«En la venda del CF Reus vàrem ajudar en els tràmits, però ja no podem fer-hi res més»

— Ha participat en la inauguració de les jornades dedicades a la violència al futbol, organitzades per l’ICAT. La violència és un fenomen que està retornant als esdeveniments esportius?

— En primer lloc voldria dir que estic content de conèixer que el Col·legi d’Advocats de Tarragona hagi posat en marxa una secció dedicada al dret esportiu. I també que les primeres jornades que organitzin estiguin dedicades a la violència al futbol indica, com comenta, que aquest és un dels temes que semblava que havia quedat esmorteït però que ha tornat a revifar. I ha revifat, crec, no tant perquè es produeixin més casos, sinó perquè, afortunadament, la tecnologia ens permet ara conèixer els casos de manera gairebé immediata.

— En el cas del futbol, la violència semblava vinculada sobretot a equips d’elit, que mouen grans masses de gent. I ara sembla que està baixant a l’esport amateur i al de base. És així?

— Sí, i això té diverses traduccions. Hi ha per exemple la que afecta el comportament del públic, que com deia en casos més mediàtics pren força dimensió; però també ha començat a aparèixer en l’esport de base situacions com les de discriminació de gènere o qüestions de racisme...

— Són les problemàtiques més habituals actualment? O és que tenen major repercussió perquè hi ha més conscienciació?

— Sí que són les més habituals. Però cal reconèixer que hi ha federacions, com la de futbol, que estan molt bona feina. Ho fa en prevenció, amb campanyes com la del Respecte, i també en l’àmbit sancionador, és a dir, a l’hora d’exemplificar que hi ha actuacions que no es poden fer. Al costat de les federacions, l’administració també hi és per intentar pal·liar aquestes situacions. Precisament, i això és una novetat, i arran del que s’ha produït els últims mesos, la Secretaria General de l’Esport convocarà una reunió de la Comissió Contra la Violència en Espectacles Esportius de Catalunya. La Llei de l’Esport inclou aquesta comissió, que els últims anys, per dir-ho així, havia estat força ‘tranquil·la’, perquè semblava, com dèiem, que les coses s’havien calmat. Però, veient aquest repunt, hem decidit fer aquesta convocatòria dins el segon trimestre del 2019.

— I en quins àmbits pot actuar aquesta comissió?

— Bàsicament té tres funcions. La primera és la de rescabalament d’informació. En segon lloc, pot obrir expedients en funció de la informació recollida i finalment aquests expedients poden culminar en una sanció. Hi ha però, tota una altra feina que és la preventiva, que també està sota el marc d’aquesta comissió. Això, evidentment, també s’ha de fer de la mà de les mateixes entitats esportives i els clubs.

— Un fenomen positiu que s’està produint és atorgar més rellevància i importància a l’esport femení. Ja hem vist camps de futbol a vessar en partits de futbol femení o una major incidència mediàtica d’esdeveniments protagonitzats per dones. Quina feina es pot fer des de l’administració per mantenir aquest avanç de l’esport femení?

— Anem bé, és cert, tot i que encara estem lluny de ser on hauríem de ser. Un exemple és la Federació catalana de Futbol on, de les seves 180.000 llicències federatives, enguany ja han arribat a les 20.000 de femenines. Això és un creixement important que indica que anem en la bona línia. Hi ha una major conscienciació sobre que la igualtat de gènere s’ha de produir també en tot el relatiu a la pràctica esportiva, però des de l’administració podem fer-hi més. I un dels àmbits és el dels directius esportius. Estem treballant en un nou text de la Llei de l’Esport que inclourà com a novetat, la necessària paritat en les juntes directives de les entitats esportives catalanes.

—Una paritat obligada?

—Sí. El que fem és mimetitzar, per entendre’ns, el model que va servir en el seu moment per confeccionar les llistes electorals. Tothom, aleshores, es va escandalitzar. Es deia ‘no trobarem dones’. I no va passar. I tant que se’n van trobar. I avui en dia ja és una situació, a les llistes municipals o del parlament, plenament normalitzada. Aquest mateix model és el que implantarem a les juntes de les entitats esportives de Catalunya.

—Què passarà amb qui no compleixi amb la paritat?

—Les entitats que no compleixin no seran inscrites en el registre oficial d’entitats esportives. Actualment, en aquest registre, hi ha unes 18.000 entitats. I si volen funcionar amb normalitat, han de tenir les seves juntes inscrites, cosa que no podran fer sense complir la norma.

—Entenc que la inscripció al registre és obligatòria?

—Per poder existir formalment, qualsevol entitat esportiva ha d’estar registrada. En cas contrari, estarà en una mena de ‘llimbs’ administratiu.

—Pel que fa a aspectes més locals. El cas del CF Reus, una entitat històrica, amb problemes molt seriosos que fins i tot en qüestionen la seva existència. Com s’ha viscut des de l’administració catalana? Se n’ha fet algun tipus de seguiment o intervenció?

—Vàrem estar molt a sobre durant tot el procés. En contacte tant amb l’Ajuntament com amb els compradors. Hem ajudat a fer fàcil a tota la tramitació que calia realitzar, perquè es pogués efectuar la venda, i perquè els nous propietaris poguessin actuar. En aquest sentit, les converses entre la Secretaria i el Consejo Superior de Deportes van ser molt insistents per accelerar tota la tramitació necessària. (I vull agrair-li al CSD la seva diligència). A partir d’aquí, un cop realitzada la venda, en tractar-se d’una empresa, la Secretaria no pot fer gaire més. Podem actuar en les entitats sense ànim de lucre, clubs, federacions, associacions... En qüestions d’empresa poc tenir a dir. Evidentment que un club històric, com el Reus, ens agradaria que, en primer terme, no desaparegués; però també que una vegada tingui resolta la part econòmica, pogués mantenir categoria i seguir competint allà on li toca. Estem a disposició de l’alcalde i dels nous propietaris per ajudar en allò que puguem. També ha de quedar clar, però, que hi ha uns límits. L’administració està per donar suport a les societats esportives i no pas a les empreses.

—Malgrat això, al club, hi ha també tot un àmbit d’esport de base, que està quedant afectat…

—I això és el que ens interessa a nosaltres. Aquesta és la part que ens ocupa i que ens preocupa. El que ens interessa és que, funcioni o no la part professional d’un club, se salvaguardi tot el que és l’estructura esportiva amateur.

—En el cas del Reus ara mateix hi ha cap actuació des de la Secretaria al voltant d’aquesta estructura amateur que comenta?

—No.

—Pel que fa a Tarragona: La Generalitat va assumir pels Jocs MEditerranis la construcció del Palau d’Esports. Està resolt l’acord amb l’Ajuntament per la cessió del seu ús?

—L’acord polític està tancat amb l’Ajuntament. És a dir, que l’equipament se cedirà al consistori per la gestió ordinària és un tema tancat amb l’equip de govern de Tarragona, i em consta que també amb el suport de la majoria de grups municipals. Amb tot, he de dir que estic una mica inquiet perquè la tramitació administrativa que ha d’acompanyar aquest acord va més lenta del que voldria. És evident que estem parlant d’un equipament complex i això alenteix la part administrativa. Però no puc deixar de dir que això, a mi, m’inquieta. Anem tard.

—El Palau és un equipament completament acabat? S’ha qüestionat aquest aspecte...

—No és així. L’equipament està acabat. Al Palau d’Esports s’ha disputat competició durant els Jocs Mediterranis i després, cada vegada que se’ns ha demanat per a fer-hi activitats esportives, s’ha posat a disposició. Una altra cosa és que, quan sigui de gestió municipal, si l’ajuntament, per a fer aquesta gestió, considera que s’ha d’equipar amb alguna mena de material o infraestructura que faci falta, que s’hi pugui posar. Això no vol dir que l’equipament no estigui acabat. D’altra banda en l’acord amb l’Ajuntament, nosaltres hem adquirit el compromís d’ajudar a convertir aquest equipament que depassi l’àmbit local. Una primera prova serà aquest estiu, amb els campionats estatals de Tenis Taula. Durant tres setmanes, totes les categories de tenis taula d’Espanya estaran a Tarragona. Durant aquest temps hi haurà una utilització intensiva, amb tota la repercussió que això tindrà en l’hostaleria, el comerç o en la restauració de la ciutat.