El Museu Bíblic mostra en 3D una exedra i el porticat del recinte de culte

Les restes d’època romana que es conserven a l’interior del Museu Bíblic, d’especial rellevància històrica i patrimonial, han recuperat la seva estructura original gràcies a la realització d’un model en 3D per experts de l’Institut Català d’Arqueologia Clàssica i la Universitat d’Alacant. La reconstrucció virtual és el resultat del projecte final del màster presentat per l’arqueòloga Sílvia Fibla.

Les imatges seran projectades de manera permanent a les dependències del museu i es podrà accedir a través de la seva web i de la plataforma Sketchfab. En el cas de l’exedra, de la qual queda tota la fonamentació, amb murs de 2,40 metres d’ample i fins a 5 metres d’alçada, les imatges recreades es podran visionar en el mateix espai on es troben. La recreació en 3D ha estat el resultat de dos anys de treball, va dir Josep Maria Puche, arqueòleg de la Unitat de Documentació Gràfica de l’ICAC, qui ha estat el director del treball d’investigació realitzat per Fibla.

Puche va dir que, amb les imatges virtuals, «expliquem com ha evolucionat la zona, a partir de les restes que coneixem, que a la Part Alta estan fragmentades i camuflades». «La tecnologia ens ha donat unes eines molt potents» per poder reconstruir el passat, va dir. Per la seva banda, Fibla va explicar el procés que ha seguit i va expressar la seva «satisfacció» per «poder presentar el resultat del projecte en la mateixa seu del museu».

El director del Museu Bíblic i arqueòleg, Andreu Muñoz, va explicar que la institució «es va fundar el 1930», però l’edifici que l’acull es va construir al segle XVI. En el subsòl i diverses dependències conté des de restes romanes a un refugi de la Guerra Civil. L’immoble està localitzat en el Recinte de Culte de Tarraco i conté restes del gran edifici que rodejava el Temple d’August.

Muñoz va manifestar que «el Museu Bíblic està en un edifici que ens dona moltes sorpreses», perquè en aquest sector del subsòl de la Part Alta «es troba la síntesi de l’acròpolis de Tarragona, la seva transformació i metamorfosi». El director del centre museístic va recordar que «el Recinte de Culte de Tarraco, amb el seu porticat i exedres, és el més important de la Península.

El treball realitzat per Sílvia Fibla i supervisat per Josep Maria Puche facilitarà la comprensió de les restes romanes a les persones que visitin el museu i mostrarà com era, en realitat, aquesta zona de la ciutat en el segle I dC, quan era la ciutat més important d’Hispània.