«Les tècniques científiques ens ajuden a comprendre el patrimoni i a conservar-lo»

—Amb quin objectiu van posar en marxa aquest estudi?

—El nostre treball està relacionat amb la voluntat de comprendre el nostre patrimoni. Tenim unes xemeneies amb una clara funció ornamental i la nostra pregunta va ser: a part d’aquesta funció, les xemeneies funcionen? A partir d’aquí, vam aplicar mètodes científics per comprendre el seu funcionament. Ho vam haver de predir, perquè no ho vam poder estudiar in situ, al Palau Güell.

—Exactament, quines i quantes xemeneies han estudiat?

—Són les xemeneies del terrat del Palau Güell. N’hi ha vint, però una està duplicada, per tant, ens hem centrat en les dinou restants. Com que són ornamentals, presenten un gran ventall de geometries diferents, i per tant són una família molt variada que ens permet estudiar com influeix cada element estructural en la capacitat de tiratge.

—Des de quines disciplines científiques han dut a terme el seu estudi?

—Aquest estudi l’hem fet Albert Samper i Blas Herrera, investigadors de l’Escola Tècnica Superior d’Arquitectura, i Jordi Iglesias i jo mateix, del grup de recerca Experimentació, Computació i Modelització en Mecànica de Fluids i Turbulència, tots quatre de la Universitat Rovira i Virgili.

—El seu treball els ha permès comprovar si Gaudí tenia en compte la funció mecànica de les xemeneies, a l’hora de fer-ne el disseny?

—Hem pogut comprovar que totes les xemeneies funcionen relativament bé, tot i que algunes, segons quina sigui la direcció del vent, poden presentar mal funcionament. Però la majoria tenen bona capacitat de tiratge.

—Quina funció tenien, aquestes xemeneies, quan es van construir?

—Pel que sabem, eren xemeneies connectades a les llars de foc i a les cuines.

—Com han realitzat el seu estudi?

—Amb tècniques fotomètriques, a partir de fotografies, vam fer models en ordinador i després les vam imprimir amb una impressora 3D. Així, vam tenir models a escala 1/5 aproximadament. Tot seguit les vam situar davant d’un túnel de vent, on podíem tenir les condicions molt controlades: sabíem la velocitat del vent, que aquest era uniforme i que no variava en el temps. A partir d’aquí, vam estudiar el tiratge de les xemeneies en funció de la velocitat del vent, de la velocitat de tiratge i de la posició de la xemeneia respecte al vent.

—I a quines conclusions van arribar?

—Les conclusions principals són que les xemeneies presenten un bon funcionament en funció de les diferents condicions ambientals. Aquestes xemeneies estan dividides en tres parts principals. Començant per baix, hi ha el tub de tiratge. A sobre, hi ha uns suports que suporten una coberta que, en la seva majoria, té una forma troncocònica. A més, la disposició dels suports que suporten aquesta coberta és crucial, i n’hi ha que en tenen quatre, sis o vuit. Doncs bé, les que presenten un millor comportament són les de vuit i de sis. En les que en tenen quatre, el seu funcionament depèn molt de l’orientació del vent incident.

—Per què és rellevant, tota aquesta informació?

—No tenim informació escrita de per què Gaudí va fer aquestes xemeneies d’aquesta manera. Per què en algunes va posar quatre suports, i en unes altres sis o vuit. Deduïm que les va dissenyar relativament bé, que presentaven un bon funcionament. Una altra conclusió important que es pot extreure d’aquest treball és que l’aplicació de tècniques científiques ens ajuda a comprendre el nostre patrimoni. I, a més, ens faciliten la conservació i preservació d’aquest, ja que ens permeten predir mals funcionaments, embrutaments, etc.