Investigadors de la URV demostren que sistemes vigilància massiva contra terrorisme no són rendibles

Un equip d'investigadors de la Universitat Rovira i Virgili (URV) ha demostrat que els sistemes de vigilància massiva aplicats a la població contra el terrorisme no són rendibles, segons informa la universitat tarragonina.

El Departament d'Enginyeria Informàtica i Matemàtiques de la URV ha aplicat un model estadístic sobre els mètodes de vigilància massiva a Espanya i el Regne Unit i han comprovat quantitativament que no són eficients en termes de cost.

Aquesta investigació, publicada a IEEE Access, aporta per primera vegada xifres indicatives que demostren la falta de racionalitat i rendibilitat dels sistemes de vigilància destinats contra el terrorisme.

Els investigadors van utilitzar les dades d'un informe elaborat pel reial Institut Elcano, que recopilava informació de terroristes islàmics condemnats a Espanya i al Regne Unit i generava uns patrons.

Els investigadors van buscar si hi havia similituds entre aquests patrons i els perfils de la població (els innocents) a partir de les dades de tota la població espanyola procedents de l'Institut Nacional d'Estadística i del centre homòleg del Regne Unit.

Van constatar que com més diferents són els perfils de terroristes i d'innocents, més fàcil és distingir-los i, per tant, detectar-los.

Emulant la detecció automatitzada d'un sistema de vigilància, els investigadors van mostrar la mida de les llistes resultants de possibles terroristes, en la majoria dels casos milions de sospitosos.

L'estudi, encapçalat per l'investigador Javier Parra, assenyala que el gruix del cost d'un sistema de vigilància no es troba en el procés de detecció automatitzat, sinó en la comprovació de cadascun dels individus inclosos a la llista.

Això implica fer seguiments, instal·lar aparells de control o intervenir telèfons, entre d'altres processos molt costosos sobre temps i materials, que requereixen de 33 persones per seguir a un sospitós una setmana completa.

En aquest context, és més fàcil que es produeixi un fals positiu que un positiu autèntic.

Per això, els investigadors van incorporar una restricció al sistema de detecció automatitzat i van reduir la llista de sospitosos al mínim possible.

A partir d'aquí, van aplicar un mètode d'inferència estadística que s'utilitza habitualment, perquè les decisions que havien d'etiquetar -si una persona és terrorista o innocent- tinguessin un cost mínim.

«Per a això es necessita que la llista sigui el més petita possible, però cal posar una restricció que determini el percentatge mínim de terroristes que vols agafar», conclou Parra.