Diari Més

Estat d'Alarma

«El Ramadà és una època en què la vida social té més pes que mai»

La comunitat musulmana va començar divendres el tradicional mes sagrat, condicionat per les limitacions del confinament

Alloui al seu espai de pregària i reflexió a casa seva, a Frankfurt.

«El Ramadà és una època en què la vida social té més pes que mai»Cedida

detail.info.publicated

Creat:

Actualitzat:

La comunitat musulmana d’arreu del món va començar el passat divendres el Ramadà, un mes sagrat en el qual enguany s’hauran de readaptar moltes dels costums i tradicions característiques d’aquesta època de l’any.

«Durant el Ramadà la vida social té més pes», assegura Yassir Zine Zine, veí de Tarragona, que reconeix que aquest any serà complicat en aquest sentit. De fet, una de les coses que més es troben a faltar durant aquest confinament és aquesta vida social, veure als familiars i trobar-se amb amics i coneguts.

Tot i això, aquesta socialització s’ha reinventat i, aquests dies, passa únicament per les xarxes socials. Zine Zine explica que mantenen aquest contacte virtual «per preguntar-nos com estem i preocupant-nos per la resta». De la mateixa manera, enguany no poden, per exemple, compartir el menjar amb els veïns al trencament del dejú, quan cau la nit. «Tampoc podem anar a resar a la mesquita després de menjar a la nit», explica Zine Zine, referint-se a la pregària del Taraweh, que és única durant el Ramadà, en la que es llegeix una part del Corà i que s’afegeix a les cinc oracions habituals en un dia d’un musulmà. «A causa del confinament fem aquesta pregària a casa, amb la família», diu el jove tarragoní, que reconeix que és millor fer-la a la mesquita. Una altra de les accions que es fan durant el Ramadà i que davant la situació actual serà més complicada de dur a terme és la d’ajudar a la gent més desafavorida.

Zine Zine assegura que els musulmans ho fan durant tot l’any, «però totes les bones obres són més abundants durant el Ramadà». En aquest sentit, el jove lamenta que actualment aquestes ajudes es poden fer només a través d’organitzacions i que moltes famílies que es troben en situacions complicades no accepten donacions perquè no volen que es conegui la seva vulnerabilitat.

En aquesta línia, Zine Zine assegura també que no es fan fotos ni vídeos del trencament del dejú, ni es pengen a les xarxes socials, per respecte a aquelles persones que potser no tenen la capacitat econòmica per comprar molt menjar.

De la Riera a Frankfurt

Qui també està vivint aquest mes de Ramadà és la Farah Alloui, una jove de la Riera de Gaià, però des d’Alemanya. Alloui va anar a visitar als seus germans a Frankfurt fa uns mesos i va decidir quedar-s’hi. «Quan buscava feina a Tarragona, a les entrevistes em deien sempre si podria treballar sense el mocador», lamenta la jove, que assegura, en canvi, que a Alemanya contracten a la gent per les seves capacitats i no pel seu aspecte o per la seva forma de vestir.

És per això que Alloui va decidir quedar-se a Frankfurt, on viu amb el seu germà i la família d’aquest. Amb ells viu aquest mes de Ramadà. «Enguany està essent molt diferent, ja que trobes a faltar els amics i la família, compartir el menjar, que les mesquites estiguin tancades, etc.», reconeix Alloui. De la mateixa manera que Zine Zine, Alloui recorda que «el Ramadà no és només no menjar durant el dia i menjar a la nit. Ramadà és compartir, és estimar i és tenir vida social, el dejú només és com un sacrifici cap a Allah. Tots estem disposats a fer el que sigui per a qui estimes, i nosaltres ens passem el dia sense menjar ni beure».

La jove explica que part de la seva família viu a la casa del costat, i es veuen però molt poc i guardant les distàncies de seguretat en tot moment. Finalment, Alloui explica que s’ha adaptat un espai a casa destinat a resar, a reflexionar, a llegir i a aprendre i assegura que és clau per tenir una connexió amb Allah, que és l’objectiu del Ramadà.

tracking