x
Cercador de l’Hemeroteca
Español
Seccions

Tarragona Reus Costa Daurada

Tarragona
18.49 º
24.12 Km/h
Església
Façana de l'edfici de l'Orde dels Caputxins de Tarragona a la Rambla Nova.

El mossèn Vera, escultor de l'antic pas de l'Ecce Homo de Tarragona, acusat d'abús sexual

Façana de l'edfici de l'Orde dels Caputxins de Tarragona a la Rambla Nova.

El mossèn Vera, escultor de l'antic pas de l'Ecce Homo de Tarragona, acusat d'abús sexual

Un exalumne de l’Escolania de Pompeia de Barcelona relata a TV3 que el frare, que va ser traslladat a Tarragona el 1957, va abusar d’ell fa 50 anys

Actualitzada 18/03/2019 a les 20:44

L’Orde dels Caputxins es va comprometre ahir a investigar un suposat cas d’abús sexual a menors que va tenir lloc fa 50 anys per part del fra José María de Vera, que va morir el 1997. Un exalumne del Col·legi Escolania de Pompeia de Barcelona relatava ahir a TV3 que Vera, qui va dirigir el centre, va abusar d’ell durant cinc anys entre 1950 i 1955. El religiós va ser traslladat a Tarragona el 1957, on va esculpir el pas de l’Eccio Homo. El trasllat no consta als arxius dels caputxins, «però les deliberacions prèvies o les raons del trasllat no les tenim per escrit, ni queda cap dels frares que van participar en la decisió», assenyalava ahir el provincial dels Caputxins de Catalunya i les Balears, Eduard Rey.

Mig segle després dels atacs, la víctima encara no pot dormir. L’exalumne explica com el director de l’escola l’obligava a ficar la seva mà sota els seus hàbits i masturbar-lo. «Em feia petons a la boca, que a mi em feien un fàstic terrible. Jo no sabia què era tot això i m’estava violant viu», narra l’exalumne, que vol mantenir-se en l’anonimat.

Nascut a Almeria el 1912, Vera va passar la major part de la seva vida a Barcelona on es va formar artísticament. Va participar en la creació d’un goig (poema sobre la Mare de Déu o un Sant) amb els Gogistes Tarragonins. A Iguada, va estudiar al Seminari dels Franciscans. Com artista destaca la seva faceta com a escultor. Precisament a la província de Tarragona, el fra va deixar la seva petjada a través d’algunes obres com l’antic pas de l’Ecce Homo de Tarragona que va lluir pels carrers de Tarragona entre 1958 i 1994. El 1958, la Junta Directiva del pas encarregava un nou misteri al religiós Vera que va sortir al carrer fins al 1994 quan es va substituir per un nou element d’Emili Solé. Casualment, va ser el mateix any en què va morir el religiós.

La guia d’escultura urbana de l’Ajuntament de Pamplona destaca altres obres del fra com l’Assumpció de la Verge a Falset, l’àngel de l’altar major de Montroig, el Crist de la Canonja, el San Pau, el Sagrat Cor i la Dolorosa en esglésies de Tarragona i a la capella arquebisbal de Tarragona. Va rebre lliçons dels mestres Josep Clarà i Manuel Hugué, destacats representants del Noucentisme català del segle XX. La seva obra, «majoritàriament religiosa i a la que imprimeix un marcat caràcter», segons el municipi navarrès, es troba, principalment, a Andalusia i a Catalunya.

El frare també va pintar retrats i relleus com la Font de l’Alabareda al recinte del monestir de Santes Creus i frisos que es troben a l’edifici d’Hisenda de Tarragona. També va crear nombroses figures de pessebre amb les que va «realçar» el pessebrisme a Catalunya, apunten des de Pamplona.

Investigació dels caputxins
El Provincial dels Caputxins de Catalunya i les Illes Balears ha demanat als antics alumnes del Col·legi Escolania de Pompeia que li facin arribar qualsevol informació sobre el frare. «Fem una crida a qui tingui més informació sobre fra José María de Vera i de l’escola de Pompeia, que ens la faci arribar. Estem oberts i volem saber la veritat», va assegurar ahir Eduard Rey. El Col·legi Escolania de Pompeia va estar obert entre el 1912 i el 1970. Oferia educació escolar gratuïta a nens i joves de famílies sense recursos i alguns dels alumnes també formaven part de l’escolania que cantava als oficis a l’Església de Pompeia.
Vera va ser el director del 1939 al 1957 i ha estat acusat per aquest exalumne en el primer cas d’abusos que afecta aquesta congregació, després que s’hagin destapat casos que afecten maristes, jesuïtes, claretians i benedictins de Montserrat. «Quan t’arriba una notícia d’aquest tipus et deixa gelat. Ens deixa avergonyits i dolguts saber que un frare havia fet coses d’aquesta envergadura. No queda cap frare viu dels que eren a la comunitat en aquell moment que ens puguin explicar una versió dels fets des de dins», explica el provincial.
 
Cap denúncia sobre Joaquim M. Gallinat
A l’arquebisbat de Tarragona no li consta cap denúncia interna sobre Joaquim M. Gallinat, ja difunt, que va ser mossèn de les parròquies de Sant Jaume dels Domenys (Baix Penedès) i de l’Argentera (Baix Camp) i que hauria abusat d’una menor el 1960 que ara té 66 anys, segons va avançar El Periódico. Fonts de l’Arquebisbat asseguren a aquesta redacció que no existeix informació sobre Gallinat i que l’arxidiòcesis està intentant «esbrinar» quant de temps va estar al municipi tarragoní. Després que la víctima denunciés el cas als Mossos d’Esquadra, l’arquebisbat s’ofereix a «col·laborar en el que faci falta» amb la investigació, tot i que apunta que «no hi ha ningú viu» que conegui el mossèn. Guillem Andrés.
Temes relacionats
Comenta el contingut : El mossèn Vera, escultor de l'antic pas de l'Ecce Homo de Tarragona, acusat d'abús sexual
Diari MesDiari Mes és una marca registrada de Tamediaxa, S.A.

Redacció i administració: Carrer Manuel de Falla, 12 Baixos. Tarragona

977 21 11 54

Redacció a Reus: Carrer Monterols, 36 2n. Reus

977 32 78 43

diari.mes és un mitja
auditat per OJDInteractiva
Diari Mes

Amb la col·laboració de:
Diari Mes