Com direm adéu a les hores de pantalla?

El confinament provocat per la situació d’estat d’alarma ha tingut com a conseqüència que a moltes cases els infants i adolescents hagin incrementat les hores d’utilització de dispositius electrònics. Consoles, mòbils i tauletes s’han convertit en objectes associats a l’oci familiar. En aquest escenari, és raonable que pares i mares facin la reflexió sobre si aquest increment d’utilització de recursos electrònics pot tenir conseqüències en els hàbits dels nens i joves un cop s’acabi el confinament. A parer de Mabel Montserrat, psicòloga de l’Educació i coordinadora del Grup de Treball Intervenció Psicoeducativa de la Delegació Territorial de Tarragona del Col·legi Oficial de Psicologia de Catalunya, haurien de ser mínimes. «Hem de preguntar-nos en què invertien aquestes hores abans d’estar tancats a casa», explica la psicòloga, «i adonar-nos que, si abans les dedicaven a fer esport, a estar jugant a l’aire lliure o a fer activitats fora de casa, quan tot plegat s’acabi, recuperaran aquestes activitats», explica. Mabel Montserrat apunta que és comprensible que els pares sentin preocupació en veure que els fills passen més hores jugant amb aparells electrònics i per això assenyala que poden intervenir regulant aquest temps i establint un control sobre els continguts, perquè «hi ha jocs d’estimulació cognitiva que són bons, no tot el que hi ha a les tauletes o a internet és dolent». Això no obstant, la psicòloga assegura que el que més troben a faltar els infants són els seus amics i, en aquest sentit, els dispositius poden ser de gran utilitat per mantenir el contacte, especialment en el cas dels adolescents. «Una altra reflexió que cal que fem els adults és si realment hi ha molta diferència entre l’ús que podien fer els nois i noies del mòbil abans del confinament i ara. Potser si ho pensem, veurem que no era tan diferent. El que ha canviat és que ara passem més temps junts i es fa més evident». Precisament el fet d’estar junts, avisa, s’ha d’aprofitar com una oportunitat per redescobrir-nos, conèixer-nos millor i guanyar confiança.

Una altra qüestió que també pot preocupar els pares és què passarà amb els nous hàbits adquirits pel que fa a l’oci tecnològic quan s’acabi el desconfinament. En aquest sentit, la psicòloga també fa una crida a la calma: «Estic convençuda que en el moment en què els nens puguin anar a la platja, sortir a jugar o trobar-se amb els amics, no hi haurà cap problema. Sovint el problema el tenim els adults, perquè tenim idees prefixades del que passarà si canviem els costums i volem defugir el conflicte. Però els nens són molt més adaptables que nosaltres». Una bona manera de preparar aquest canvi, assenyala la terapeuta, és aprofitar aquests dies per començar a parlar-ne.«Vull insistir en el fet que és comprensible que els pares estigueu preocupats, però hem de ser positius. Si no hi havia un problema d’abans, tornarem a la vida normal i farem el mateix que fèiem fins ara», conclou.