x

Ens agradaria enviar-te les notificacions per a les últimes notícies i novetats

PERMETRE
NO, GRÀCIES
Cercador de l’Hemeroteca
Español
Seccions

Tarragona Reus Costa Daurada

Tarragona
8 º
29.52 Km/h
Arqueologia
La cavitat documentada a la segona fase de la intervenció arqueològic a l'antic solar de la caserna de la Guàrdia Civil a Tarragon

Localitzen restes d'un edifici d'època romana amb estructures de captació d'aigua fora de les muralles de Tarragona

La cavitat documentada a la segona fase de la intervenció arqueològic a l'antic solar de la caserna de la Guàrdia Civil a Tarragona.

Localitzen restes d'un edifici d'època romana amb estructures de captació d'aigua fora de les muralles de Tarragona

Un cop acabada la intervenció arqueològica, al solar de l'antiga caserna de la Guàrdia Civil, es començarà la construcció d'habitatges

Actualitzada 25/07/2018 a les 14:14

La segona fase de la intervenció arqueològica al solar de l'antiga caserna de la Guàrdia Civil de Tarragona ha permès documentar l'existència d'un extens edifici d'època romana situada fora muralles, al suburbi nord-occidental de Tàrraco. L'edifici data d'una cronologia inicial del segle II dC, d'època flàvia, tot i que també hi ha evidències d'activitat anterior. L'activitat constructiva i funerària, amb fins a quatre enterraments detectats, es reprèn a partir d'època baix imperial, entre els segles IV i VI. Una de les troballes destacades és la documentació d'una estructura baix imperial destinada a la captació d'aigües subterrànies. La directora de l'excavació, Judith Siurana, ha explicat que «els indicis porten a pensar que no és un espai residencial, sinó un espai productiu i d'emmagatzematge molt ben ubicat, prop d'una de les portes de la muralla de la ciutat». Passat l'estiu es començarà la construcció d'un edifici amb 30 habitatges a preu social ja venuts, 27 aparcaments, 31 trasters i dos locals comercials a la planta baixa. La construcció no afectarà les restes arqueològiques.

Els treballs a l'antiga caserna de la Guàrdia Civil, situada al número 1 del carrer López Peláez, s'han desenvolupat en dues fases. La primera, iniciada a mitjans del 2016, va permetre localitzar un gran edifici rectangular aixecat en època flàvia, del segle I al segle II. La segona fase, engegada a finals del 2017 i que es va donar per finalitzada fa dues setmanes, ha permès definir tota la zona perimetral i acabar amb l'exhumació d'altres restes. Així, s'ha acabat documentant que aquest és un assentament important extramurs.

La segona fase ha estat la que ha aconseguit localitzar una sèrie d'estructures associades a la captació de vetes aqüíferes a la zona, datades del segle IV o V. Concretament, segons ha explicat l'arqueòloga municipal Pilar Bravo, s'ha trobat una galeria excavada a la roca, amb esglaons i coberta de volta de canó. En el seu tram final es troba retallant el nivell natural de marges, de manera que queda condicionat l'espai amb accés a la veta aqüífera natural.

D'altra banda, s'ha documentat una altra cavitat subterrània, del segle II, amb accés mitjançant un arc de mig punt obert al mur que delimita el gran edifici del segle II pel seu límir oest. Al fons d'aquesta cavitat s'ha trobat una altra surgència d'aigües naturals, tot i que la seva funcionalitat no sembla associada a l'aprofitament d'aigües sinó més aviat al control de les humitats que provoca la veta aqüífera.

La directora de l'excavació ha explicat que l'espai queda ordenat amb un seguit d'habitacles, amb zones orientades al nord-oest, sud-est, en què destaquen «dues grans naus dedicades a l'emmagatzematge de productes i un seguit de petites cambres perimetrals» pavimentades amb 'opus caementicium', el ciment romà, utilitzat en cisternes, emmagatzematge de líquids o espais de treball. Per tot plegat, s'apunta al fet que l'edifici podria correspondre a un espai productiu o d'emmagatzematge, a tocar d'una de les portes de la muralla.

«Avançar-ho és agosarat, però sembla una construcció si no de caràcter públic d'un promotor amb molt poder econòmic», ha explicat Siurana, que ha justificat la seva opinió assenyalant que l'edificació sembla que tenia més d'una planta d'altura, a més d'estar construïda amb 'opus caementicium' i reforçada amb grans carreus de pedra. «Fa pensar en construccions que trobem dins de les muralles, com el fòrum provincial», ha detallat.

D'altra banda, s'aventura que a mitjans del segle III, l'edifici comença a ser abandonat i acaba degradant-se i es reciclen elements, com els carreus, que són extrets. Aquest segle registra una important crisi: «hi ha invasions bàrbars i incendis, situacions molt convulses», explica l'arqueòleg municipal, Joan Menchón.

A partir del segle IV, l'edifici es torna a recuperar i es reprèn l'activitat, amb murs que defineixen noves cambres. És en aquest context en què es produeix «una altra manera de pensar», segons Menchón: «la convivència entre els espais dels morts i dels vius». «A l'època tardoromana trobes habitatges junt amb enterraments», a diferència del que es feia fa uns anys i que també es fa ara. Al solar de l'antiga caserna es registren quatre enterraments.

A partir del segle V i VI, ja no disposen dels aqüeductes en condicions òptimes: «aquesta estructura parla que els recursos hídrics són difícils de trobar i es construeix aquest element», amb almenys una cavitat, «per aprofitar l'aigua d'aquesta zona», ha explicat Siurana.

La regidora de Patrimoni de Tarragona, Begoña Floria, ha celebrat com s'han dut a terme els treballs en aquest espai en el marc dels conjunts arqueològics de Tarragona com a Patrimoni Mundial per la Unesco: «la troballa que tenim és l'exponent d'integració de l'urbanisme contemporani, del segle XXI, amb edificis amb 2.000 anys d'història».

De fet, es garanteix que les obres de construcció d'una trentena d'habitatges, d'entre 65 i 105 metres quadrats, no tindran cap efecte en les restes. Així, es posarà una llosa de fonamentació que quedarà sustentada amb pilotatges que sortejaran les restes, de manera que pràcticament «tot quedarà cobert», segons Bravo. L'espai serà accessible, però només per als investigadors.

En aquest espai, fa dos anys es van recuperar també dues peces escultòriques de caps d'èquid, considerades d'alt valor, en bronze d'època romana. També fa dos anys es va trobar la tomba amb l'esquelet d'un noi jove.

 
Temes relacionats
Comenta el contingut
Diari MesDiari Mes és una marca registrada de Tamediaxa, S.A.

Redacció i administració: Carrer Manuel de Falla, 12 Baixos. Tarragona

977 21 11 54

Redacció a Reus: Carrer Monterols, 36 2n. Reus

977 32 78 43

diari.mes és un mitja
auditat per OJDInteractiva
Diari Mes

Amb la col·laboració de:
Diari Mes