x
Cercador de l’Hemeroteca
Español
Seccions

Tarragona Reus Costa Daurada

Tarragona
12.54 º
59.256 Km/h
Cultura

Nou personatges, des del segle IV al XIX, coronen el Palau Municipal

Les figures van ser creades per l’escultor tarragoní Bernat Verderol i van des de Pau Orosi, el més antic, a Martí i Franquès, el més recent

Actualitzada 02/09/2019 a les 13:05

Nou personatges històrics de la ciutat i del Camp de Tarragona coronen la façana principal del Palau Municipal de la plaça de la Font. Seguint la cronologia, el més llunyà en el temps va ser Pau Orosi, que va néixer al segle IV, mentre que la majoria van viure al segle XVIII. Els busts són obra de Bernat Verderol, escultor tarragoní que va deixar un important llegat en obres de la cultura popular com els Gegants Moros o els Nanos Vells, entre altres realitzacions. Els personatges que Verderol va fer per ornamentar la part superior de l’edifici de l’Ajuntament comparteixen espai amb un escut de la ciutat i són Pau Orosi, Lluís Pons d’Icart, Francesc Vicenç García, Pere Virgili, Antoni Gimbernat, Antoni Martí i Franquès, Pròsper de Bofarull, Joaquín de Santiyán i Joan Smith. Verderol va utilitzar pedra del Mèdol.

Pau Orosi
Probablement va néixer a Tarraco cap al 390, tot i que algunes fonts també situen el seu naixement a Braga. Va ser historiador, teòleg i apologista cristià. Es va fer clergue cristià i va prendre part en les controvèrsies del priscil·lianisme, heretgia existent a la península Ibèrica. Cap al 413 o el 414 viatjà a Hipona, a fi de visitar-hi Agustí, del que fou deixeble i amb qui s’hi està un temps. Aquest l’envià a Palestina amb una carta de presentació dirigida a Jeroni d’Estridó, que feia vida monacal a Betlem. La finalitat de la missió que Agustí li confià era l’estudi, conjuntament amb Jeroni, dels punts que unien la teologia priscil·lianista i la d’Orígenes, per a combatre-les.

Lluís Pons d’Icart
Nascut a Tarragona entre els anys 1518 i 1520 i mort el 23 de juny del 1578, va ser un destacat jurista, epigrafista i arqueòleg. El seu avi, Lluís d’Icart i de Requesens, i el seu pare, Joan Ponç, foren governadors de Nàpols, a més d’haver ocupat altres càrrecs a ciutats d’Itàlia. Va estudiar a Lleida i el 1545 tornà a Tarragona i hi exercí com a advocat. Entre altres càrrecs, va ser advocat del Capítol de la Catedral.

Francesc Vicens Garcia
Va néixer a Tortosa l’any 1582 i va morir a Vallfogona de Riucorb el 1623. Va passar a la història conegut com el rector de Vallfogona. Va ser literat i escriptor. En els seus treballs va tractar situacions amoroses i satíriques, molts dels quals no van ser publicats fins després de la seva mort a causa del seu contingut i d’altres van ser prohibits per la Inquisició.

Antoni Gimbernat i Arbós
Nascut a Cambrils el 1734 i mort a Madrid el 1816, va ser un eminent cirurgià i anatomista català, conegut principalment per la seva contribució a la descripció de l’anatomia del canal inguinal i a la tècnica de reparació de l’hèrnia crural. Un retrat seu forma part de la Galeria de Catalans Il·lustres de l’Ajuntament de Barcelona. El 1756 en el Real Col·legi de Cirurgia de Cadis, fundat per Ferran VI de Castella i vinculat a la Marina Espanyola. El port de Cadis constituïa la base de l’Armada Espanyola, de la qual va entrar a formar part com a cirurgià, reclutat per Pere Virgili i Bellver, cap de Cirurgia de l’Armada.

Pere Virgili i Bellver
Va néixer a Vilallonga del Camp el 1699 i va morir a Barcelona el 1776. Va marxar a França a formar-se com a cirurgià a Montpelier i París. Va ser cirurgià militar als hospitals de Tarragona, València i Cadis, on fundà el Col·legi de Cirurgia. Va crear el primer centre d’ensenyament quirúrgic de l’Estat a Barcelona.

Joan Smith i Sinnot
Nascut a Irlanda el 1756 i mort a  Tarragona el 1809, va ser enginyer i brigadier de la Reial Armada, director de les obres d’ampliació del port de Tarragona i autor del Pla de Reforma de Tarragona Marítima. Va elaborar diferents projectes de caràcter filantròpic a la ciutat. Va ser enterrat al cementiri de Tarragona, la construcció del qual havia promogut.

Pròsper de Bofarull i Mascaró
Va néixer a Reus el 1777 i va morir a Barcelona el 1859. És reconegut com el creador de la vertadera història de Catalunya. D’ascendència noble, va ser admès com a seminarista al Col·legi Tridentí de Tarragona. Continuarà els seus estudis, a la Universitat de Cervera. Acabada la Guerra de la Independència, el 1814 va ser nomenat arxiver de l’Arxiu de la Corona d’Aragó, amb seu a Barcelona, i el 1818, director.

Joaquín de Santiyán
Va néixer a Arce, un poble de Cantàbria, el 1733, i va morir a Tarragona el 1783 ocupant el càrrec d’arquebisbe. Santiyán va estudiar a Sant Jaume de Compostel·la i al Col·legi Major de Sant Bartomeu, de Salamanca. Santiyán va tenir un paper destacat com a promotor de la transformació urbanística de Tarragona. Va assumir la recuperació de les conduccions de subministrament d’aigua de la ciutat de Tarragona.

Antoni Martí i Franquès
Va néixer a Altafulla el 1750 i va morir a Tarragona el 1832. Reconegut com un dels millors químics del seu temps, Martí i Franqués va ser un important impulsor d’indústries com ara la del drap fi de cotó, terrisseria, i el conreu d’oliveres. Va ser soci fundador de l’Associació d’Amics del País a Tarragona (1786). El mateix any ingressà en la Reial Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona. Va defensar la ciutat durant el setge de la Guerra del Francès, en el qual va resultar ferit.
Comenta el contingut : Nou personatges, des del segle IV al XIX, coronen el Palau Municipal
Diari MesDiari Mes és una marca registrada de Tamediaxa, S.A.

Redacció i administració: Carrer Manuel de Falla, 12 Baixos. Tarragona

977 21 11 54

Redacció a Reus: Carrer Monterols, 36 2n. Reus

977 32 78 43

diari.mes és un mitja
auditat per OJDInteractiva
Diari Mes

Amb la col·laboració de:
Diari Mes