Diari Més

Serveis socials

Denuncien falta de qualificació entre els professionals dels centres d'acollida de menors estrangers

«Un traductor no pot fer la funció de l’educador social al centre d’acollida», afirmen sindicats i treballadors

Els consellers d'Educació i de Treball en una visita al centre d'acollida del Complex Educatiu.

Denuncien falta de qualificació entre els professionals dels centres d'acollida de menors estrangersOlívia Molet

detail.info.publicated

Creat:

Actualitzat:

L’allau dels menors estrangers no acompanyats (MENA) a Catalunya ha provocat la sobreocupació en alguns dels centres de primera acollida on viuen aquests nois. És el que critiquen sindicats i educadors de Tarragona, que denuncien la «falta de qualificació» entre els professionals d’aquests centres.

Com a la resta de Catalunya, la majoria dels centres de la demarcació de Tarragona són gestionats per entitats privades. A la capital, el Centre d’Acollida Mare de Déu de la Mercè és l’únic gestionat per la Direcció General d’Atenció a la Infància i l’Adolescència (DGAIA), el departament de la Generalitat que acull a part d’aquests immigrants. Rafi Redondo, coordinadora d’Acció Social de CCOO, apunta a la poca preparació del personal. «Estem detectant a espais de Tarragona que contracten a gent només perquè saben parlar àrab», assegura. «Es necessiten traductors, però aquests no poden ser els referents dels nois», afegeix. Redondo creu que la situació actual dels mena no respon a una «situació d’emergència», sinó a una «manca de planificació». El mateix opina el delegat d’Educació d’UGT a Tarragona, Albert Tierraseca. «Falta personal. La gent que surt de la carrera es crema molt de pressa i marxen. Trobem dificultats perquè la gent s’apunti a la borsa i no trobem gent per cobrir les baixes», explica. Tierraseca manté que els centres estan «saturats» amb ràtios que superen els vuit nois per educador que exigeix la llei.

Un educador amb 14 anys d’experiència treballant amb menors i que no vol donar el seu nom explica que es donen casos de centres amb 50 nois. «No han sortit mai oposicions. Es donen situacions d’interinatge de fins a 10 anys. Es necessiten crear noves places», afirma. Una altra educadora de Reus, que prefereix restar en l’anonimat per por a «represàlies», explica que algunes entitats prohibeixen els seus treballadors formar comitès. En algunes fundacions estan atemorits. Tenien por que l’empresa conegués que s’havien reunit amb un sindicat», assegura.

Des d’UGT, Antonio Gutiérrez, referent d’acció social als centres privats, denuncia torns de 14 hores. «La gent no accepta la precarietat», assenyala. «Fa anys que demanem més recursos per treballar amb els nois a nivell físic i psicosocial per risc que comporta», explica Redondo. Els sindicats demanen avançar salarialment en el conveni i més complements incentivadors. L’últim increment de sou va ser el 2009 amb una pujada «irrisòria» del 0,9%. Segons UGT, un educador que treballa a un centre de la Generalitat cobra 1.825 euros més quatre complements. Critiquen que el mateix professional a un centre privat cobri 1.716 euros, més hores i no disposi de permisos ni complements. El Col·legi d’Educadors Socials de Catalunya afirma que la diferència salarial pot ser del 20% i afirma que hi ha entitats que s’acullen al conveni estatal i no a l’autonòmic. Asseguren que sí que hi ha educadors (600 titulats cada any), i que el problema és que no es valora la professió. «La precarietat és molt gran i les ofertes no compleixen el que estableix el conveni», subrallaven els treballadors en un comunicat el passat setembre.

tracking