Diari Més

Menors estrangers no acompanyats

La cuina, un punt i seguit en la vida dels MENA

Una prova pilot forma els menors estrangers no acompanyats abans dels 18 anys

Omar Aslouje (esquerra) i Hamza Kayouri (dreta), a la cuina del Complex Educatiu, on han donat els primers passos com a cuiners.

La cuina, un punt i seguit en la vida dels MENAGerard Martí

detail.info.publicated

Creat:

Actualitzat:

Hamza Kayouri gaudeix recreant-se en la decoració dels plats. És el que li agrada més de la seva formació al prestigiós restaurant El Terrat de Tarragona. Kayouri vol dedicar-se al món de la cuina, però, amb 18 anys, no descarta res. «Voldria viure a Barcelona i treballar de cuiner o del que sigui, no m’importa», explica. El seu amic, l’Omar Aslouje, té més clar que el seu futur va lligat als fogons. Perplex, fa uns dies rebia la notícia. Havia aprovat les exigents proves d’entrada a l’Institut Escola d’Hoteleria i Turisme de Cambrils amb una forta demanda d’estudiants. «Va ser un sentiment increïble. Que em passi això en el meu primer any a Espanya és com un somni. No m’ho esperava», explica amb un somriure d’orella a orella aquest noi de 17 anys.

Kayouri i Aslouje van arribar a Espanya fa un any a bord d’una pastera als 16 i 17 anys respectivament. Viatjaven sols. Eren dos dels 3.742 menors estrangers no acompanyats (MENA) que van arribar a Catalunya durant el 2018. Els dos amics s’han conegut al Centre d’acollida Orió ubicat al Complex Educatiu. En aquestes instal·lacions viuen i estudien 40 joves sense referents familiars. Participen en una prova pilot de la Generalitat que té l’objectiu de formar aquests joves mentre estan sota el paraigües de l’administració perquè puguin afrontar el mercat laboral amb més garanties quan compleixin 18 anys.

Kayouri va abandonar casa seva per treballar i enviar diners als seus pares i les seves quatre germanes. «Al Marroc, encara que tinguis estudis, és difícil treballar. Aquí hi ha moltes més possibilitats», assenyala. Després d’un any, aquest jove marroquí parla un castellà fluid. «Amb el temps també parlaré català», afirma convençut. Fins a tres clubs de futbol de la ciutat s’han fixat en el seu talent. Els 15 gols en 13 partits amb els colors del Bonavista confirmen el toc del jove que recentment ha complert la majoria d’edat. A partir de setembre, el més probable és que comenci a viure en un dels pisos que la Generalitat posa a disposició dels extutelats.

Durant aquest estiu, els nois del centre d’acollida, la majoria marroquins, realitzen les pràctiques en cuina, jardineria o pintura. «Molts volen fer cuina a les pràctiques. Connecten la cuina amb la figura de la mare i els agrada», descriu Ester Guasch, directora del centre gestionat per l’empresa Intress. Després d’un any i gairebé al final d’aquesta prova pilot, l’educadora ho té clar. «Ha estat un èxit. Com a referents d’aquests nois és un orgull. Hem rigut, plorat i ens hem abraçat. S’han fet grans amb nosaltres», apunta.

L’Omar agafa l’autobús cada dia a les 6.30 hores fins a Salou, on dona els primers passos en el món de la cuina a l’Hotel Estival Park Salou. Quan d’aquí a uns mesos abandoni el centre, l’esperen dos anys de formació culinària. «Cadascú té els seus somnis i els has de traduir en realitat. Si tens ganes de guanyar-te el teu futur, has de viatjar a Espanya», explica. A la tarda, participa d’algunes de les activitats que els educadors organitzen al centre. Aquestes setmanes, l’estona d’oci es concentra a la piscina del complex. Pel Hamza, el lloc preferit de la ciutat és la Rambla Nova. «M’agrada passejar per la Rambla, també pel costat de la platja», apunta.

El projecte pilot és possible gràcies a l’estreta coordinació dels departaments d’Educació i de Treball de la Generalitat. El passat novembre, desenes de periodistes i autoritats pertorbaven la rutina diària dels joves en la presentació d’aquest pla, que la Generalitat preveu estendre a altres punts de Catalunya. «Hi ha molt d’orgull entre nosaltres al veure els resultats d’un procés en positiu com aquest», explica Guasch. Els cursos, una adaptació dels Programes de Formació i Inserció Laboral (PFI) estan orientats a intensificar la formació dels joves abans que surtin dels centres.

La relació de la directora i els nois és fluida. Es coneixen, es llegeixen, s’entenen. «Quan els nois et diuen que els coneixes millor que la seva mare, sento que el que estem fent val la pena», observa l’educadora. Pels dos amics, tornar al Marroc no és una opció. «Només ho faré amb la família de vacances», diu el Hamza. No confien en cap millora al seu país. «Hi ha massa corrupció», diu l’Omar.

«A tot arreu hi ha racisme»

En els últims mesos, municipis com Rubí, Castelldefels i el Masnou han viscut protestes de veïns davant de centres on viuen els MENA a qui acusen de cometre robatoris. «No tots som iguals, no tots els marroquins som dolents. A tot el món hi ha bons i dolents i tot arreu hi ha racisme, aquí, al Marroc, a França, etc», afirma el Hamza. «Soc marroquí i no estic orgullós que algú robi. Jo soc estranger i haig de buscar-me el futur de bona manera aquí», exposa l’Omar.

La Direcció General d’Atenció a la Infància (DGAIA) acull actualment 3.562 MENA. El maig van arribar 165 nois i noies, una xifra que, previsiblement, augmentarà durant l’estiu. El Camp de Tarragona acull el 4,1% d’aquests joves, la gran majoria, el 78%, provenen del Marroc. El 97% són nois i el 3% restant, noies.

tracking