Tarragona atén a més de 150 dones víctimes de violència de gènere

Els tres membres de l’equip tenen, com expliquen ells mateixos, molta paciència i una gran capacitat per escoltar. «Cadascú té les seves raons i el que intentem traslladar és que la canalla que està al mig no té la culpa del comportament dels adults», assegura un treballador social de l’equip ESVioM (Equip Socioeducatiu d’Atenció a la Violència Masclista), un servei especialitzat dels Serveis Socials municipals que des de juliol monitoritza i avalua els casos de violència masclista. Des d’aleshores, han obert a la ciutat 153 expedients familiars, la majoria dels quals amb fills que viuen en entorns de violència.

«La pitjor pregunta que li pots fer un nen és preguntar-li si estima més la mare o el pare. La majoria volen que els papes estiguin junts», afirma aquest home. Com la resta d’educadores socials de l’equip, prefereixen mantenir l’anonimat. «Treballem amb material sensible. Hi ha gent que li caiem molt bé, que et veu com una ajuda, però altres ens veuen com un equip de control, de vigilància, també algunes víctimes», comenta.

El mur que apareix en molts casos en la feina de l’ESVioM és el del reconeixement de la situació de les víctimes. «Posar-li nom és difícil. Hi ha molt estigma i és una veritat molt dura», explica una educadora, qui explica que la violència de gènere és transversal i no entén de classes socials. «Moltes no se senten identificades amb el perfil de maltractada que apareix als mitjans. Ens diuen: ‘Soc una dona forta, formada, no soc la mena de gent que deveu tenir aquí’».

La violència tampoc és qüestió de religió ni tampoc d’edat. A les denúncies que apareixen entre menors, l’equip creu que en els pròxims anys s’incrementaran els casos entre la gent gran que s’ha criat amb la preocupació del «què diran els meus fills». «Hem de reeducar a tothom i deixar de crear homes potencialment agressors i dones potencialment víctimes», observen.

L’Anna I. Martínez coordina aquest equip que, aquest 2019, ha obert 28 nous expedients. L’any passat, l’Ajuntament va acollir 12 dones amb 11 menors a càrrec en diferents pisos d’acollida. «Vivim en una societat masclista on s’accepten certes conductes com a normals i on la dona no reconeix que hi ha maltracte», explica. La violència sexual, social i econòmica on, per exemple, un home decideix que és ell qui porta els diners a casa i que la dona ha de cuidar de la llar, també s’ha de tenir en compte, apunta Martínez.

En ocasions, fan una feina conjunta amb la parella i manté diàleg directe amb el possible maltractador, sempre que no existeix una ordre d’allunyament. «Intentes convèncer amb la paraula, però el canvi ha de sortir d’ells», explica el treballador social.

Una de les dificultats més grans amb les que es troben aquests educadors és el xantatge de l’home cap a la dona amb l’objectiu de retirar l’ordre d’allunyament. El pagament de la hipoteca a la víctima és un dels instruments de coacció.

L’equip critica la cobertura mediàtica dels casos. «Sembla que només es publiquen els casos més espectaculars. En lloc d’omplir hores i hores amb algun cas es podrien fer campanyes de sensibilització», apunta un dels membres. Una altra apunta que informar sobre el país de procedència no és rellevant i rebutgen els detalls «morbosos» que, a vegades, es donen de les circumstàncies d’un assassinat. El risc, alerta, és que els periodistes «tirin per terra» tot un treball que fan aquests professionals encaminats a «trencar estereotips i perjudicis», entre la societat.