L'Estat d'Alarma pot afectar el règim de visites i custòdies compartides

El Reial Decret 463/2020, de 14 de març, pel qual es va declarar l’estat d’alarma per a la gestió de la situació de crisi sanitària ocasionada pel COVID-19 ha deixat molts temes suspesos sense concretar quina és la manera correcta d’actuar. Un d’aquests temes, especialment sensible perquè fa referència a la situació dels infants, és com gestionar les custòdies compartides on els fills han de traslladar-se de manera habitual d’una casa a una altra per poder estar amb els seus dos progenitors.

De fet, aquesta situació va generar molts dubtes i malestar entre les famílies afectades per entendre com havien d’establir les visites o els trasllats. Davant la polèmica aixecada, va ser el passat 18 de març quan els Jutjats de Família de Barcelona es van pronunciar per tal d’unificar criteris i van establir que, en tot cas, els pares han d’arribar a possibles acords beneficiosos pel menor, donada la situació d’excepcionalitat i responent a criteris de prevenció de la salut.

El punt més polèmic arriba quan els jutges van concloure que, en cas que els pares no arribin a un acord, els infants es quedarien amb el progenitor que té la seva custòdia (si hi ha un dels dos que la té en exclusiva) i es paralitzaria el règim de visites de l’altre pare. I en els casos de custòdia compartida, l’infant romandria amb aquell pare que ostentava la guarda en el moment en què es va decretar l’Estat d’Alarma. És a dir, amb el progenitor on estigués el nen en el moment que es va declarar el confinament. Els jutjats de Tarragona i Reus es van adherir a aquest criteri. La presidenta de la Secció de Dret de Família del Col·legi d’Advocats de Tarragona, Anna Casas, explica que «els advocats trobem injust aquest acord, no trobem que sigui bo suspendre les visites, i decidir que qui tenia els nens en aquell moment se’ls hagi de quedar, és com una loteria. No té sentit».

El passat 23 de març i en constatar que aquesta situació es perllongaria, els jutjats de Barcelona van canviar el criteri i van realitzar un segon acord on es decidia no suspendre el règim de visites i, per tant, no anul·lar la custòdia compartida en cas que no hi hagués un pacte entre els pares. Anna Casas afirma que «els advocats esperàvem que Tarragona i Reus també s’adherissin a aquest nou canvi de criteri però no s’ha fet i encara estem esperant a que es pronunciïn els jugats de família de la província a un acord que trobem més just».

Els advocats tarragonins treballen per assolir l’acord entre la parella per evitar haver d’aplicar aquesta directriu. «Intentem aconseguir arribar a un pacte, aplicant el sentit comú, analitzant cada cas, per exemple si un dels pares treballa en el sector sanitari i implica un risc pel menor» diu Casas. Les situacions són tan diverses com les circumstàncies de cada persona.

L’advocada Mónica Bobis del despatx Lando i Bobis destaca també la importància de poder arribar a acords «he tingut un cas d’una parella en la qual el pare volia continuar mantenint el règim de visites però no s’han posat d’acord i al final ell, segons el criteri de la província, s’ha quedat sense poder veure els infants, en canvi en un altre cas, la parella ha arribat a un acord i no han tingut cap problema», explica. Els jutges també feien referència al fet que si existeix una «causa de força major» com un risc per als menors, la custòdia quedaria suspesa de manera provisional. L’advocada Manuela Perea de Zapater i Perea Advocats apunta que «a la pràctica teníem problemes en la interpretació sobre què és una «causa justificada, no és la nostra funció valorar-ho» però destaca que «gràcies a la mediació hem aconseguit que els pares arribin a acords, primant sempre els interessos dels infants».