x

Ens agradaria enviar-te les notificacions per a les últimes notícies i novetats

PERMETRE
NO, GRÀCIES
Cercador de l’Hemeroteca
Español
Seccions

Tarragona Reus Costa Daurada

Tarragona
12 º
42.48 Km/h
Personatges
Artur Tomàs, en una recent entrevista i en una imatge d'arxiu.

Artur Tomàs celebra que ha viscut el darrer segle de la ciutat de Tarragona

Artur Tomàs, en una recent entrevista i en una imatge d'arxiu.

Cedida

Artur Tomàs celebra que ha viscut el darrer segle de la ciutat de Tarragona

Sempre acompanyat del seu inseparable pèndol, cada dia fa sonar les campanes de la Catedral

Actualitzada 17/08/2018 a les 09:02

Artur Tomàs i Mercader va néixer el 18 d’agost del 1918 al número 15 del carrer Cós del Bou, al cor d’una ciutat de Tarragona que no arribava als 30.000 habitants. Demà, dissabte, és un dia molt esperat per ell. Fa temps que l’il·lusiona arribar al segle de vida. Acompanyat sempre del seu inseparable pèndol, manté una activitat frenètica.

«Aquí no es mou i vol dir que estic bé del cap, però si el poso a la dreta dóna voltes perquè en aquest costat tinc una ferida de guerra», comenta satisfet, per afegir que, amb el pèndol, «també trobo avaries mecàniques, aigua i puc detectar la salut d’una persona posant-lo damunt d’una fotografia».

Tomàs va néixer en el decurs de la Primera Guerra Mundial, va viure la Segona República i va combatre a la Guerra Civil, en la que va ser fet presoner per l’exèrcit franquista. Anys més tard, Tomàs va experimentar el trànsit de la dictadura cap a la democràcia i, actualment, el procés que viu Catalunya. La seva experiència personal li permet resumir el darrer segle, tot i que el que més li agrada és parlar dels racons ocults de Tarragona i de la seva vivència al front de guerra.

Tomàs explica a qui li ho demani passatges de la història de Tarragona que ha conegut en primera persona al llarg de cent anys o d’aquells dels quals ha tingut notícia. Cada dia es dirigeix fins a la Catedral per fer sonar les campanes a l’hora de l’àngelus. «Ara ja no pujo fins a dalt de tot perquè són tres-cents esglaons», diu amb una expressió optimista, una de les seves característiques vitals.

La Gestapo i Gran Bretanya
Aquest veí centenari de Cós del Bou és una hemeroteca vivent de Tarragona, però en determinats àmbits prefereix mantenir-se prudent. Preguntat per quin ha estat el millor alcalde de la ciutat en els darrers cent anys, la resposta no va poder ser més evident. «Prefereixo no manifestar-me», va dir. Sí que va treure tots els seus recursos en ser preguntat pel personatge de Tarragona del qual guarda millor record. «Josep Sentís i Porta, un jove que tots els anys anava a París per aprendre música i va ser el primer que va fer música per pel·lícules a França», va comentar Tomàs, qui recorda que «el pare de Sentís tenia un forn a Cós del Bou». Seguint amb la biografia, Tomàs va explicar una anècdota que va acabar amb la imposició d’una condecoració per part de Gran Bretanya.

«A París, la Gestapo va registrar casa seva pensant que era un espia anglès. Ell vivia al número 8 Bis i els espies al 8. A mesura que es feia el registre, va encendre totes les llums, fet que, com era de nit, va alertar els residents del número 8, que es van salvar». En agraïment per aquest gest, «Sentís va ser condecorat».

Tornant al Cós del Bou i a la casa on el pare de Sentís tenia el forn, Tomàs va comentar que en aquell edifici «vivia la família Reyes, el periodista Lluís Maria Mezquida i, al damunt de tot, l’arquitecte Josep Maria Jujol tenia una mena de despatx, tot i que residia a la Mitja Lluna».

Persona que sempre ha estat vinculada al seu carrer i a les activitats culturals que es fan –aquest any ha estat Canoner d’Honor de les Festes de Sant Roc–, recorda que al solar on actualment hi ha l’edifici seu de la Colla Jove «es feien correbous» i «Cós del Bou i Baixada Pescateria van ser durant molts anys el mercat central de Tarragona, on es feia tota l’activitat comercial, i el nou es va fer per desconcentrar la ciutat».

Preguntat per quina Tarragona li agrada més, Tomàs no té cap dubte i s’endinsa en el passat. «Quan era jove, tot era diferent perquè jugàvem al carrer abans d’anar a dinar , a la família hi havia més germanor i els veïns ens ajudàvem, cosa que avui no succeeix com en aquells anys».
Temes relacionats
Comenta el contingut
Diari MesDiari Mes és una marca registrada de Tamediaxa, S.A.

Redacció i administració: Carrer Manuel de Falla, 12 Baixos. Tarragona

977 21 11 54

Redacció a Reus: Carrer Monterols, 36 2n. Reus

977 32 78 43

diari.mes és un mitja
auditat per OJDInteractiva
Diari Mes

Amb la col·laboració de:
Diari Mes