x
Cercador de l’Hemeroteca
Español
Seccions

Tarragona Reus Costa Daurada

Tarragona
23.05 º
9.36 Km/h
Arqueologia
Detalls dels gravats localitzats a l'interior de la Cova de la Font Major.

L'Espluga, catedral de l'art

Detalls dels gravats localitzats a l'interior de la Cova de la Font Major.

cedida

L'Espluga, catedral de l'art

S’ha descobert el primer santuari paleolític de fa 15.000 anys amb més d’un centenar de gravats

Actualitzada 10/02/2020 a les 14:10

La roda de premsa convocada a la Cova de la Font Major de l’Espluga de Francolí divendres passat anunciava que es faria pública una descoberta «excepcional». La presència de  la consellera de Cultura de la Generalitat, Mariàngela Vilallonga, també feia pensar que la notícia seria d’una envergadura considerable. 

I així va ser: aquest passat mes d’octubre es va descobrir a l’interior de la cavitat un santuari paleolític integrat per més d’un centenar de gravats de fa uns 15.000 anys, els més antics descoberts fins ara a Catalunya. El conjunt que es va trobar a les parets consisteix en una quarantena de representacions d’animals –principalment cérvols, cavalls i bous–, mentre que la resta són signes i símbols abstractes. Els experts els atribueixen al Paleolític Superior, concretament al període Magdalenià, si bé n’hi ha que poden ser lleugerament més antigues, i d’altres que podrien relacionar-se amb el neolític i etapes més recents. Es tracta d’una descoberta excepcional, ja que els conjunts d’art rupestre catalans d’aquestes característiques coneguts fins ara eren d’època postpaleolítica, uns milers d’anys més recents. 

La presentació de tan excepcional troballa va anar a càrrec de la mateixa Mariàngela Vilallonga, de l’alcalde de l’Espluga de Francolí, Josep M. Vidal; de Robert Sala, director de l’Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social (IPHES), i de Josep Maria Vergès, director del projecte de recerca sobre la Cova de la Font Major i autor de la troballa. Vergès va explicar que la descoberta es va fer pocs dies després dels tràgics aiguats de l’octubre passat, quan un equip format per membres de l’IPHES i del Grup de Recerca del Seminari de Protohistòria i Arqueologia (GRESIPIA) de la URV, van començar una nova intervenció a la cova per valorar-ne el potencial arqueològic: «No sabíem si quedava marge per a troballes, i vam fer una descoberta fortuïta, extraordinària i inesperada. Va ser una cosa que no buscàvem».

Una fita històrica

El santuari descobert a l’Espluga es considera una fita en la història de l’arqueologia a Catalunya, tant pel nombre com per la qualitat de les representacions, tot i que l’autor de la troballa assegura que el santuari era més gran del que s’ha trobat, però que molts gravats s’han esborrat per l’acció humana. 

Aquest excepcional santuari no es podrà visitar, degut a la dificultat d’accés i a la seva fragilitat, però es podrà visualitzar gràcies a la tecnologia 3D. 

Durant la seva intervenció, la consellera de Cultura, Mariàngela Vilallonga, va anunciar que properament l’executiu aprovarà un acord de Govern per declarar la Cova de la Font Major com a Bé Cultural d’Interès Nacional (BCIN), assegurant que la troballa converteix aquesta cova en la catedral de l’art rupestre a Catalunya. «Hem trobat la joia de la corona», va concloure.

Temes relacionats
Comenta el contingut : L'Espluga, catedral de l'art
Diari MesDiari Mes és una marca registrada de Tamediaxa, S.A.

Redacció i administració: Carrer Manuel de Falla, 12 Baixos. Tarragona

977 21 11 54

Redacció a Reus: Carrer Monterols, 36 2n. Reus

977 32 78 43

diari.mes és un mitja
auditat per OJDInteractiva
Diari Mes

Amb la col·laboració de:
Diari Mes