x
Cercador de l’Hemeroteca
Español
Seccions

Tarragona Reus Costa Daurada

Tarragona
22.55 º
9.36 Km/h
Patrimoni
A la plaça de l'Antic Escorxador, els arbustos creixen sense control i posen en perill l'estructura de la Muralla romana

La Reial Societat Arqueològica de Tarragona veu «prioritari» retirar els arbustos de la Muralla

A la plaça de l'Antic Escorxador, els arbustos creixen sense control i posen en perill l'estructura de la Muralla romana

La Reial Societat Arqueològica de Tarragona veu «prioritari» retirar els arbustos de la Muralla

Pinedo reconeix la «urgència» de la situació provocada per les arrels que esquerden la pedra i són un conductor d’aigua

Actualitzada 22/08/2019 a les 08:16

El president de la Reial Societat Arqueològica de Tarragona (RSAT), Joan Vinney Arbeloa, creu que s’ha d’actuar «amb certa prioritat» per retirar els arbustos i matolls que creixen a sobre d’alguns trams de la Muralla de Tarragona. L’arqueòleg recorda que les arrels esquerden la pedra i són un focus d’aigua i humitat que afecten «l’estabilitat» de l’estructura. El regidor de Patrimoni, Hermán Pinedo, reconeix la «urgència de la situació» i hi ha encarregat un informe per conèixer la situació sobre la «vegetació invasiva» de la fortalesa romana.

A l’època medieval els treballadors de les pedreres utilitzaven fusta mullada per extreure la roca de les muntanyes. Foradaven la pedra i hi col·locaven fusta humida que, quan s’inflava, trencava la pedra. L’existència d’arbustos i matolls a alguns trams de la Muralla creen una situació de risc que, en una escala més reduïda, pot reproduir aquest fenomen i danyar la pedra.

El tram de fortalesa ubicat a la plaça de l’Escorxador, a uns metres de l’edifici del rectorat de la URV, és una de les parts afectades on creixen arbustos sense control. «Com més temps passa, més afecta l’estructura», afirma Arbelos. Pinedo reconeix que és necessari retirar aquesta vegetació perquè «fa malbé la superfície de les restes arqueològiques i pot causar problemes majors de caràcter estructural».

La Llei del Patrimoni Cultural Català obliga el propietari del monument a fer-se càrrec del manteniment. El tram del rectorat és de l’Ajuntament. El regidor de Patrimoni retreu la feina de l’anterior govern socialista per no elaborar un calendari d’actuació i portar a terme una actuació «reactiva i no proactiva», fet que ha provocat que s’hagi generat una situació que s’ha de resoldre amb urgència. En alguns punts de la muralla, explica que «s’han deixat créixer plantes grimpadores que són paràsits que s’adhereixen al terreny per absorbir més lluny, foradant la roca mentre creixen».

Les arrels dels matolls distorsionen la pedra i, a més, són un conductor d’aigua. El president de la RSAT apunta a la necessitat de revisar la ubicació de canonades d’aigua que provoquen el vessament d’aigua de manera continua sobre la pedra. La negror a la muralla, fàcilment apreciable en alguns punts, és la prova del rastre que la humitat deixa a la fortalesa de 2.200 anys d’història. Un exemple és el tram de la Via de l’Imperi Romà, a pocs metres del Portal del Roser.

Informe tècnic
El regidor d’En Comú Podem ha encarregat recentment un informe als tècnics municipals per conèixer amb profunditat la situació dels arbustos i per estudiar i abordar una futura actuació que, avisa, és «cara i complicada». Mentrestant, ahir mateix, l’Ajuntament va executar una «neteja urgent» al desguàs de la Font d’Esglaons, davant de la Torre de Minerva, per eliminar les restes orgàniques vegetals amb larves de mosquit que s’havien detectat a la zona i que, segons Pinedo, han proliferat durant l’estiu a causa de «la falta de manteniment».

L’arqueòleg Arbeloa coincideix que el manteniment dels últims anys no ha estat l’adequat i que així ho demostren els despreniments de petites pedres i sorra que es produeixen, aproximadament cada dos o tres mesos. «Denoten una falta de manteniment», observa. «Sempre s’actua quan sorgeixen els problemes», afegeix el president de l’Arqueològica. Arbeloa espera reunir-se a partir de setembre amb el regidor de Patrimoni, Hermán Pinedo, per fer «una bona diagnosi» de l’estat de la fortificació romana i «calcular els recursos necessaris» per abordar el manteniment. L’arqueòleg explica que s’han d’estudiar les espècies d’aus que nien a la muralla, algunes d’elles espècies protegides. Per fer-ho, recomana que als treballs d’arquitectes i arqueòlegs, s’hi sumin també biòlegs.
Comentaris
  • #1 Teo
    (22/08/19 09:55)

    Tanto arqueólogo y es todo un desastre en Tarragona.

    Denunciar comentari Respondre
Comenta el contingut : La Reial Societat Arqueològica de Tarragona veu «prioritari» retirar els arbustos de la Muralla
Diari MesDiari Mes és una marca registrada de Tamediaxa, S.A.

Redacció i administració: Carrer Manuel de Falla, 12 Baixos. Tarragona

977 21 11 54

Redacció a Reus: Carrer Monterols, 36 2n. Reus

977 32 78 43

diari.mes és un mitja
auditat per OJDInteractiva
Diari Mes

Amb la col·laboració de:
Diari Mes