x
Cercador de l’Hemeroteca
Español
Seccions

Tarragona Reus Costa Daurada

Tarragona
28.75 º
11.16 Km/h
Patrimoni
La roda de campanes i les matraques, dos instruments singulars al territori.

Tarragona estrena campanes i matraques

La roda de campanes i les matraques, dos instruments singulars al territori.

Jordi Amenós i Pilar Ortiz, del Gremi de Pagesos.

Tarragona estrena campanes i matraques

Jordi Amenós i Pilar Ortiz, del Gremi de Pagesos.

Tarragona estrena campanes i matraques

L’església de Sant Llorenç del Gremi de Pagesos ha incorporat aquests dos instruments d’origen medieval

Actualitzada 25/07/2019 a les 15:38

L’Església de Sant Llorenç del Gremi de Pagesos de Sant Isidre de Tarragona està d’estrena. Dissabte passat es van beneir una roda de campanes i unes ‘tenebres’ o matraques. Es tracta de dos nous instruments d’origen medieval força singulars, no només a la ciutat, sinó també al Principat.

La roda de campanes compta amb tretze campanetes de bronze col·locades de manera que, quan es fan sonar, emeten una melodia. Aquest instrument se sol accionar en el transcurs de les grans celebracions litúrgiques d’especial rellevància dins del calendari. Les rodes de campanes són força habituals al País Valencià, on se les coneix amb el nom de “rogles”, i a les Illes Balears, on s’anomenen “colissos”. A Tarragona n’hi ha una a la Catedral.

Per la seva banda, les matraques o ‘tenebres’ estan formades per dotze maces de fusta d’iroco, que emeten un so peculiar, de ‘picar fusta’. Aquest instrument només es feia sonar el Dijous i el Divendres Sant, mentre Jesucrist estava al Santíssim, des del Glòria del Dijous Sant fins al Glòria de Dissabte Sant, quan l’Església no permetia el so de les campanes convencionals. Algunes hipòtesis assenyalen que en un temps venien a representar el dol per la mort de Jesucrist, o també el silenci dels apòstols mentre el Mestre era detingut i jutjat.

Jordi Amenós, membre de la junta del Gremi de Pagesos, explica que l’instrument està col·locat perquè sigui escoltat des de fora del temple: «el seu ús és extern, no es fa servir durant el culte, quan l’església està plena de fidels, sinó només per cridar a l’ofici o quan es consideri oportú».

Les matraques d’església que perviuen a Catalunya són a Tortosa, la Seu d’Urgell, Solsona, Solivella, Sant Joan de les Abadesses, Castellterçol, Navarcles, Sant Esteve d’Abella de la Conca i Mataró. Ja en època moderna, Cervera va recuperar les seves matraques el 2009.
Tots dos instruments han estat elaborats a la població de Massanassa, al País Valencià, i la roda de campanes incorpora una inscripció en llatí, gentilesa de l’expert en epigrafies llatines Lluís Maria Moncunill, que resa ‘Que embogeixi el dimoni’.

El Gremi de Pagesos de Sant Isidre ha decidit commemorar el seu 7è centenari amb la incorporació dels dos instruments, i d’aquesta manera no només enriquir el seu llegat patrimonial, sinó també dotar-lo d’una funció pedagògica, «per donar a conèixer uns elements que ja formen part del passat».

La roda de campanes i la matraca s’han instal·lat a l’esquerra del presbiteri a la capella de la Mare de Déu dels Àngels, just a sota del campanar, però a sopluig del temple. La roda de campanes es podrà escoltar el pròxim 10 d’agost, amb motiu de la festivitat de Sant Llorenç, durant la celebració litúrgica. Les matraques, explica Amenós, sonaran quan ho consideri la junta, amb el vistiplau del rector, mossèn Reñé.
Temes relacionats
Comenta el contingut : Tarragona estrena campanes i matraques
Diari MesDiari Mes és una marca registrada de Tamediaxa, S.A.

Redacció i administració: Carrer Manuel de Falla, 12 Baixos. Tarragona

977 21 11 54

Redacció a Reus: Carrer Monterols, 36 2n. Reus

977 32 78 43

diari.mes és un mitja
auditat per OJDInteractiva
Diari Mes

Amb la col·laboració de:
Diari Mes