria en un problema crònic?

—L’ansietat és una emoció que tots tenim, i això és bo, perquè té un paper protector, en la mesura que permet anticipar perills. L’ansietat crònica fa referència a aquells quadres en què la persona fa temps que pateix una ansietat excessiva o desproporcionada, que potser fins i tot ha rebut tractament mèdic i psicològic, però que continua tenint-la.

—Al seu llibre vostè assenyala que sovint, a l’hora de gestionar la nostra ansietat, caiem en les nostres pròpies trampes mentals. Quines serien algunes d’aquestes trampes?

—Una seria, per exemple, les falses solucions: si em fa por anar al centre comercial, la solució és no anar-hi. Però, amb el temps, a mesura que aquesta pauta d’actuació es va generalitzant, la teva vida es va complicant. Una altra trampa típica és confondre el possible amb el probable: si la meva filla de 22 anys agafa el cotxe per anar a la platja, em pot angoixar que li passi alguna cosa. És possible que tingui un accident? Sí. És probable? No. Una altra trampa seria buscar en persones externes la tranquil·litat, que elles m’hagin d’assegurar que tot està bé: demanaré a la meva filla que em truqui quan arribi. Una trampa més: recórrer a substàncies químiques per controlar el meu estat d’ansietat, o recórrer a l’alcohol. El meu llibre té per subtítol Guía para pacientes e impacientes perquè la clau està en la impaciència: l’ansietat crònica és tan desagradable que la volem solucionar ràpidament, i això ens fa caure en les trampes de la nostra ment.

—Com a pautes per treballar l’ansietat crònica vostè recomana confiança, energia i amabilitat. A què es refereix amb aquest últim concepte?

—Jo recomano algunes estratègies de meditació, però treballar la meditació per resoldre un problema d’ansietat és una mica més complicat que simplement aprendre a meditar. Amb les eines que desenvolupo amb el meu programa de tres nivells, anem construint la manera d’entendre la nostra ment i a reconèixer les trampes. En aquesta labor són importants la persistència i el treball, però sobretot l’amabilitat amb tu mateix. Quan ens posem a meditar solem patir molta pressió per aconseguir resultats, i l’amabilitat acaba saltant per la finestra.

—L’ansietat crònica es pot resoldre o només controlar-la?

—L’objectiu final del treball que proposo és acabar amb els problemes que genera l’ansietat. L’ansietat és una emoció útil, però jo m’adreço a les persones per a qui aquesta emoció útil acaba generant un problema.