Diari Més

Turisme

El 30% dels pisos turístics que s'ofereixen a Tarragona són il·legals

La ciutat registra un miler de residències turístiques, concentrades a Llevant, la Part Alta i l’Eixample Centre

Un jove busca informació sobre pisos turístics a la Part Alta, en una imatge d'arxiu.

El 30% dels pisos turístics que s'ofereixen a Tarragona són il·legalsCristina Aguilar

detail.info.publicated

Creat:

Actualitzat:

Els pisos turístics il·legals a la ciutat han proliferat en els últims mesos. Dels 1.000 pisos turístics que l’Ajuntament calcula que hi ha al municipi, 300 són il·legals. Dit d’una altra manera, el 30% dels pisos turístics de Tarragona no tenen les autoritzacions administratives que la Generalitat exigeix perquè es puguin oferir com a residències turístiques.

El regidor de Territori i Patrimoni Municipal, Josep Maria Milà, reconeix que aquests pisos il·legals han augmentat recentment, però que la situació a la ciutat «encara no és conflictiva». Milà ho compara amb altres realitats com la de Barcelona, on a barris com la Barceloneta l’existència de pisos turístics il·legals han provocat intensos conflictes entre els veïns i els turistes. «El turisme de Tarragona encara és cultural, no és el de Barcelona. Per ara no tenim cap problema», insisteix Milà.

L’Ajuntament no planteja, de moment, cap acció per controlar l’augment dels pisos turístics il·legals. De moment, Tarragona espera una «pauta» del govern. «L’Estat va dir que faria una normativa sobre els pisos turístics. Ho ha de regular la Generalitat i l’Estat», assenyala Milà. El consistori tampoc manté cap diàleg amb plataformes com Airbnb, una de les més utilitzades per oferir aquests pisos turístics.

Les plataformes digitals ofereixen pisos turístics amb un ampli ventall de preus que, generalment oscil·la entre els 30 i 60 euros la nit. Navegant per una coneguda plataforma, l’usuari es pot trobar al carrer del Portal del nucli antic per 45 euros la nit. També hi ha pisos per 50 i 60 euros la nit, però també opcions més econòmiques. Un anunci ofereix una habitació per 15 euros la nit a un pis situat a la rambla de Lluís Companys. La majoria dels pisos turístics de la ciutat es troben a Llevant, l’Eixample Centre i la Part Alta.

Ajuntaments com el de Barcelona mantenen en els últims anys una política de tolerància zero amb els pisos sense llicència. El govern d’Ada Colau ha imposat unes 5.000 sancions a aquests habitatges des de 2016 i n’ha tancat 2.355.

Segons Milà, Generalitat i Airbnb mantenen converses perquè la companyia vigili els anuncis de pisos sense llicència. Des de Tarragona, l’equip municipal treballa per situar tots els pisos turístics en el mapa a través de la referència cadastral dels immobles. El regidor Milà assegura que és difícil situar-los, perquè normalment els anuncis no concreten la direcció exacta, sinó la zona en la qual es troba. «La problemàtica és complexa. Hi ha estatuts de comunitats de propietaris que prohibeixen que hi hagi pisos turístics sense un acord previ amb la comunitat de veïns, però, per altra banda, hi ha sentències que diuen que això no pot ser», afirma.

56.000 pisos sense registrar

Recentment, la Generalitat ha requerit que es retirin 56.000 ofertes de pisos turístics sense registrar en els últims dos anys a Catalunya, uns 28.000 durant el 2017 i uns 27.900 el 2018, segons dades de la Direcció General de Turisme. Més de 33.000 d’aquestes ofertes d’allotjament es trobaven en pàgines webs de l’Associació Espanyola de Plataformes Digitals de Lloguer Temporal (PAT), integrada per HomeAway, Rentalia, Spain Holiday i Niumba. Fins a 15.000 anuncis que no compten amb el número registre obligatori estaven publicats a Airbnb. A més, en aquest últim any s’han iniciat vuit expedients a noves plataformes webs. Segons el Departament d’Empresa i Coneixement, a inici de 2019 els nivells de compliment amb la normativa de les plataformes integrants de la PAT són d’un 80% i d’Airbnb d’un 60%. Des que es va iniciar la campanya d’inspecció i control l’any 2013, en el cas de gestors i propietaris d’habitatges d’ús turístic, el Govern ha obert 1.358 expedients sancionadors. D’aquests, 1.096 s’han resolt amb multes que acumulen 6,5 milions d’euros.

tracking