Diari Més

Urbanisme i societat

Les barraques i assentaments informals ocupen 15 hectàrees

El geògraf Eduard Ferrer Torres identifica fins a tres àrees a la ciutat en un estudi: zona del Francolí, Entrevies i Ermita de la Salut

Una de les construccions de la zona Francolí-RiuClar.

Les barraques i assentaments informals ocupen 15 hectàreesEduard Ferrer

detail.info.publicated

Creat:

Actualitzat:

Al voltant del Francolí, a Entrevies i a l’àrea de l’Ermita de la Salut, aquestes són les tres zones on es concentra el fenomen del barraquisme a Tarragona o, dit d’altra manera, els assentaments informals que, a la ciutat, ocupen un espai de quasi 155.000 metres quadrats. Tot plegat representa una superfície de 15,5 hectàrees, segons l’estudi d’Eduard Ferrer Torres El fenomen dels assentaments informals a la Catalunya del segle XXI. El cas de Tarragona, presentat a la Universitat Autònoma de Barcelona.

L’estudi identifica no només la superfície ocupada, sinó també el perfil sociodemogràfic de la gent que hi viu. Així, segons l’estudi, una de les àrees més extenses pel que fa a assentaments informals es troba a la zona del Francolí on hi ha 143.000 metres quadrats entre aquests tipus d’habitatges, camins d’accés no pavimentats i terrenys agropecuaris. Segons l’anàlisi feta sobre el terreny, en aquesta zona, l’ús més destacat dels terrenys és agrícola– gràcies al sòl força fèrtil– i s’hi conreen tomàquets, faves, patates, coliflors, ceba, enciam i alguns productes de Filipines. «Els mateixos usuaris entrevistats afirmen que la totalitat d’aquestes activitats és per a l’autoconsum i no comprenen activitats lucratives. Això no obstant, alguns veïns de la zona sospiten que alguns usuaris comercien en negre amb les seves plantacions de menta verda (localitzades als horts del barri de Riu Clar)», recull l’estudi que, a banda, ha identificat alguns assentaments dedicats a l’habitatge. Destaca, d’altra banda, la manca de serveis bàsics de la xarxa urbana, ja que es tracta d’assentaments no reglats: les activitats agropecuàries es realitzen sobre sòl urbanitzable delimitat destinat a zones residencials i a espais lliures-zones verdes. La nacionalitat que més abunda en aquesta zona és la marroquina (joves i adults), tot i que també hi ha gent gran de nacionalitat espanyola que prenen l’activitat agrícola com a oci. Aquest darrer grup són els que tenen algun assentament destinat a l’habitatge.

Els principals materials de construcció emprats –quelcom que és comú a les altres dues zones de barraques de la ciutat– són peces de metall, plàstic, fusta, plaques d’uralita, deixalles i algunes canyes per forjar tanques o sostres. Els assentaments en aquesta zona han proliferat en els darrers mesos, sobretot dels terrenys ubicats més al sud.

Els assentaments informals o barraques d’Entrevies ocupen poc més de 600 metres de longitud al llarg de dues línies ferroviàries i dins d’una àrea de polígons industrials. Hi ha una superfície de 9.940 metres quadrats entre zones d’assentaments, accessos no pavimentats i zones d’activitat agropecuària. «La totalitat de les plantacions visitades són per a l’autoconsum. Però, la policia acostuma a anar-hi de tant en tant, ja que hi va haver plantacions de productes il·legals. A la part central i est de la zona d’Entrevistes i ha construccions destinades a habitatges», segons l’estudi, on viuen una desena de persones en situació de pobresa. Tot plegat, en un sòl qualificat de sistema ferroviari i de propietat desconeguda.

Segons ha pogut constatar l’autor de l’estudi, la població que hi viu «ha de conviure amb una forta mala olor acompanyada constantment de soroll».

Finalment, a la zona de l’Ermita de la Salut, els assentaments identificats es troben repartits en dues àrees a banda i banda de l’autovia del Mediterrani (A-7). És la zona on les barraques ocupen un espai poc significatiu: 300 metres quadrats d’assentaments informals, 1.420 de terreny agrícola i 195 metres quadrats d’accessos sense asfaltar. «En aquest territori no s’ha detectat que hi visqui ningú», recull l’estudi que, finalment, destaca el repte d’endreçar aquestes zones i els seus usos.

«Són assentaments amb diverses mancances arquitectòniques, urbanístiques i legals, que estan proliferant, pel que no és un fenomen al qual girar-li l’esquena», conclou.

tracking