«Aquest any hem estat convidats a posar el pessebre del Monestir de Montserrat»

—Quines novetats incorpora, enguany, la seva exposició?

—L’exposició es basa en els diorames sobre la infància de Jesús que coneixem, però els materials són sempre nous. Quan es tanca l’exposició, es guarden les figures, i la resta va a la brossa en la seva majoria, tot i que hi ha coses que es conserven per mostrar-les en altres llocs i ocasions i així donar a conèixer Tarragona en el seu vessant pessebrístic. A més, aquest any hi ha la novetat del moviment. Els diorames convencionals són escenes estàtiques, però enguany hem volgut convidar a una entitat que, com nosaltres, celebra el 90 aniversari, que és l’Institut Comte de Rius. El professorat del centre, que coneix les tècniques per poder fer aquests tipus de muntatges, han ideat una sèrie de mecanismes que fan que algunes figures tinguin moviment. També hi ha un carro que és una mena de pessebre ambulant, amb una mena de teatret que va girant i mostra dues escenes.

—Quant de temps triguen, a muntar totes aquestes escenes?

—Quan acabem l’exposició ja ens reunim i comencem a donar idees i a pensar quina escena farà cadascú. Tenim figures per a unes disset o divuit escenes, algunes es repeteixen i altres van canviant. A partir d’aquí, cadascú va buscant informació, idees sobre l’ambient que vol treballar, etc. Aquest any, per exemple, ja hi va haver algú que al juliol va començar a treballar, però podem dir que, a partir de Santa Tecla, quan comencem a sentir l’Amparito Roca, els pessebristes de Tarragona ens posem a treballar en els pessebres de Nadal.

—Aquesta mostra és un aparador de l’art pessebrista local.

—Sens dubte. Les persones que vénen de fora potser no tant, però hi ha gent que, sense llegir el nom de l’autor, és capaç d’associar el diorama a qui l’ha fet, perquè cadascú té les seves particularitats. El pessebrisme es pot considerar un art. El material que veiem aquí, en un 90% és poliestirè expandit, un material molt compacte que es fa servir com aïllant en la construcció. Per tant, partint d’una planxa llisa de color groc, el pessebrista la va transformant, tractant i donant textures i formes perquè acabi semblant una paret, una roca o una muntanya, i acabar ‘enganyant’ a la persona que mira. Cal dir que, a nivell nacional, la de Tarragona està considerada una de les exposicions amb un pes específic més important dins del pessebrisme de l’estat.

—Quantes persones hi poden arribar a passar, cada any?

—Els últims anys hem comptat que l’han visitat unes 3.000 persones. En comparació amb altres ciutats, podem afirmar que a Tarragona no hi ha massa costum d’anar a veure el pessebre. Sabem que ve més gent de fora, de la comarca, que de la ciutat.

—Enguany fa 90 anys que es va crear l’entitat. De quina manera ho celebraran?

—Hem estat organitzant alguns actes, i alguns encara estan en marxa. Al maig vam fer una exposició al Pati Jaume I amb fragments dels nostres diorames ornamentats per floristes de la ciutat. Al juny vam organitzar una trobada de pessebristes en el marc del Dia de l’Associacionisme cultural, i dilluns de la setmana passada vam inaugurar al Pati Jaume I l’exposició ‘El batec del pessebrisme’, amb una mostra d’un jove artista sevillà que té una visió molt particular del món del pessebre, i que es podrà visitar fins al 15 de gener. Aquest mateix dimarts hem inaugurat un pessebre de dotze metres al Mercat de Tarragona, que és obra de Josep Puig, i que està basat en els diferents fragments del pessebre que cada any munta a la parròquia de Sant Joan. I finalment, amb motiu del nostre aniversari, la Federació Catalana ens ha proposat fer el pessebre del Monestir de Montserrat, i així ho farem, el 24 de desembre.