x
Cercador de l’Hemeroteca
Español
Seccions

Tarragona Reus Costa Daurada

Tarragona
18.16 º
9.36 Km/h
Alfons Cama Autor del llibre 'El primer piteu' (Ed. Gregal) Literatura
L'escriptor calongí, establert a Tarragona, amb el seu nou llibre.

«La confrontació entre el dogma i la raó plana per tota la novel·la»

L'escriptor calongí, establert a Tarragona, amb el seu nou llibre.

«La confrontació entre el dogma i la raó plana per tota la novel·la»

Aquest dijous a les 19h, Josep-Lluís Carod-Rovira presentarà el llibre d’Alfons Cama, ‘El primer piteu’, al Museu d’art Modern de Tarragona

Actualitzada 19/06/2019 a les 20:13

La darrera novel·la d’Alfons Cama (Calonge, 1952), és un relat que té per escenari el món de la draperia, dels teixidors i dels paraires a la Catalunya del segle XIV.

—La primera pregunta és gairebé obligada. Qui o què és un piteu?
—Mirant al diccionari es pot descobrir el contingut de la novel·la. ‘Piteu’ hi té dues entrades. Una explica que el piteu és l’habitant de l’antiga Peitieu francesa. En aquesta mateixa entrada també es diu que els piteus són els habitants de Sant Llorenç de Morunys, una vila del Solsonès. En segon lloc, un piteu és un drap, un teixit d’unes determinades característiques, que durant una llarga temporada es va estar fabricant a Sant Llorenç de Morunys.

—La història succeeix al segle XIV. En quin context històric es mouen, els protagonistes?
—És l’època de la Guerra dels Cent Anys. Entremig hi ha les pugnes entre Pere el Cerimoniós, comte de Barcelona, i el seu parent Jaume de Mallorca, pel Rosselló i la Cerdanya. El protagonista de la novel·la, en Gerard, participa d’alguna manera en aquestes lluites, tot i que després se’n desentén. En aquesta època, d’altra banda, el papat no està a Roma, sinó a Avinyó. I, a més, l’any 1348 va morir un terç de la població catalana a causa de la pesta, i per tant tampoc puc deixar de parlar-ne.

—Què el va portar fins a aquesta localitat i aquesta època, per acabar esdevenint l’escenari del llibre?
—Va ser l’estiu del 2015, quan una persona del poble ens va fer una visita guiada per la vila closa i ens va explicar la història del drap piteu i de la indústria de teixits i teixidors que van sorgir al municipi en aquella època. Vaig poder accedir a una informació que detallava la llista dels censos que es pagaven als senyors, amb el nom de totes les persones del poble que hi tenien casa, què pagaven i quina era la seva professió, i vaig pensar que d’allà en podia sortir una novel·la.

—Quina importància va arribar a tenir, la producció tèxtil de Sant Llorenç de Morunys, en aquella època?
—Els draps piteus eren uns teixits que escalfaven molt, se’n feien flassades, capes… es van distribuir molt a Barcelona, però també van arribar fins al Mediterrani. La majoria de gent del poble tenia un o dos telers a casa.

—’El primer piteu’ narra la vida del Gerard Lerouge, la seva arribada a la vila, i la seva incursió en el món de la draperia. Però sobre la trama hi plana també la idea que els designis de Déu s’han d’acceptar resignadament.
—Sempre que he escrit, m’ha agradat parlar de religió, i moltes vegades críticament. En aquest llibre especialment, perquè estem en ple segle XIV i la religió mana sobre tot. La voluntat de Déu i la pregunta de per què ens ha tocat viure el que ens ha tocat, planen per tot el llibre. Al final, el sentit de tot plegat és la confrontació entre el dogma i la raó, i si aquesta es pot imposar o no sobre la fe. Això és el que es debat en la història i que porta al seu final, que no direm quin és.

—Una peça clau en aquest escenari va ser el monestir de benedictí de Tavèrnoles.
—La vila de Sant Llorenç va sorgir al segle XIII al voltant d’un monestir benedictí que estava en un encreuament de camins. El seu prior depenia del monestir de Sant Serni de Tavèrnoles, a prop de la Seu d’Urgell, el més important de la zona sudpirinenca. És per això que té importància a la novel·la.

—Aquesta és la seva primera incursió en la novel·la històrica. Ha estat una experiència profitosa que repetirà?
—No sé si serà un parèntesi en la meva producció, però l’he fet perquè en un determinat moment em va agradar llegir novel·la històrica. Apart de la trama, aquest gènere dóna informació i et situa en una època determinada, i això són coses que em van agradar. No sé si hi tornaré, no ho descarto, però el que estic fent ara no és novel·la històrica.
Comenta el contingut : «La confrontació entre el dogma i la raó plana per tota la novel·la»
Diari MesDiari Mes és una marca registrada de Tamediaxa, S.A.

Redacció i administració: Carrer Manuel de Falla, 12 Baixos. Tarragona

977 21 11 54

Redacció a Reus: Carrer Monterols, 36 2n. Reus

977 32 78 43

diari.mes és un mitja
auditat per OJDInteractiva
Diari Mes

Amb la col·laboració de:
Diari Mes