Diari Més

Societat

«No oblidaré mai que Lluís Llach em reconegués i em fes una abraçada»

El saxofonista Oscar Cid trasllada la seva acció musical diària en suport a Forcadell de la presó de Mas Enric a la plaça Corsini

Imatge d'Oscar Cid a Corsini.

«No oblidaré mai que Lluís Llach em reconegués i em fes una abraçada»Gerard Martí

detail.info.publicated

Creat:

Actualitzat:

Oscar Cid va començar a tocar el seu saxofon a les portes de la presó de Mas Enric de Tarragona el passat 20 de juliol quan l’expresidenta del Parlament, Carme Forcadell, era traslladada des del centre penitenciari de Puig de les Basses (Figueres). Des d’aleshores ja són 215 els dies en què Cid ha tocat cada dia sense excepció. Aquest tarragoní de 37 anys va traslladar ahir la seva acció particular en suport a Forcadell a la plaça Corsini. Només tornarà a Mas Enric, diu, quan Forcadell, acusada de rebelió i ara a Madrid per declarar en el judici contra el procés, «torni al país».

Tot va començar, relata Cid, quan conduint cap a Besalú (Girona) Cid va passar per davant de la presó de Lledoners, on fins ara han estat sis dels polítics presos. «Ho vaig trobar molt desangelat, fred i vaig pensar en tocar la guitarra», explica. Va decidir tocar el seu saxofon pensant en què Forcadell l’escoltaria millor.

Durant aquests mesos, altres músics s’han unit a Cid que ara portarà a terme. Fins fa uns dies, el seu objectiu ha estat donar suport a Forcadell i pujar-li a moral. «Per anar a la guerra s’ha d’anar amb la moral alta», assegura. La seva insistència va trobar una recompensa quan la mateixa Forcadell va demanar rebre’l a la presó a finals de novembre. «Va ser molt emocionant. Es va mostrar molt cordial, propera i la vaig trobar sencera, amb ganes de treballar», explica.

D’aquella visita, Cid recorda que Forcadell va expressar queafrontava el judici amb «enteresa» i «amb ganes d’explicar-se». L’expresidenta, que s’enfronta a una pena de 17 anys de presó, estava molt «agraïda» per la seva constància. Cid, que treballa com a operari en una fàbrica, assegura que el seu esforç li impedeix fer plans de vacances, però que l’esforç ha valgut la pena. «No m’esperava tan afecte de tanta gent», observa. «Mai oblidaré el dia que Lluis Llach em va reconèixer i em va fer una abraçada», recorda.

tracking