Els cotxes esportius amb segell tarragoní

Per a moltes persones la marca SIATA està lligada a una gamma de furgonetes pensades per al transport de petites mercaderies. Però SIATA va ser també la marca d’una gamma de cotxes esportius d’aire italià que es van fabricar de manera gairebé artesanal a la ciutat de Tarragona durant la dècada dels anys seixanta del segle passat.

«Molt poca gent sap o recorda que a Tarragona hi va haver una fàbrica d’automòbils, en una aventura industrial que va ser bastant important per a la ciutat», explica Jaume Cabot, autor del llibre SIATA ESPAÑOLA, historia de la factoría SIATA de Tarragona (Arola Ed., 2017). En el seu treball, l’investigador detalla com la firma catalana SIATA Española va construir l’any 1958 la factoria al polígon Entrevies. El 20 de gener de 1960 s’hi va fer el primer cop de martell, i amb ell es va iniciar una producció de vehicles amb segell artesanal. «Els SIATA eren cotxes molt exclusius, es podria dir que estaven fets a mà, un darrere l’altre. La carrosseria de cada vehicle es construïa amb xapa de forma manual i posteriorment s’ensamblava sobre el xassís d’un SEAT 600. Per a la creació dels cotxes, l’equip de fusters de SIATA construïa un maniquí de fusta on després hi encaixarien totes les peces de la carrosseria. Aquest maniquí, servia de patró o motlle durant la fabricació artesanal de les peces de xapa», explica Cabot. El resultat, detalla, eren «cotxes molt interessants i exclusius, amb una gràcia i un estil molt italians».

Segons escriu Cabot, l’apertura de la factoria SIATA a Tarragona va suposar un petit daltabaix a la ciutat, que no estava tècnicament preparada per tirar endavant aquest projecte. És per això, explica, que els propietaris van fer venir especialistes italians, així com persones qualificades de factories de Barcelona, per formar els treballadors d’aquí: «Als anys seixanta, era una aspiració i tot un privilegi per als nanos jovenets poder treballar en un lloc com aquell. I d’allà en van sortir molt bons planxistes».

A SIATA Tarragona es van acabar fabricant quatre models: l’Ampurias 750, el Turisa spyder 750, el Tarraco 750 i 850 i el coupé Barcino 1700. Entre tots quatre no van arribar al miler de vehicles produïts, perquè per la manera tan artesana amb què es construÏen, i com que només eren accessibles per a persones amb un alt nivell adquisitiu, el negoci va deixar de ser rendible ben aviat. Fins al punt que l’any 1963 la direcció de l’empresa va decidir apostar per les furgonetes.

El mateix Jaume Cabot compta amb una col·lecció de cinc vehicles produïts a l’antiga planta de SIATA a Tarragona, tots cinc en bon estat i ordre de marxa. Entre ells hi ha un Ampurias, un Turisa, el primer prototip de camioneta i una de les primeres camionetes que es van fabricar. El seu propietari assegura que no n’hi ha cap que destaqui per sobre dels altres, perquè «tots tenen alguna cosa especial, com que estaven fets a mà, al darrere de cadascun hi ha una petita història».