x
Cercador de l’Hemeroteca
Español
Seccions

Tarragona Reus Costa Daurada

Tarragona
28.9 º
11.16 Km/h
Xavi Corbella Mestre especialitzat en la transformació d'espais a les escoles Educació

«Els mestres podem ser estrategues, fer que al pati hi passin coses educatives»

El tarragoní Xavi Corbella és un mestre en excedència que assessora en els àmbits de la formació i la cocreació d’espais i metodologies actives

Actualitzada 31/07/2019 a les 13:25

—Com són els patis de les escoles per norma general, i com haurien de ser, segons el seu parer?
—En els patis convencionals la centralitat està en la pista de futbol. Veiem els nens jugant a futbol i les nenes al voltant de la pista. El que es busca ara, sabent que els nens que ho vulguin, també han de poder jugar a futbol, és enriquir pedagògicament l’estona del pati. Així com els mestres programem activitats per a dins de la classe, també les hem de programar per al pati. No amb forma d’activitats dirigides, sinó fent que a l’espai del pati hi passin coses educatives. Això es pot fer de dues maneres: amb la figura d’un expert, que vagi a l’escola i digui què s’ha de fer, o bé amb la cocreació. És a dir, implicant als mestres, als nens i nenes i a les famílies en aquest canvi. D’aquesta manera es crea comunitat, tots s’estimen més allò que s’hi fa, i saben per què s’ha fet. A més, el mateix procés també resulta educatiu.


—Expliqui’m l’exemple d’alguna escola on s’hagi fet aquesta transformació.
—A l’escola de Llorenç del Penedès tenien aquesta inquietud i em van contactar. Vaig fer unes quantes sessions amb el claustre, després s’hi van afegir algunes famílies, i tot va acabar desembocant en un dissabte preciós, en què famílies, mestres i nens vam muntar tots els espais, seguint diversos criteris.

—Com planteja la transformació d’un pati?
—A mi em va molt bé explicar-ho a partir de la figura humana. Per una banda tenim la cara, on hi ha els sentits. Per tant, hem de pensar propostes que siguin molt sensorials. La part de les cames es correspon amb els que corren, salten, escalen. Les extremitats superiors ens parlen dels que volen tocar, manipular, omplir, buidar. I la part del cos més relacionada amb les emocions, està vinculada al fet d’amagar-se, i per tant a les cabanes, a relacionar-se, i per tant als espais de Chill out… Fent aquesta distribució, acabem tenint un pati atent a tots els interessos i a totes les necessitats.

—Aquesta visió del pati s’està tenint en compte a l’hora de projectar noves escoles?
—El departament té la intenció de fer un nou decret perquè les instal·lacions es construeixin d’aquesta manera. Conec algunes escoles de nova creació del territori on no s’ha tingut aquesta mirada, encara estan pensades en termes de metres quadrats per alumne, sense tenir en compte l’equip de mestres. Hi ha una demanda clara dels equips directius i de mestres perquè se’ls escolti.

—El ciment ens ha guanyat la partida?
—La paraula clau en tots aquests processos és diversificar. Un pati ha de ser tot verd? Per què no hi pot haver una part asfaltada? No cal que apliquem la llei del pèndol: si abans era tot asfaltat, ara ha de ser tot sorra. Cal cobrir les necessitats, i per tant diversificar. I aquest concepte és aplicable a tot: els tipus de materials, els tipus d’activitats, els tipus de propostes… Perquè tenim nens diversos, i volem que tots tinguin la seva oportunitat.

—Regenerar el pati vol dir també regenerar els jocs? Els mestres hi ha d’intervenir?
—Sí, però és una intervenció d’estratega, no per dirigir, perquè l’estona de pati ha de ser lliure. Volem que els nens facin coses sense que els ho diguem: què passa si en un racó hi poso un determinat material d’una determinada manera? Doncs que hi passaran coses. Això és molt divertit. Un dels referents de la pedagogia activa, Reggio Emilia, parla del concepte de serendipitat: prepares el material i preveus el que pot passar. Però els nens sempre guanyen, i fan una cosa que no t’esperaves.

—Vostè que hi està en contacte, constata un augment de l’afany formatiu del professorat?
—Estem immersos en una onada de canvi. I aquí hi ha un debat, sobre si canviar per canviar, o què és innovar. També hi ha modes, i sembla que si no les segueixes, no ets innovador. Però al final innovar és que l’equip educatiu parli i busqui solucions noves a problemes. La qüestió és que, durant molt de temps, els equips directius no parlaven entre ells. Ara tenim una oportunitat molt bona perquè ens estem adonant que hem de parlar de pedagogia. Quant a la formació, els mestres sempre ens hem format, però el tipus de formació que es feia no era tan transformadora com ara.
Comenta el contingut : «Els mestres podem ser estrategues, fer que al pati hi passin coses educatives»
Diari MesDiari Mes és una marca registrada de Tamediaxa, S.A.

Redacció i administració: Carrer Manuel de Falla, 12 Baixos. Tarragona

977 21 11 54

Redacció a Reus: Carrer Monterols, 36 2n. Reus

977 32 78 43

diari.mes és un mitja
auditat per OJDInteractiva
Diari Mes

Amb la col·laboració de:
Diari Mes