Els pescadors de Tarragona tornen a la mar entre crítiques per la norma del triatge

El capità Javier Vizcarro era un dels primers a descarregar ahir el seu gènere. «Pensava que hi hauria més. Mai saps com pot anar», comentava repenjat a la cinta transportadora de la Llotja de Tarragona després d’una jornada de treball. Després de dos mesos aturat per la veda, Vizcarro tornava a la mar. En total, 23 vaixells d’arrossegament van llençar ahir de nou la xarxa a l’aigua un cop va transcórrer el temps necessari perquè les espècies es puguin reproduir.

Vicenç Pedrol va pescar uns 100 quilograms de peix blanc, 80 menys que Vizcarro. Al voltant de dos quarts de set de la tarda, la llotja havia venut 6.100 quilograms el primer dia de pesca després de l’aturada biològica. Pop blanc, lluç i cranc, entre altres espècies, van desfilar per la llotja durant dues hores davant de l’atenta mirada dels majoristes que, asseguts a la grada, adquirien el seu producte amb un comandament.

«Hi hagut poc peix blanc. Quan hi ha repòs es nota perquè hi ha més blanc, avui no n’hi havia gaire», observava Pedrol, patró experimentat, amb molts anys a les espatlles a la mar. «Han passat l’escombra», explicava. Per aquest pescador, les embarcacions furtives i els pescadors que no respecten la veda expliquen la baixa quantitat de peix. Entre caixa i caixa, Agustí Bondia criticava el que és un sentir majoritari entre els pescadors tarragonins: el rebuig a la normativa europea que prohibeix llençar per la borda el peix que no interessa. «Provoca cues al moll i de vegades poden reunir-se fins a 10 i 11 vaixells», explica. Aquesta normativa ha entrat en vigor aquest 2019 i obliga a desembarcar tot el peix que no serveix, ja sigui perquè no té la mida suficient, o bé perquè no resulta rentable per a la seva venda. «És una nova manera per treure calers», es queixa un membre de la Confraria de Pescadors de Tarragona, que prefereix restar en l’anonimat.

La norma es va elaborar pensant en els vaixells que treballen per quota, és a dir, que tenen un permís per pescar un nombre de tones determinat en un període de temps concret. Un cop ha passat el termini, han de quantificar el peix sobrant. Els pescadors han de fer la tria del peix que rebutgen abans d’atracar les seves embarcacions. Altrament, s’enfronten a multes de fins a 3.000 euros dels inspectors del Ministeri d’Agricultura i Pesca.

Bondia i Vizcarro coincideixen en què la concentració de vaixells al canal del port per classificar el peix que rebutgen pot provocar una desgràcia en el futur. «No hi ha temps per triar el peix abans», assenyala Bondia, de 54 anys, 40 dels quals, a la mar. Aquest mariner (durant molts anys capità) explica que, un cop atracats, resulta molt més còmode per fer la tria. En cas contrari, des del canal, amb el mar més agitat, la feina de la tria resulta més aparatosa i complicada pels pescadors. «La normativa és una ximpleria», opinava el patró Joan Sans, que ahir va pescar 300 quilograms de peix.