«Vetllem perquè els sanitaris facin la seva feina amb total tranquil·litat»

«En un moment en què la societat et necessita, et sents útil», explica Josep Lluís Rius, controlador d’accessos de l’Hotel Núria on, a finals de març, van ser reallotjats una seixantena d’usuaris de la Residència Llevant, gestionada per la Xarxa Santa Tecla. Des de fa unes setmanes, Rius treballa al torn de nit i s’encarrega de «vetllar perquè els sanitaris i cuidadors facin la seva feina amb tranquil·litat». Forma part, també, del col·lectiu de professionals «de primera línia» tot i que «la nostra tasca és, precisament, assegurar-nos que tothom pugui ocupar-se de fer el que li pertoca sense problemes; mirem de salvaguardar els espais i també les persones».

A l’hotel reconvertit en allotjament de gent gran, el personal «no abaixa mai la guàrdia i l’activitat no s’atura ni un minut». El dia que se li va assignar la vigilància de l’edifici «vaig adonar-me d’algunes coses que m’han marcat: el personal té les mans seques, dels gels de desinfecció, i cara de cansament, però ningú es queixa. Emociona la professionalitat de tots», apunta Rius. En arribar a la feina, «quan vaig entrar dient que era el nou controlador d’accessos, em van demanar que esperés un moment. Em van donar ràpidament l’EPI». «Jo, les mascaretes i les pantalles les havia vist només a la televisió. No pensava que m’ho anés a posar mai. I em va impactar», explica.

Una altra qüestió sorprenent de la labor que ara ha començat a desenvolupar és que «allà mai es parla de tragèdia, sinó que qualsevol conversa tracta sobre que la pandèmia passarà aviat, que tot anirà bé i el que farem tots una vegada que hagi passat. Prohibit parlar sobre xifres negatives. Sempre miren endavant i ho fan sempre amb optimisme», diu Rius, que expressa que «aquesta és una cosa que m’ha marcat i estic segur que, com a mínim en certa manera, m’ha canviat la vida».

Treballar a l’hotel que ara fa de residència per a persones grans «és un sentiment molt agradable». Els controladors «seguim directrius de donar suport a les forces de seguretat i al personal mèdic i d’atenció en general» i «també tenim la missió de garantir que ningú pugui entrar a l’edifici sense ser de l’àmbit ni, sobretot, sense dur posat el seu equip de protecció individual (EPI): almenys mascareta, pantalla i els guants». «Fem les trucades a les ambulàncies si són necessàries o a qualsevol servei que calgui i també evitem que ningú s’apropi a menys d’un metre de la planta principal», concreta. Tot plegat, diu Rius, converteix aquesta en «la feina més emotiva i realitzada que he tingut mai».

L’impacte de dur l’EPI

A la Residència Llevant traslladada al Núria «duc sempre la mascareta i els guants, i alhora estic pendent de la desinfecció de mans cada 10 o 12 minuts per norma. Si circulo pels passadissos, també porto posada la pantalla de protecció que cobreix la zona de la cara. Com a treballador, totes aquestes mesures, que es mantenen molt estrictament, m’han vingut de nou igual que als companys que es dediquen a aquesta mateixa feina. Però no són cap molèstia», detalla el controlador d’accessos, que valora que el sector laboral del qual forma part «també estem a la primera línia, a la nostra manera, donant un cop de mà que ara fa falta».

Rius recorda que «visc amb els pares, que són grans. I, quan em van proposar venir a ocupar a aquest nou lloc on desenvolupar la meva feina, d’inici vaig ser molt reticent». Sobretot, la situació el preocupava «especialment pels meus pares». «Però, al final, ho vaig provar. I ara em pregunto qui sóc jo per haver dit que no. No es pot dir que no a una tasca com aquesta», explica.

De fet, després del primer servei, «vaig trucar penedit d’haver tingut dubtes en un moment com aquest i dient que poden comptar amb mi per qualsevol cosa que necessitin, en qualsevol moment». Abans de passar, a través de la seva empresa, a prestar serveis a la Xarxa Santa Tecla, Rius vigilava equipaments municipals. El reordenament d’alguns serveis arran de la pandèmia del coronavirus –que ha comportat el tancament de l’atenció física al públic en determinats àmbits– el va portar, així, a fer el pas a Tarragona, on treballa ara per Santa Tecla a l’entorn de la plaça Verdaguer i, un torn a la setmana, a l’Hotel Núria. «És molt important que la gent sàpiga el que està passant i el sacrifici que tot plegat comporta, durant el dia però igualment a totes hores», assegura, i explica que «quan està al lloc, un s’oblida de la por i s’emociona. Ara mateix, en el que menys penso és en el risc», sosté. Mentre la nit transcorre, «impresiona veure com, a fora, tot s’ha aturat, tot està quiet, no passa ni un cotxe... mentre a dins el moviment continua i l’atenció és màxima».

Un altre granet de sorra

De tornada a casa, un cop acabat el torn, «vinc força tocat de veure com un hotel en tota regla ha hagut de canviar la seva activitat per la situació que vivim i veure tot l’esforç que estan dedicant aquests professionals». «No es mereixen un aplaudiment a les vuit del vespre sinó un aplaudiment constant», assegura. Rius agraeix que «a més de la sort de poder treballar en aquest temps, ara tinc també la sort de poder posar el meu granet de sorra per ajudar a que això es contingui o perquè acabi desapareixent del tot».

Com a controlador d’accessos, «afortunadament i evidentment, i tot i que a l’empresa estem preparats per atendre qualsevol qüestió que afecti a la societat i per la qual se’ns requereixi, en la meva experiència no havia viscut mai una cosa similar a la que estic vivint». Amb tot, «aviat el sentit de col·laboració t’impregna completament i així perds la por, seguint sempre les mesures de seguretat», conclou Rius. El trasllat de residents a l’Hotel Núria el va fer Santa Tecla amb l’objectiu de preservar la seva salut, allunyant-los del CAP Llevant i, alhora, alliberant llits per si cal usar-los per la Covid-19.