L'ascensor construït en la vorera del carrer Goya pot acabar a la Justícia

No tots els veïns del número 12 del carrer Goya estan d’acord en com s’han portat a terme les obres de construcció d’un ascensor aprofitant la vorera, el primer d’aquestes característiques que es fa a Tarragona. L’ascensor va entrar en funcionament a inicis del passat mes de juliol, però no ofereix el seu servei a tota la comunitat de veïns. Els residents en un dels pisos de la planta segona fins i tot estan disposats a portar el cas davant la Justícia. El motiu a deliberar és el presumpte incompliment del contracte.

José Ángel Ramiro, fill del matrimoni resident en aquest habitatge, de 81 i 82 anys, respectivament, on també hi viu el seu germà amb síndrome de Down, ha exposat a aquesta redacció les divergències existents. Ramiro ha manifestat que el cas està sent estudiat pels seus advocats i «és possible que al setembre presentem una denúncia». Segons explica, «les obres no estan finalitzades i en el contracte s’estableix que les noves portes dels habitatges han de ser de fusta, amb l’opció de canviar-les per unes de seguretat, però s’han posat d’alumini, cosa que no consta en el contracte». «La part d’obra corresponent al pis dels meus pares està per acabar, amb tots els inconvenients que aquest fet suposa», ha dit. «Algú va decidir que les portes fossin metàl·liques, sense convocar cap reunió ni consulta», ha comentat.

Ramiro ha declarat a aquesta redacció que «estic d’acord en millorar l’accés a l’habitatge, però ningú pot prendre la decisió que s’ha adoptat de manera unilateral». «Em nego al fet que em donin les claus perquè, d’aquesta manera, es podria interpretar que dono l’obra per bona, quan no és així perquè està inacabada i no és el que s’havia acordat», ha recalcat.

Ramiro lamenta que «diguin que sóc morós perquè encara no he pagat la part que em correspon, i no ho penso fer fins no veure l’obra acabada i segons que el posava el contracte: no ens neguem a pagar». A més, «després de les obres que han fet, tot està pitjor que abans de començar-les, almenys pel que fa a casa dels meus pares».

Un accés impossible

Ramiro va escriure una carta als industrials de l’obra on especificava que, «sense consultar ningú, la comunitat i el constructor han posat portes d’alumini i ens han negat el dret a posar la porta de seguretat, sempre dient que no els deixaven». «No han volgut posar-nos la porta de fusta i han deixat el forat d’aquesta més ampla del que corresponia», ha afegit. L’empresa el va respondre dient que, «revisada la documentació d’obra, el nostre equip tècnic ens confirma que l’execució de les portes d’accés a una galeria s’ha realitzat d’acord al que va ser sol·licitat per la comunitat». L’accés a l’habitatge des de l’ascensor «es fa per aquest espai, on hi ha el safareig», ha recalcat Ramiro.

El projecte ha consistit a construir la capsa de l’ascensor a la vorera –una torre d’obra de la mateixa altura que l’edifici–, amb la porta situada a uns dos metres de distància de la façana del bloc d’habitatges i amb accés des del carrer. Coincidint amb cada replà, s’ha habilitat una zona de pas que enllaça l’ascensor amb els habitatges, a nivell de cada un dels cinc replans. En el cas dels pares de Ramiro, l’accés a casa seva encara no es pot utilitzar.

Per altra banda, Ramiro ha denunciat que «s’estan produint humitats perquè han posat aparells d’aire condicionat al terrat, i l’aigua resultant es filtra». Ramiro ha dit que algú s’haurà de fer càrrec «d’aquesta situació» i ha clamat perquè «les coses es facin bé i sense perjudicar ningú».