x
Cercador de l’Hemeroteca
Español
Seccions

Tarragona Reus Costa Daurada

Tarragona
10.78 º
18.36 Km/h
Prehistòria
Cranis copa procedents de la Cueva del Mirador a Atapuerca, Burgos - Palmira Saladié/IPHES

Els homes van fer bols amb cranis durant 15.000 anys, segons un estudi de l'IPHES

Cranis copa procedents de la Cueva del Mirador a Atapuerca, Burgos.

Palmira Saladié/IPHES

Els homes van fer bols amb cranis durant 15.000 anys, segons un estudi de l'IPHES

També revela que l'extracció del cuir cabellut i de la carn era meticulosa
  • EFE

Actualitzada 20/01/2020 a les 15:29

Els homes prehistòrics van buidar els cranis i van fer bols amb ells, amb fins rituals o domèstics que es desconeixen, durant més de 15.000 anys, entre el Paleolític Superior fins a l'Edat del Bronze. Així ho ha conclòs una investigació duta a terme per un equip d'investigadors integrat per membres de l'IPHES (Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social), de la URV (Universitat Rovira i Virgili de Tarragona) i del Museu d'Història Natural de Londres, que publica la revista Journal of Archaeological Science.

L'estudi, liderat per Francesc Marginedas, estudiant del Màster Erasmus Mundus en Arqueologia del Quaternari i Evolució Humana de la URV, també revela que l'extracció del cuir cabellut i de la carn era meticulosa i destinada a netejar aquesta part del cos per tal d'elaborar bols o recipients, de manera que es coneixen com a «cranis copa», alguns d'ells localitzats al jaciment d'Atapuerca.

Segons els investigadors, l'ús de cranis humans per celebrar rituals s'ha documentat en nombrosos jaciments arqueològics de diferents cronologies i zones geogràfiques.

La seva pràctica pot estar relacionada amb la decapitació per obtenir trofeus de guerra, produir màscares com a elements decoratius o el que es coneix com a «cranis copa».

Això ha estat així, segons els autors de l'estudi, perquè algunes societats del passat consideraven que els cranis humans posseïen poders o força de vida, i en ocasions es recollien com a prova de superioritat i autoritat en confrontacions violentes.

L'estudi constata que les modificacions més comunes relacionades amb el tractament ritual dels cranis són les produïdes amb els ganivets de pedra o metall, és a dir, marques de tall, durant l'extracció del cuir cabellut.

Per exemple, entre els paleoindis americans aquesta pràctica està ben documentada arqueològicament i s'han identificat senyals d'aquest tipus en disposició circular al voltant del cap.

A Europa, els «cranis copa» han estat identificats en conjunts que van des del Paleolític Superior, d'uns 20.000 anys d'antiguitat, fins a l'Edat del Bronze, fa uns 4.000 anys.

La fracturació meticulosa d'aquests cranis suggereix que no està únicament relacionada amb la necessitat d'extreure el cervell amb fins nutricionals, sinó que van ser produïts de manera concreta i intencional com contenidors o gots.

Els investigadors han analitzat marques de tall sobre fragments de crani trobats a Atapuerca (Espanya), Gough's Cave (Regne Unit), Fontbrégoua (França) i Herxheim (Alemanya).

L'estudi conclou que aquestes marques o estries, fetes amb eines de pedra per extreure el cuir cabellut i la carn, responen a un patró concret en els jaciments de cronologia més recent, i en una manera de tractar els cranis que es va perpetuar gairebé fins a 15.000 anys.

Segons el treball, la fabricació sistemàtica dels «cranis copa» començava traient el cuir cabellut i continuava extraient els teixits musculars, per després fracturar preservant la part més gruixuda de la volta cranial.

Segons els investigadors, per ara es desconeix l'ús que se li donava a aquests ossos amb forma de recipient, tot i que la repetició d'aquest patró durant tants anys aporta noves evidències de la preparació dels cranis per a pràctiques rituals associades la major part dels casos al canibalisme humà durant la Prehistòria recent.
Temes relacionats
Comenta el contingut : Els homes van fer bols amb cranis durant 15.000 anys, segons un estudi de l'IPHES
Diari MesDiari Mes és una marca registrada de Tamediaxa, S.A.

Redacció i administració: Carrer Manuel de Falla, 12 Baixos. Tarragona

977 21 11 54

Redacció a Reus: Carrer Monterols, 36 2n. Reus

977 32 78 43

diari.mes és un mitja
auditat per OJDInteractiva
Diari Mes

Amb la col·laboració de:
Diari Mes