L'himne més antic dedicat a Santa Tecla tornarà a sonar a la Catedral de Tarragona

La Catedral de Tarragona acollirà el diumenge 22 de setembre, a partir de les 21.30 hores, un concert molt especial, en el qual s’interpretarà l’himne dedicat a Santa Tecla més antic que es coneix i que va ser descobert pel prestigiós musicòleg, intèrpret i lutier català Sergi Casademunt a l’arxiu de la Catedral de Sogorb (Castelló). La partitura va ser escrita al segle XVI per Nicasi Çorita, mestre de capella de la seu tarragonina. La peça, de gran valor històric, serà interpretada per Esemble o vos Omnes, la Caravaggia i la soprano Marta Mathéu, sota la direcció de Xavier Pastrana.

L’obra ha estat recuperada per Casademunt, qui va explicar a aquesta redacció que «ha estat molta la satisfacció que m’ha produït trobar obres de Çorita», una tasca que no ha estat gens fàcil. Gràcies a un acord del Capítol de la Catedral de Tarragona amb el de Sogorb, Casademunt va poder accedir als arxius de la seu de la localitat castellonenca, «on, des de fa uns vuitanta anys, no havien deixat entrar ningú per consultar-los».

Tot va començar quan Casademunt va iniciar una recerca d’autors catalans a la Biblioteca de Catalunya, «on només vaig trobar tres veus de Çorita i en faltaven dues més que es trobaven a Sogorg». En aquest darrer arxiu «vaig aconseguir trobar més de cinquanta peces de Çorita, però només em van deixar veure onze i, entre aquestes, es trobava l’himne a Santa Tecla».

Els documents del segle XVI dels quals hi ha evidències informen que «a Catalunya només hi va haver tres músics que van editar la seva música», va explicar Casademunt. Es tracta de Pere Alberch Vila, organista de la catedral de Barcelona; Joan Brudieu, mestre de capella a la Seu d’Urgell, i Nicasi Çorita, que ho va ser de la catedral de Tarragona, qui va editar uns motets l’any 1584. Els motets són composicions vocals de caràcter gairebé sempre religiós i en llatí. A Itàlia van ser molts els autors que van publicar la seva obra, fet que dona encara més importància al coneixement de les partitures de Çorita.

Casademunt va afirmar que la troballa ha estat possible gràcies a «l’interès i esforç del degà del Capítol, Joaquim Fortuny, qui va fer les gestions oportunes amb l’arxiu de Sogorb». El musicòleg va expressar el seu desig de «poder seguir investigant més partitures de Çorita».

El musicòleg català va remarcar que les obres de Çorita «gairebé no han sonat mai», a excepció dels temps en què les va escriure. Una de les comptades ocasions va ser l’any passat a Scala Dei.

Çorita va publicar Liber primus a Barcelona l’any 1584. No s’ha conservat complet. Contenia 30 motets de quatre veus, dos d’ells en dues parts, i 19 motets de cinc veus.

Casademunt va néixer a Barcelona el 1946. Es va formar a l’Escolania de Montserrat, on va estudiar cant i violoncel. Més tard, es llicencià en arquitectura, tot i que va continuar els estudis musicals. Casademunt va formar part del grup Ars Musicae, on tocà la viola de gamba al costat de Jordi Savall, amb qui posteriorment col·laborà en grups com Hespèrion XX, La Capella Reial de Catalunya o Le Concert des Nations. Entre els anys 1991 i 1992 va dirigir la Capella de Música de Santa Maria del Mar i va promoure el Festival de Música Antiga de Barcelona, que ofereix músiques que van des de l’edat mitjana fins al segle XIX.