x

Ens agradaria enviar-te les notificacions per a les últimes notícies i novetats

PERMETRE
NO, GRÀCIES
Cercador de l’Hemeroteca
Español
Seccions

Tarragona Reus Costa Daurada

Tarragona
21.02 º
7.56 Km/h
Eloïsa Valero: Coordinadora, juntament amb Thais Salvat, del projecte 'L'artista va a l'escola'

«Creiem que l'art ha de servir perquè els alumnes aprenguin a reflexionar»

L’exposició del projecte ‘L’artista va a l’escola’ es pot visitar fins al 28 de febrer a l’Espai Jove Kesse de Tarragona

Actualitzada 20/02/2019 a les 13:58

'L’artista va a l’escola’ va néixer a Tarragona el 2014 per apropar a les aules els llenguatges artístics contemporanis de la mà dels mateixos artistes, que treballen amb docents i alumnat d’educació primària, secundària i batxillerat.

—De quina manera es va gestar, aquest projecte?
—La Thais Salvat i jo som professores de plàstica als instituts Martí Franquès i Torreforta. Hi havíem convidat artistes, i ens havíem adonat que, quan intervé un artista, la dinàmica de classe canvia, és més agosarada, perquè ell s’atreveix a fer coses que nosaltres no faríem. A més, són professionals de la seva feina, així que ens ofereixen una informació de primera mà, i ens mostren la seva manera de fer. D’altra banda les dues coincidim en què el pensament creatiu es pot aplicar en qualsevol faceta de la vida, no només en l’artística. I ens hem adonat que les noves generacions són mandroses per pensar i ser creatives, potser perquè tenen referents a qualsevol lloc, només que obrin el mòbil ja tenen mil exemples del que sigui, són més copistes que generadors d’idees.

—De quina manera es fa possible la confluència entre el llenguatge de l’artista i el dels estudiants?
—En aquest sentit hem tingut alguns moments fàcils i alguns altres més difícils. Alguns artistes que han participat són professors de l’Escola d’Art de la Diputació, i aquest vessant pedagògic potser el tenien més present, però també n’hem tingut d’altres a qui no els ha resultat tan fàcil. Recordo el cas de la Maite Serna, que ha fet d’artista i restauradora, però no ha estat mai professora. En un dels testimonis que es pot llegir al nostre blog, explicava que, quan va acabar la primera sessió, va plorar molt, perquè els alumnes no l’havien entès. Però a poc a poc va anar integrant el llenguatge dels estudiants. També va fer una cosa que considero clau, que és estar molt atenta, escoltar molt el que diuen. Així va anar canviant d’estratègia i, al final de les sessions, com explica també al blog, va tornar a plorar, però en aquest cas d’alegria. Tampoc no passa res perquè hi hagi un desfasament, perquè a les sessions hi ha un docent que fa d’intermediari, es forma com un triangle d’actuació entre el docent, l’artista i els infants.

—L’objectiu del projecte no és només la creació artística, sinó també generar un espai de reflexió.
—Sí, crec que l’art pot servir per aprendre a pensar. I aquí també som mandrosos, els alumnes troben més fàcil obeir les ordres del mestre. Aprendre a pensar o a qüestionar no és tarea fàcil, i nosaltres ho sabem perquè portem molts anys en l’ensenyament. Crec que l’art, tant per la metodologia com per la seva funció final, justament ara, en la contemporaneïtat, serveix per qüestionar. Però és difícil qüestionar-se una cosa sobre la qual no hi has aprofundit o reflexionat.

—De quina manera s’han treballat aquestes qüestions en l’edició d’enguany?
—En el cas de Rufino Mesa, per exemple, s’ha treballat sobre la identitat, fent que l’alumne de tretze o catorze anys es pregunti ‘qui soc’ i doni una resposta artística a aquesta reflexió, amb una fotografia i un text amb forma de haiku. Amb la Sílvia Iturria es va fer una reflexió sobre la família, no només la del present, sinó també la del passat, treballant els vincles familiars a través de les diferents generacions, fet que és una manera també de treballar la pròpia identitat. Amb Miguel Villalba van treballar la caricatura, i això és important perquè, per exemple, jo puc veure el meu nas llarg com un defecte o com una cosa que em defineix i en puc estar orgullós. Amb Ram Giner i Laura Rodríguez es va treballar el patrimoni, que de vegades sembla que està una mica allunyat de les noves generacions, però el patrimoni ens parla del nostre present, del nostre passat i també del respecte a la cultura. I amb la Maria Roig els estudiants van entrevistar els avis i àvies com a fonts orals de la història. Així doncs, no es tracta només d’aprendre a dibuixar o a fer un enquadrament fotogràfic, els ensenyaments artístics es poden aplicar en l’educació en valors i l’educació integral de la persona. Això es pot contemplar en aquesta exposició i també a través del nostre blog, que pretén ser un exemple de pràctiques a seguir, intentant que siguin el més diverses possible per tal que permetin fer una recerca sobre un mateix, l’entorn i la història.

—Els cursos per a docents també formen part del projecte.
—Sí, ja portem tres edicions dels cursos per a docents d’educació primària i secundària, pensats per tal que coneguin com fer servir l’educació artística amb voluntat interdisciplinària i transversal. És important que el col·lectiu d’artistes es doni a conèixer als mestres i professors, perquè d’aquesta manera potser arribarà el dia que no necessitaran que els fem d’intermediaris, podran contactar-hi directament per dur a terme els seus projectes educatius.
Comenta el contingut : «Creiem que l'art ha de servir perquè els alumnes aprenguin a reflexionar»
Diari MesDiari Mes és una marca registrada de Tamediaxa, S.A.

Redacció i administració: Carrer Manuel de Falla, 12 Baixos. Tarragona

977 21 11 54

Redacció a Reus: Carrer Monterols, 36 2n. Reus

977 32 78 43

diari.mes és un mitja
auditat per OJDInteractiva
Diari Mes

Amb la col·laboració de:
Diari Mes