Diari Més

Política

El secretari municipal ha estat citat a la comissió d'Investigació del 155

Joan Anton Font considera que l’aplicació de l’article pel govern de Mariano Rajoy va ser «un disbarat jurídic»

El secretari general, Joan Anton Font, a l'Ajuntament.

El secretari municipal ha estat citat a la comissió d'Intervenció del 155Facebook

detail.info.publicated

Creat:

Actualitzat:

El secretari general de l’Ajuntament de Tarragona, Joan Anton Font, és una de les persones integrants d’una llista interminable, que serà convocada pel Parlament de Catalunya per participar en la comissió d’investigació de l’aplicació de l’article 155 de la Constitució, que celebrarà la primera sessió el 22 de gener. En l’àmplia relació de citats es troben Carles Puigdemont, Oriol Junqueras, Pedro Sánchez, Pablo Iglesias, Pablo Casado, Albert Rivera, Mariano Rajoy, exconsellers de la Generalitat empresonats i, també, representants de les administracions públiques, d’institucions empresarials, de l’àmbit de la judicatura, de sindicats i, fins i tot, de l’Església, com Javier Pérez Royo, Ramón Cotarelo, Juan José Ibarretxe, Enric Millo o l’arquebisbe de Barcelona, Joan Josep Omella.

Font va manifestar ahir a aquesta redacció que un sector de la societat «posa per davant del principi de democràcia i de llibertat la integritat d’Espanya». Font, qui va comentar que «encara no he rebut» la citació del Parlament per intervenir-hi en la comissió, va afirmar que «si fa vint-i-cinc anys, en un examen s’hagués preguntat per la constitucionalitat de l’aplicació de l’article 155, tots haurien dit que era un disbarat, però ara tots interpreten la norma com volen, de manera interessada». El secretari general de l’Ajuntament de Tarragona va afegir que «la major part dels juristes del país considera que l’aplicació del 155 és inconstitucional». «Fa vint-i-cinc anys ningú pensava en el risc de ruptura de l’Estat espanyol i ara sí, en funció del principi d’integritat» territorial. En opinió de Font, l’aplicació de l’article 155 «ha afectat la Generalitat», però també a administracions com l’Ajuntament de Tarragona, «ja que tot va quedar aturat». El secretari general va apuntar que «cadascú ofereix la seva visió, però sí que hi ha hagut afectacions, moltes i molt importants».

Font considera que l’aplicació de l’article 155 per part del Govern de Mariano Rajoy i amb el suport de Ciutadans i del PSOE va ser «un disbarat jurídic». El secretari general de l’Ajuntament va remarcar que «existeix una pressió» i, «quan es parla de la integritat d’Espanya, val tot».

El mes de setembre de 2017 Font va redactar un informe a petició del grup municipal de la CUP en què advertia que la instrucció de la fiscalia provincial sobre l’1-O no empara actuacions de la Guàrdia Urbana com a policia judicial contra partits polítics, associacions o particulars que actuïn pel seu compte. En el seu informe, el secretari considerava que les actuacions descrites per la fiscalia de Tarragona referents a requisar urnes, sobres electorals, manuals d’instruccions per membres de meses electorals, impresos electorals, propaganda electoral, elements informàtics, així com qualsevol altre material de difusió, promoció o execució del referèndum, «tan sols es pot efectuar davant autoritats, funcionaris o persones que treballin per encàrrec d’aquests», ja que són els únics que poden incórrer en els suposats delictes de desobediència, prevaricació i malversació de fons públics que s’investiguen per part del ministeri públic.

Font va manifestar que, en el seu moment, va rebre el suport del govern municipal de Montblanc, ajuntament on va treballar, i, també, a títol personal, dels regidors de l’Ajuntament de Tarragona, «cosa que agraeixo».

Segons el secretari general de l’Ajuntament, «les actuacions que manifesten el desig de la voluntat de votar, i fins i tot del sentit del vot, efectuades en qualsevol suport, per partits polítics, associacions i particulars, en cap cas entren en l’àmbit d’actuació de la instrucció». En aquest sentit, Font considerava que sobrepassar les instruccions del fiscal podria provocar actuacions «abusives i arbitràries».

Compareixença dels presos

D’altra banda, president del Parlament, Roger Torrent, va demanar per carta al Tribunal Suprem, el passat 27 de desembre, la compareixença «presencial o telemàtica» dels presos citats per la comissió del 155. Segons van informar fonts de presidència del Parlament, el mateix dia Torrent també va enviar un escrit als presos i a la consellera de Justícia, Ester Capella, informant-los de la carta al Tribunal Suprem.

Paral·lelament, el portaveu adjunt de JxCat, Eduard Pujol, va explicar que el president de la comissió del 155, Toni Morral –del mateix grup parlamentari–, s’encarregaria de fer aquesta petició. El tràmit, però, ja s’hauria fet des de fa 10 dies.

tracking