Tres bisbes i dos preveres sonen en la travessa per substituir Jaume Pujol

Els preveres catalans Armand Puig i Norbert Miracle s’han col·locat en dues noves caselles en la travessa de noms per substituir l’arquebisbe de Tarragona, Jaume Pujol, qui va presentar la seva carta de renúncia en fer els 75 anys el passat 8 de febrer, tal com estipula el Codi de Dret Canònic. Els seus noms són els candidats que més sonen entre la línia més moderada de l’església tarragonina, davant de les apostes ja conegudes pel bisbe de Barbastre-Montsó, l’aragonès Àngel Javier Pérez Pueyo, i pel bisbe de Tortosa, el valencià Enrique Benavent Vidal.

A mig camí entre uns i altres, un tercer nom que podria comptar amb el vistiplau de Conferència Episcopal Española (CEE) i la Tarraconense (CET): el menorquí Sebastià Taltavull i Anglada, actual bisbe de Mallorca.

Mentre Jaume Pujol espera la decisió vaticana sobre el seu successor, fonts properes a la comunitat de preveres de Tarragona atribueixen el trencament del secret de sumari del cas dels 17 capellans catalans investigats per la seva activitat al Seminari Poble de Déu –entre els quals els rectors de Solivella i Alcover– a un intent de decantar la balança cap als candidats que encarnen l’ala més conservadora de l’Església. Hi veuen, de fet, que l’actual conflicte entre Espanya i Catalunya podria haver influït a través dels vasos comunicants des de la política a l’Església.

Ángel Javier Pérez Pueyo

Després que Jaume Pujol presentés la seva renúncia, el nom d’Ángel Javier Pérez Pueyo, bisbe de Barbastre-Montsó és el que ha sonat amb més força. Coneix la diòcesi tarragonina, ja que entre 1980 i 1985 va estar destinat al Seminari Menor. Com la resta de suposats candidats que circulen en els cercles de la comunitat de preveres de la CET, parla català, però té un important handicap: va denunciar el bisbat de Lleidapel retorn de les obres d’art de Sixena. En cas de substituir Pujol, Pérez Pueyo hauria de lidiar amb l’opinió pública i amb la incomoditat d’ocupar un càrrec jeràrquicament superior al de Lleida.

Enrique Benavent

El bisbe de Tortosa, Enrique Benavent, és altre dels possibles candidats que més sonen per a ocupar l’Arquebisbat de Tarragona. Valencià de naixement, parla català i la seva experiència al capdavant del bisbat tortosí, el situen també com una de les millors opcions pels més conservadors. Els que el coneixen asseguren que pertany a l’ala dura de l’Església espanyola. Va ser bisbe auxiliar de València i el seu tarannà ultraconservador connecta amb la línia marcada per l’actual arquebisbe de València, el cardenal Antonio Cañizares, qui no ha tingut problemes a ficar-se en fangars polítics i socials amb declaracions públiques com les que va fer sobre la unitat d’Espanya («La unitat d’Espanya és un bé moral») o sobre la família («Existeix una important escalada contra la família per part de polítics ajudats per l’imperi gai i certes ideologies feministes»).

Armand Puig

L’actual rector de l’Ateneu Universitari Sant Pacià (AUSP) i professor de Nou Testament a la Facultat de Teologia de Catalunya, Armand Puig, és un dels candidats moderats per qui es decanta bona part de la comunitat de preveres tarragonina. Té 66 anys, és de la Selva del Camp i gaudeix d’un gran prestigi acadèmic en l’àmbit espanyol i europeu. Prevere de l’arxidiòcesi de Tarragona i administrador parroquial de la Basílica dels Sants Màrtirs Just i Pastor de Barcelona, ha dedicat gran part de la seva investigació als evangelis sinòptics, al Jesús històric, a la literatura apòcrifa neotestamentària, a les Homilies d’Organyà, a les versions bíbliques catalanes medievals i a la Basílica de la Sagrada Família.

D’altra banda, el secretari adjunt de la Conferència Episcopal Tarraconense, Norbert Miracle, és un dels candidats que, segons fonts properes a la diòcesi tarragonina, estaria ben vist dins i fora d’aquesta.

Norbert Miracle

De perfil moderat i personalitat dialogant, Jaume Pujol el va renovar en el càrrec com a rector del Seminari Major Interdiocesà de Catalunya. Nascut a Torredembarra, és Llicenciat en Història per la Universitat de Barcelona i en Teologia fonamental per la Pontifícia Universitat Gregoriana de Roma. És, entre altres, delegat diocesà d’Ensenyament i professor de la Facultat de Teologia de Catalunya i de l’Institut Superior de Ciències Religioses Sant Fructuós de Tarragona.

Sebastià Taltavull

Sebastià Taltavull, actual bisbe de Mallorca, seria un aspirant de consens entre els cercles més oberts i els més conservadors, però la seva edat, propera a la jubilació –té 71 anys– el situen només com a un possible candidat de transició. Va ser bisbe auxiliar de Barcelona amb Lluís Martínez i Sistach i està ben valorat com a catequista. El seu nomenament comptaria amb l’aprovació de la CEE i la CET.

L’oportunitat de Poble de Déu

Fonts properes a la Conferència Episcopal Tarraconense no amaguen que, en el particular joc de trons que s’hi juga amb la jubilació de Jaume Pujol, el trencament del secret de sumari per part del jutge del Tribunal Eclesiàstic de Vic del cas dels 17 capellans investigats que formaven part del Seminari Poble de Déu respon a una voluntat de desgast i d’imposar una línia més dura al capdavant de l’Arquebisbat de Tarragona. I és que, tot i ser membre numerari de l’Opus Dei, Jaume Pujol es posiciona en el vessant més moderat de la institució.

El Seminari Poble de Déu, ja dissolt, s’ha relacionat amb pràctiques sectàries i a una «doctrina sexual dubtosa», tot i que fonts coneixedores del cas afirmen que la investigació respon a una acusació purament teològica. El Seminari Poble de Déu connectava ideològicament amb l’antic cristianisme i va fundar una comunitat en la qual laics i preveres compartien activitats, però preservaven espais per a la seva intimitat. Amb una ideologia més lliberal que l’ortodoxa, un article editorial va provocar la denúncia al Vaticà, que va ordenar la suspensió cautelar de l’activitat del seminari però no la funció presbiteral dels mossens.