Diari Més

Exposicions

La primera immersió d'Eduard Virgili

El guanyador del Premi de Pintura Fundació Mútua Catalana fa la seva primera exposició

Algunes de les obres exposades.

La primera immersió d'Eduard VirgiliGerard Martí

detail.info.publicated

Creat:

Actualitzat:

Molts tarragonins coneixen Eduard Virgili pel seu negoci, VIA 1979, obert fa divuit anys, i dedicat a l’emmarcació, la restauració i l’exposició d’art.

Aquesta tardor, Virgili ha fet el salt a l’altra banda del taulell, inaugurant la primera exposició que mostra el seu treball pictòric. Mare Internum és un recull de quadres que s’exposen a l’Espai Nautilus, al número 9 del carrer Reding de Tarragona, i que tenen en comú la cianotípia, un sistema d’impressió de fotografies que té com a resultat un singular color blau.

«El meu pare va morir jove, però jo recordava que ell havia fet molta fotografia analògica. Fa cosa de dos anys, remenant, vaig trobar una càmera seva, i em vaig posar a fer fotos i a investigar, fins que vaig anar a parar a aquest procés tan antic, la cianotípia», explica l’Eduard.

Tot i que ha passat mitja vida envoltat d’art, mai havia pensat a pintar fins aquell moment. L’impuls definitiu li va venir de la Fundació Mútua Catalana, que organitza un concurs de pintura anual. Estimulat per la convocatòria, l’any passat va fer un primer quadre, que va aconseguir el segon premi. «Allò em va donar molta força per posar-me a pintar», admet l’Eduard, que a partir d’aquell moment es va posar a produir la sèrie de quadres que ara estan exposats.

La confirmació que anava pel bon camí li va arribar aquest mateix any, en guanyar el primer premi d’aquest mateix concurs amb el quadre En el blau està la llibertat. «Reconeixements com aquests són molt estimulants, i fan que treballis, treballis i treballis», assegura.

Mare Internum és un treball de tonalitats blaves amb una placidesa aparent, sobre les quals s’hi despleguen pensaments relacionats amb el procés vital o el medi ambient. Així, en la seva pintura, Eduard Virgili reflexiona sobre qüestions com la contaminació, la sobrepesca, la pederàstia, la descomposició dels cossos o l’oblit en la memòria familiar.

L’autor assegura no sentir-se obsessionat amb el fet que l’espectador desxifri el missatge exacte de la seva pintura, apuntant que en té prou amb el seu convenciment a l’hora de plantejar-lo.

L’exposició, que es va inaugurar el passat 11 d’octubre, es podrà visitar fins al dilluns 18 de novembre. Totes les obres de la mostra estan a la venda, i el pintor tarragoní admet que, un cop superada la vergonya de treure a la llum una obra tan personal, se sent molt satisfet amb l’acollida que ha rebut, així com per l’aposta dels responsables de l’Espai Nautilus pel seu treball.

Pel que fa al futur en aquest camp que tot just comença a explorar, Eduard Virgili apunta que la seva intenció és «seguir treballant a patir d’algun dels quadres que més m’agraden, i preparar alguna altra exposició». A la vegada, el jove pintor segueix presentant obres a concursos, perquè, admet, els certàmens «són un bon estímul», i no només per la banda econòmica, sinó, sobretot, conclou, com a impuls per a la creació artística.

tracking