x
Cercador de l’Hemeroteca
Español
Seccions

Tarragona Reus Costa Daurada

Tarragona
11.48 º
11.16 Km/h
Laboral
El Regne Unit va abandonar la Unió Europea el passat 31 de gener a les onze de la nit, hora local.

Els treballadors tarragonins al Regne Unit tramiten per quedar-se al país

El Regne Unit va abandonar la Unió Europea el passat 31 de gener a les onze de la nit, hora local.

Reuters

Els treballadors tarragonins al Regne Unit fan els tràmits per quedar-se al país

Els que actualment hi viuen poden gestionar l’anomenat ‘settlement status’, però a partir de 2021 les restriccions d’entrada s’incrementaran

Actualitzada 23/02/2020 a les 21:03

Alguns dels treballadors tarragonins que viuen al Regne Unit es mostren preocupats per la situació al país després del Brexit i la manera com els pot afectar tant en l’àmbit laboral com en el social, especialment pel que fa al creixement de la xenofòbia. Precisament la setmana passada el govern anunciava mesures per restringir l’arribada d’immigrants dels països de la Unió Europea (UE), en la mateixa línia que els de la resta dels països del món. Per al 2021, als ciutadans originaris de la UE el govern britànic els podrà exigir haver tramitat el nou settled o pre-settled status, és a dir, el permís de residència segons els anys que faci que viuen al país.

Rebeca, una reusenca de 34 anys que treballa de mestra a Enfield (Londres), explica que els tràmits per aconseguir el manteniment de la residència al país –hi és des del 2007– van ser «molt senzills» i que els ha fet malgrat que a la seva feina encara no li han requerit. En el seu cas, considera que la sortida de la UE no li afectarà a la seva carrera laboral, però sí que coneix casos de ciutadans de la Unió que hauran de marxar per aquesta decisió política. Aquesta reusenca és del parer que els britànics han optat per aquesta mesura per «desfer-se de molts immigrants» i també que «a poc a poc les prestacions desapareguin».

També a Londres, Geny Diaz és supervisora de restaurant. Originària de Tarragona, va arribar al país al 2011 i per a ella els tràmits per poder continuar la seva estada a partir del 2021 «van ser una mica complicats, enviant documentació i cada vegada me’n demanaven més. Després va trigar uns mesos en donar-me el settled status i durant aquells mesos sempre estàs amb el dubte al cap». Aquesta tarragonina de 40 anys és de l’opinió que el Brexit «és un pas enrere perquè es posen més barreres a la gent que vol viure a un lloc tan multicultural com és Londres».

Demostrar que hi pots treballar

Fora de la capital d’Anglaterra, Nuria Andreu és una tarragonina que viu a Hitchin (Herfordshire). Va arribar al Regne Unit ja a l’any 2008 i treballa d’editora científica. A ella sí que li van aconsellar a la feina de fer els tràmits de la Permanent residency «perquè els feia por el que pogués passar si no hi havia acord». Però era «molt complicat i molta paperassa» i al final la família va decidir «esperar a què sortís l’EU Settlement Application». Ho van demanar a finals de gener del 2018 i van concedir el permís a tots quatre membres de la família. Andreu ha notat que darrerament les ofertes de feina «demanen que demostris que pots treballar aquí». 

L’únic que afectaria la seva carrera professional, apunta, són les conseqüències econòmiques del Brexit, «però a mi igual que als britànics», conclou aquesta tarragonina de 41 anys, que diu conèixer casos de persones que han preferit marxar del país «aprofitant oportunitats que han sorgit a Europa i preocupats per les conseqüències econòmiques que el Brexit pogués tenir». Andreu es mostra preocupada perquè creu que «una gran part dels que van votar a favor ho van fer perquè no volien immigració i això em preocupa, per mi però sobretot pels meus fills per si mai es puguin sentir discriminats o viure alguna situació xenòfoba». La preocupació també s’estén a l’àmbit econòmic: «Esperem que no s’equivoquin. Haurem d’esperar i veure què passa».

La inestabilitat, «un problema»

Seila Becerra va arribar al Regne Unit al 2014 provinent de la Riera de Gaià. Actualment treballa com a gestora d’actius, en aeroports, i viu a Brentwood (Essex). Amb els tràmits ja enllestits, considera que «el que més preocupa és la validesa que això tindrà ja que tot és un sistema nou», afegeix. A ella tampoc no li han demanat cap nova acreditació, «porto ja 4 anys treballant al mateix lloc i mai m’han comentat res. El que sí que és veritat és que van organitzar reunions destinades a tots els treballadors europeus amb els advocats de l’empresa per resoldre dubtes que poguéssim tenir», recorda. Sí que afirma que «em preocupa l’economia, la inestabilitat  és un problema». Producte de tot plegat, coneix gent que «ha marxat per decisió pròpia, perquè estan descontents amb la gestió» però considera que, en general, no és complicat quedar-s’hi. «Si tens National Insurance Number o Número de la Seguretat Social pots demanar el pre-settled status. Essencialment donen 5 anys als europeus per quedar-se». Becerra, de 31 anys, entén «algunes de les frustracions respecte la UE, la burocràcia i la distància de les institucions i els governants no són el seu fort. El que també hem d’entendre és l’onada de populisme que afecta al continent (i a l’oest en general) i per mi gran part del Brexit és part del mateix». A més, recorda, que «el resultat va ser molt just i per tant la població està polaritzada».

El dret a decidir el seu futur

Enginyera informàtica a Manchester, Sílvia Sanromà és originària de Reus i va arribar al Regne Unit al 2016. Els tràmits per aconseguir la documentació van ser «bastant senzills» ja que l’empresa, com que el sistema només permetia fer-los mitjançant telèfons Android, va habilitar alguns terminals per utilitzar-los amb aquesta finalitat. «El procés tarda uns 5-10 minuts. S’ha de posar el passaport sota del telèfon mòbil perquè detecti el xip electrònic, llavors introdueixes les teves dades (residència, NI number, noms, etc.) i finalment et fas una fotografia amb el mòbil i envies l’aplicació», diu Sanromà, que explica que en el seu cas van trigar més perquè la fotografia era borrosa.  Considera que les empreses no han deixat d’invertir al Regne Unit, alhora que tampoc coneix ningú que hagi de marxar del país pel Brexit: «De moment amb el pre-settlement status tens els drets garantits i pots treballar de la mateixa manera que abans, sense haver de pagar res». En l’opinió d’aquesta reusenca de 25 anys, «tots els pobles tenen el dret a decidir el seu futur». Malgrat preferir que s’haguessin quedat perquè li hauria facilitat qüestions burocràtiques o de transport, assegura que «pel que fa a l’economia, ningú sap realment l’impacte que tindrà al país (bo o dolent) així que haurem d’esperar i veure com evoluciona».

Llibertat de moviment

Per la seva banda, Carla Gilabert treballa a Londres com a científica en una universitat. Al país des de 2017, assegura que continuaran tenint fons de finançament europeus i britànics per a la seva tasca de recerca, per la qual cosa no preveu afectació en la seva carrera laboral arran del Brexit. Un Brexit que qualifica d’«error» ja que en feines com la seva «és necessari tenir la llibertat de moure’s» i una visa ho complicaria «tant pels membres de la Unió Europea com pels britànics», afirma aquesta reusenca de 29 anys.

Temes relacionats
Comenta el contingut : Els treballadors tarragonins al Regne Unit fan els tràmits per quedar-se al país
Diari MesDiari Mes és una marca registrada de Tamediaxa, S.A.

Redacció i administració: Carrer Manuel de Falla, 12 Baixos. Tarragona

977 21 11 54

Redacció a Reus: Carrer Monterols, 36 2n. Reus

977 32 78 43

diari.mes és un mitja
auditat per OJDInteractiva
Diari Mes

Amb la col·laboració de:
Diari Mes