Les 'torres humanes' a través de la història

Aquest mes de novembre s’ha presentat el primer volum de la Col·lecció divÈrsia.cat, una nova sèrie de Pagès Editors que té per objectiu mostrar la realitat catalana en l’àmbit geogràfic dels Països Catalans. Dirigida per l’ex vicepresident del Govern i filòleg Josep-Lluís Carod-Rovira, la col·lecció s’ha estrenat amb el llibre Breu història dels castells i la muixeranga als Països Catalans. El treball és un recorregut per la història d’aquestes dues manifestacions culturals i està signat pel filòleg i gestor cultural tarragoní Jordi Bertran.

«Normalment, quan parlem de la muixeranga, la situem com un capítol preliminar de la història dels castells. Però amb aquest volum hem volgut seguir totes dues manifestacions, fins i tot després del moment què se separen, al darrer terç del segle XVIII. Arrenquem amb les primeres notícies de la muixeranga a mitjans del segle XVII i ja no l’abandonem fins ara», detalla l’autor. A més, explica, aquest treball planteja per primera vegada una anàlisi de la muixeranga com a manifestació global al País Valencià, on té el seu origen: «Al quilòmetre zero de la muixeranga, que és la ciutat d’Algemesí, sí que s’havia treballat aquesta qüestió, però una visió total al País Valencià no hi era. En aquest cas, a més, la feina no ha estat només la de sintetitzar tota la informació, sinó també la d’estructurar i enllaçar molt bé totes dues manifestacions, trobant paral·lelismes entre elles».

D’aquesta manera, al llarg de les 190 pàgines que conformen el llibre, Jordi Bertran segueix els homes valencians que van portar la muixeranga arreu del territori i descriu com, a Catalunya, aquesta va ser assimilada i transformada en els castells, primer amb construccions de sis pisos i més endavant arribant fins als nou. El volum és, així, un precís i acurat treball de síntesi, que a més aporta noves informacions i posa el focus en fets que, a consideració de l’autor, són coneguts però sovint han passat desapercebuts tot i ser rellevants. És el cas, per exemple, de la primera ocasió en què trobem documentat el mot castell aplicat a una construcció humana a Catalunya, fet que succeí el 1770 en una festa a l’Arboç, durant la qual actuaren quatre balls de valencians (el Catllar, la Riera de Gaià, Santa Margarida i els Monjos i el Vendrell). Els cronistes detallen que els del Catllar van aixecar una construcció de sis pisos o sostres i en van resultar guanyadors. «És una notícia coneguda però jo li dono molt de valor, perquè s’intueix que en aquests sis pisos hi pot haver el canvi», afirma l’autor.

Bertran explica que les cròniques periodístiques han estat una de les principals fonts documentals del treball. A més, aprofita per reivindicar aquest paper de la premsa, admetent que «moltes vegades l’hem tractat com si fos de segon ordre». Així, fonts periodístiques li han permès per exemple aproximar les primeres referències a «la Vella» en relació a la colla de Valls, i que situa a l’any 1862. En aquest mateix sentit, Bertran posa també en relleu la labor de dos periodistes rellevants: el torrenc Joan Mañé i Flaquer, qui havia estat director del Diari de Barcelona, i Ramon Roca, secretari del Catllar i corresponsal del diari La Opinión. «Les fonts d’arxiu i memorialístiques són importants, però vull reivindicar la premsa, perquè, a més, hem tingut grans plomes, premsa d’autor escrita per persones amb autoritat», assegura l’investigador.

Breu història dels castells i la muixeranga als Països Catalans inclou també un apartat de bibliografia bàsica i una Cronologia essencial dels castells i la muixeranga, en la qual es desgranen un a un els principals capítols de la història d’ambdues manifestacions, i que suposa també una aportació singular de l’autor respecte al material publicat fins ara.