x
Cercador de l’Hemeroteca
Español
Seccions

Tarragona Reus Costa Daurada

Tarragona
18.81 º
22.32 Km/h
Patricia Terrado Ortuño Autora del llibre 'El Puerto de Tarraco en época romana (siglos II aC – III dC)' Literatura
Patricia Terrado és doctora en Arqueologia Clàssica per la URV.

«Al port de Tarraco hi arribava el marbre per als grans monuments»

Patricia Terrado és doctora en Arqueologia Clàssica per la URV.

«Al port de Tarraco hi arribava el marbre per als grans monuments»

Patricia Terrado ha publicat el llibre que recull el seu treball de tesi doctoral, i que ha guanyat VIII Premi d’Investigació Port de Tarragona

Actualitzada 13/10/2019 a les 19:49

—Com ens hem d’imaginar el port, en l’època del seu estudi?
—Els orígens del port de Tarraco es remunten a l’època ibèrica. Les característiques del port natural eren les idònies, perquè era una badia molt ben arrecerada dels vents, i en aquella època protegida per dos promontoris. Hi ha documents que ens diuen que en temps dels ibers ja hi havia un barri de pescadors i el port era actiu, amb importació de ceràmica de moltes zones del Mediterrani. Més endavant, en època romana, no sabem exactament quan, segurament en temps d’August o amb posterioritat, s’hi va construir un moll sobre pilars. Ens l’hem d’imaginar com una estructura sustentada sobre arcs. Eren uns pilons molt grans construïts amb formigó hidràulic i, per tant, com més anys passaven, més fots es feien, perquè l’aigua feia que sedimentessin bé. Allà és on els vaixells carregaven i descarregaven les mercaderies.


—Se sap on estava, aquesta estructura?
—Hem intentat saber-ho fent servir sistemes d’informació geogràfica, superposant plànols, però no són massa fiables. Als mapes del segle XVIII tota Tarragona està molt ben dibuixada, però les restes que quedaven al moll només apareixen anotades com una anècdota, sense dir exactament la zona.

—Com era Tarraco llavors?
—Era una ciutat totalment construïda, en el seu esplendor, amb tots els grans monuments. De fet és la ciutat que podem contemplar a la Maqueta de Tarraco. A primera línia de costa hi hauria tota una gran zona de magatzems, perquè al port hi arribava tota mena de material que calia guardar. També hi hauria grues… s’assemblaria molt al port actual.

—Quines mercaderies hi arribaven i quines en sortien?
—Hi arribava de tot, però sobretot blat, vi, ceràmica i material de construcció. Per als edificis es feia servir la pedra del Mèdol, però per revestir els grans monuments calia marbre, que arribava per mar. Pel que fa a les mercaderies que sortien, la producció de vi era molt important, i Plini el Vell també parla de que el lli que es cultivava a prop del Francolí era de gran qualitat, així que podem pensar que també se n’exportava.

—Quina rellevància tenia, respecte a la resta de ports de la Península?
—El port de Tarraco era la porta d’entrada a la Península. Per la seva situació, s’assoleix ràpid el riu Ebre, i també estava connectat amb la plana de l’interior. Hi havia la Via Augusta, així que era fàcil descarregar els vaixells i després distribuir les mercaderies per via terrestre. També estava molt ben connectat amb Roma, bé per navegació de cabotatge, resseguint la costa, o d’altura, més perillosa però més ràpida. Plini el Vell diu que, de Tarragona a Ostia, el port de Roma, es podia trigar només quatre dies si les condicions eren prou favorables. També hi havia altres ports menors, per exemple la zona de la Roca Plana, que estava amb connexió amb el Mèdol, també era un port important.

—De tota aquella infraestructura romana no en queda cap vestigi?
—No, perquè aquell moll sobre pilars, en un moment determinat, no sabem quan, va deixar de tenir servei. Els pilars anaven molt bé perquè deixaven passar les onades, però tenim el riu Francolí, i a més Tarragona està sa 80 metres sobre el nivell del mar. Per tant, hi ha un sediment que va caient, i hem d’imaginar que va arribar un moment que, per tota aquesta sedimentació, va deixar de ser segur per als barcos. Més endavant, en època medieval, es va construir un altre moll.

—Quines conclusions n’ha tret, de la seva investigació?
—M’ha donat la satisfacció d’haver pogut posar en comú dades que s’havien estudiat per separat. En posar en comú les fonts, la cartografia, la historiografia i les memòries d’excavació de les poques restes que queden, veiem que el de Tarraco va ser un port molt important, que es pot estudiar i fins i tot fer-ne un llibre.
Comenta el contingut : «Al port de Tarraco hi arribava el marbre per als grans monuments»
Diari MesDiari Mes és una marca registrada de Tamediaxa, S.A.

Redacció i administració: Carrer Manuel de Falla, 12 Baixos. Tarragona

977 21 11 54

Redacció a Reus: Carrer Monterols, 36 2n. Reus

977 32 78 43

diari.mes és un mitja
auditat per OJDInteractiva
Diari Mes

Amb la col·laboració de:
Diari Mes