x

Ens agradaria enviar-te les notificacions per a les últimes notícies i novetats

PERMETRE
NO, GRÀCIES
Cercador de l’Hemeroteca
Español
Seccions

Tarragona Reus Costa Daurada

Tarragona
3 º
3.6 Km/h
Policial
El responsable de la Policia Científica de la Regió Policial del Camp de Tarragona, Josep Dávila, ahir al laboratori de la comissaria de Campclar, on realitzen procediments per trobar empremtes.

A la recerca de les empremtes del crim

El responsable de la Policia Científica de la Regió Policial del Camp de Tarragona, Josep Dávila, ahir al laboratori de la comissaria de Campclar, on realitzen procediments per trobar empremtes.

Un objecte manipulat pels delinqüents al lloc dels fets.

policia científica, objecte delinqüents

Un objecte manipulat pels delinqüents al lloc dels fets.

Un objecte manipulat pels delinqüents al lloc dels fets.

policia científica, objectes delinqüents

Un objecte manipulat pels delinqüents al lloc dels fets.

Imatge del sistema informàtic que analitza les empremtes.

sistema informàtic empremtes, policia científica

Imatge del sistema informàtic que analitza les empremtes.

Una de les fitxes policials amb els dos palmells de la mà d'una persona detinguda.

fitxa policial, policia científica

Una de les fitxes policials amb els dos palmells de la mà d'una persona detinguda.

A la recerca de les empremtes del crim

«En un delicte greu busquem de tot, un cabell, un mocador, qualsevol cosa és important», indica el cap de la Policia Científica de Mossos a la Regió

Actualitzada 05/09/2018 a les 17:17

A la Regió Policial del Camp de Tarragona hi ha una quarantena d’agents dedicats a posar noms i cognoms a les empremtes que els delinqüents han deixat al lloc dels fets. La tasca de la Unitat Territorial de la Policia Científica abasta des dels robatoris amb força fins als casos més greus d’homicidis, segrestos o agressions sexuals. La més mínima distracció del criminal l’acaba conduint a la garjola gràcies l’actuació d’aquest grup, sumat a la tasca de la Unitat d’Investigació de Mossos. «En un delicte greu busquem de tot, un cabell, un mocador llençat a terra, un tiquet, qualsevol cosa és important per nosaltres. Arribes al lloc dels fets i com que en un primer moment no tens informació, comences a recollir tot el que creus que pot servir per a la investigació, potser és d’una persona que només ha passat per allí, així que després vas descartant», indica a Diari Més el cap de la Policia Científica a la regió, el sotsinspector Josep Dávila, un experimentat agent que abans d’assumir el comandament de la unitat tarragonina havia estat al capdavant de l’àrea científica dels serveis centrals de Mossos en matèria d’inspeccions oculars (la primera tasca en arribar al punt del succés) i en incendis.

La tasca dels agents s’inicia en l’escenari principal del fet delictiu. «En els homicidis, són vitals les primeres hores d’investigació. Si en un primer moment no trobes empremtes, ni cabells, ni cap indici, després tot es va complicant», reconeix el sotsinspector. Aquesta unitat funciona com una màquina perfectament ajustada: en un breu lapse de temps des que s’ha produït un crim, poden arribar a conèixer l’autor i procedir a la seva recerca (tot i que s’han de donar una sèrie de condicions concretes que, com és obvi, no sempre concorren). «Captem les empremtes del lloc de l’homicidi amb la càmera de fotos, venim cap a la comissaria, introduïm la informació al sistema, aquest compara les empremtes amb d’altres ja emmagatzemades i el programa ens ofereix una sèrie de resultats d’empremtes que s’assimilen molt, fem la comprovació i ja podem saber qui és», desgrana Dávila. Els diferents cossos policials de l’Estat disposen d’un sofisticat sistema informàtic on s’emmagatzemen milers d’empremtes de ciutadans que han estat fitxats arreu del país. Per tal de concloure, amb total garantia, que un individu detingut amb anterioritat és l’autor d’un nou acte delictiu, diversos agents de la comissaria tarragonina treballen analitzant els diferents resultats que el sistema informàtic estableix com a altament similars. Els policies busquen entre 8 i 12 punts de coincidència en les crestes papil·lars (els relleus dels dits) de les dues empremtes (la nova que encara no té un autor identificat i la que ja estava emmagatzemada amb noms i cognoms). Un cop s’assoleixen els punts de coincidència, es pot concloure que es tracta de la mateixa persona. Les empremtes que els agents no aconsegueixen identificar, queden emmagatzemades al sistema, per si en un futur, Mossos o qualsevol altre policia de l’Estat, troba una coincidència.
El sistema veritablement funciona: fa uns mesos, una agent de la unitat, Silvia, va aconseguir interrelacionar, amb la empremta d’un nou detingut, fins a 20 empremtes anteriors de robatoris amb força que romanien sense identificació. El delinqüent no només va ser jutjat per l’il·lícit en què va ser enxampat, sinó que se’l va poder acusar de l’altra vintena de fets anteriors.

Delicte perfecte, temporalment
Un delinqüent primigeni pot burlar en un primer moment aquest sistema de recerca d’empremtes, ja que la base de dades només compta amb la identitat de les persones que han estat fitxades anteriorment. La policia té accés a les empremtes del DNI, però només en comptades ocasions i per recerques molt concretes. «Hi ha un delicte o un crim perfecte? No ho sé, està clar que si una persona ho fa i no l’hem trobat, per ell és perfecte, però pot ser perfecte ara i, segurament, demà no. És possible que un altre dia acabi detingut per qualsevol altre delicte, li agafem les empremtes i quan les introduïm al sistema saltin les altres que també són seves, que fins ara eren anònimes», explica el responsable policial. «El mateix passa amb les mostres d’ADN, imagina’t que una persona comet una agressió sexual i mai ha estat detinguda amb anterioritat, doncs no tindrem el seu ADN per interrelacionar-lo, però si aquesta persona torna a agredir-ne a una altra, i en aquesta ocasió se’l pot detenir, l’anterior agressió sexual que estava sense resoldre li caurà, perquè el sistema ho detectarà», exemplifica Dávila.

Trobar el rastre no és tan senzill
Identificar indicis al lloc dels fets, més encara si es tracta d’un delinqüent avesat, no és tan simple. Els agents realitzen en l’escenari del succés una primera recerca amb reactius químics per revelar les empremtes, però sovint, aquesta tasca requereix d’un treball minuciós, que es realitza als laboratoris policials. A la comissaria de Campclar, els agents reben objectes de tota mena, precintats, per tal de trobar qualsevol rastre vàlid. Ahir, l’agent David treballava en l’anàlisi d’una bossa que havia estat emprada recentment en un robatori amb força en un supermercat del territori. Mitjançant una substància reactiva, un tint químic i llum ultraviolada en diferents longituds d’ona, el policia aconseguia revelar, no només l’empremta, sinó tot el palmell de la mà, com es pot comprovar en una de les imatges que il·lustren aquest article. «És com una cadena: la patrulla arriba al lloc dels fets, preserva que ningú toqui els objectes, arriba la Policia Científica, recull tots els indicis que podria haver tocat el delinqüent i, llavors, moltes de les coses ens arriben aquí per revelar les empremtes. Un cop les tenim, les passem als companys perquè les introdueixin a l’ordinador i puguin buscar als candidats», indica l’agent David, de la unitat tarragonina.

Un laboratori amb dits humans
El laboratori de la científica és un emplaçament molt lluminós, però el seu interior guarda elements força tenebrosos. A la gran taula de treball, al costat dels objectes per analitzar, reposen en un racó dos petits pots plens fins dalt d’una substància transparent, amb dos dits humans al seu interior. I és que en aquests moments, els agents treballen en la identificació necrodactilar de dues persones mortes, que van ser trobades en un avançat estat de descomposició i no va ser possible agafar les seves empremtes per identificar-los. «En casos de putrefacció avançada o cremats, en la majoria de cadàvers podem recuperar l’empremta si encara tenen matèria. Es poden recuperar els dibuixos dels dits mitjançant un procés químic», aclareix el sotsinspector.

Dávila explica amb orgull que aquesta unitat, quan assenyala a algú com a autor d’un fet, és perquè veritablement té nombroses proves que ho constaten. «Jo no he perdut mai cap dels casos d’homicidi davant la justícia», indica aquest agent que va iniciar la seva trajectòria professional a la Policia Científica l’any 1995.
 
Actuacions que marquen
La dona i els dos nens petits assassinats pel pare al carrer Reial

L’agent Dàvila recorda encara amb especial tristesa els fets que van ocórrer l’octubre de 2010 al barri del Port de Tarragona. Un home magrebí, amb ordre d’allunyament, assassinava a la seva dona de 26 anys i als seus dos fills de dos i sis anys, al pis on residien, situat al carrer Reial. Els havia apunyalat a tots tres en nombroses ocasions i per ocultar els fets, els havia col·locat a la banyera, tapant-los amb guix. «Per treure’ls de la banyera havien d’anar amb compte de no crear-los més lesions perquè després el metge forense pogués estudiar les ferides que els hi havien fet», exposa. «A sobre hi havia la dona, però no sabíem si ells hi serien o no. Tots demanàvem que no hi fossin, però quan vam treure a la mare, vam veure que a sota estaven ells. No deixem de ser persones i malgrat que ets professional, no és gens agradable», apunta.
La psicòloga assassinada a l’ascensor per un robatori amb força

El sotsinspector recorda la ràpida resposta de les diferents unitats de Mossos davant l’assassinat, el 28 d’abril de 2016, de la psicòloga B.T. a l’ascensor del seu habitatge, al carrer Fra Antoni Cardona Grau. La va matar per fer-se amb els 350 euros que la dona de 54 anys, mare de dos fills menors d’edat, portava. La va seguir quan entrava al portal de l’edifici i va pujar amb ella a l’ascensor, allí dins, la va agredir fins a ocasionar-li la mort. Els agents van aconseguir detenir a l'home hores després, aquella mateixa tarda. «Es van revelar empremtes de l’home en la sang que hi havia de la víctima. No és el mateix trobar les empremtes a l’ascensor, que poden ser de qualsevol que ha pujat, a què ens trobem empremtes en la mateixa sang, això volia dir que eren de l’autor. Les vam analitzar ràpidament i eren d’aquella persona», apunta Dàvil
L’home de Santa Coloma que va matar la seva dona i anava pels fills

El cap de la Policia Científica va dur la investigació de l’home que el gener del 2012 va assassinar a ganivetades a la seva dona de 33 anys i posteriorment la va amagar a les golfes del domicili familiar, en un sofà-llit, envoltada d’edredons. «La primera informació que teníem és que aquest home volia pujar a Sabadell per matar també als seus dos nens», recorda amb el semblant seriós, l’agent. «Vam fer tot un desplegament per buscar els nens i detenir-lo abans que arribés a la casa dels seus pares. Els companys de Sabadell el van trobar i el van arrestar», desgrana. «Els agents de Tarragona ens vam fer càrrec del registre al domicili de Sabadell perquè ja havíem iniciat el cas. Quan sortíem de l’escorcoll, se’ns va llençar de cap, emmanillat, pel forat de les escales i es va matar. Per sort hi havia el secretari judicial que va veure que els mossos no havíem fet res», explica.
Comenta el contingut : A la recerca de les empremtes del crim
Diari MesDiari Mes és una marca registrada de Tamediaxa, S.A.

Redacció i administració: Carrer Manuel de Falla, 12 Baixos. Tarragona

977 21 11 54

Redacció a Reus: Carrer Monterols, 36 2n. Reus

977 32 78 43

diari.mes és un mitja
auditat per OJDInteractiva
Diari Mes

Amb la col·laboració de:
Diari Mes