x

Ens agradaria enviar-te les notificacions per a les últimes notícies i novetats

PERMETRE
NO, GRÀCIES
Cercador de l’Hemeroteca
Español
Seccions

Tarragona Reus Costa Daurada

Tarragona
15 º
9.36 Km/h
Administració
La consellera de Presidència de la Generalitat al despatx del delegat del Govern a Catalunya, càrrec que serà nomenat dimarts.

La consellera Artadi confirma la creació d'una E-Delegació del Govern al Penedès

La consellera de Presidència de la Generalitat al despatx del delegat del Govern a Catalunya, càrrec que serà nomenat dimarts.

La consellera de Presidència, Elsa Artadi confirma la creació d'una E-Delegació del Govern al Penedès

Dimarts vinent es farà el nomenament dels vuit delegats catalans, mentre el nou president del Port de Tarragona es farà després de l’estiu

Actualitzada 12/07/2018 a les 18:52

A la delegació del Govern de la Generalitat encara hi ha el retrat del president Carles Puigdemont a les sales ‘nobles’. No hi ha hagut temps material de substituir tots els quadres que hi ha als edificis públics catalans amb la imatge del nou cap de govern, Quim Torra. I com una premoció, Puigdemont havia d’acabar sent el protagonista de la jornada, amb la decisió de la justícia alemanya d’extradir-lo pel delicte de malversació, negant, d’aquesta manera, l’acusació de rebel·lió que se li imputa pel Suprem espanyol.

Abans de que se sabés aquesta notícia, que des de les files independentistes s’ha valorat com a positiva, Elsa Artadi atenia al Diari Més. Evidentment no va sortir el tema de l’extradició, que es coneixeria al cap de poques hores, però si que la consellera de Presidència tenia clar que la sortida a la situació jurídica dels presos polítics i dels polítics exiliats havia de passar per Europa. «Tenim l’esperança de què a Europa la justícia és independent i això marcarà part del camí que ha de portar a resoldre l’actual situació dels encausats».

Per Elsa Artadi, la instrucció duta a terme pel jutge Llarena converteix en «bastant questionable», que a l’Estat espanyol «s’acabi fent justícia». I feia una previsió que segurament amb la resposta de la justícia alemanya d’aquest dimecres, acabarà sent certa: «hi haurà justícia a Europa i això  mourà coses aquí».

Delegació ‘virtual’
A la delegació, Puigdemont hi era, però no un delegat que la dirigeixi. La consellera confirmava que els nomenaments dels delegats per a tot Catalunya es produiran dimarts vinent i també anunciava que hi haurà una delegació nova, la corresponent a la vegueria del Penedès, que abasta les comarques de l’Anoia, el Garraf, l’Alt Penedès i el Baix Penedès. De fet, la creació de la delegació penedesenca és el motiu, segons Artadi, del retard en els nomenaments, «hem hagut de transposar la llei de vegueries i complimentar tots els aspectes burocràtics per a la creació de noves places, i en cap cas volíem que sembles que hi ha delegacions més importants que d’altres i per això hem hagut d’esperar a tenir, com a mínim, una estructura bàsica resolta pel Penedès, per a fer els nomenaments».

La consellera no va voler avançar cap nom, «sempre és millor esperar que passin per l’aprovació de Govern abans» i afirma que fins i tot hi ha noms que encara desconeix, «sempre hi ha rumors». A Tarragona aquests rumors situen novament a Òscar Peris a la delegació tarragonina, mentre que per la nova del Penedès, la ‘rumorologia’ apunta a Jaume Casañas, regidor cunitenc que, de fet, ja apuntava en un recent article aparegut a la premsa a la imminent creació de la delegació.

En el seu moment Casañas també apuntava que la nova delegació tindria un alt component d’administració electrònica, una mena d’E-Delegació. En aquest sentit, Elsa Artadi no volia concretar si hi haurà una seu física centralitzada a la nova delegació, «es tracta d’una vegueria amb quatre capitals i precisament una de les feines del delegat serà la de trobar els equilibris territorials necessaris i adaptar la delegació al moment de desenvolupament tecnològic que vivim». Sobre els espais físics, apuntava que «sempre n’hi ha d’haver», però no concretava on seran, «començarem amb un equip petit i estem acabant de mirar el tema dels espais. En qualsevol cas ara estem valorant quants o a on seran». Per la consellera és diferent una estructura consolidada d’una delegació ja existent que la que es crea de nou, «cal que aprofitem el moment per anar-la desenvolupant; no es pot fer de cop».

El fet que la vegueria estigui repartida entre dues províncies no hauria de comportar, segons la consellera, cap problema administratiu, «al Govern ja intentem treballar amb mentalitat de vegueries i, en qualsevol cas, ara comprovarem si aquesta divisió ens comporta cap problemàtica».

Dels vuit delegats que hi haurà a Catalunya, el pacte de govern entre Junts per Catalunya i ERC comporta un repartiment al 50% entre les formacions polítiques. I tot i que sense indicar els noms, la conselleria sí que confirmava que les delegacions de Terres de l’Ebre i el Penedès correspondran a JxCat i la del Camp de Tarragona, a Esquerra. «És evident que hi ha un repartiment entre les formacions del govern, forma part del pacte existent».

El president del port
Un altre nomenament que la Generalitat té pendent a la demarcació de Tarragona és el del president de l’Autoritat Portuària de Tarragona, però la consellera no es mulla, «això depèn del Departament del Territori i Sostenibilitat», tot i que aprofitava per destacar la feina feta per l’actual president, Josep Andreu, «una persona que, a més, és molt apreciada al territori», i afegia, «el Port de Tarragona funciona molt bé i el canvi al capdavant ja s’anunciaran quan sigui». Amb tot deixava clar que el nou president del port  no es nomenarà fins després de l’estiu.

Suspensió irreversible
Dins el marasme de notícies relacionades amb el procés independentista, una de les més recents ha estat la decisió del jutge del Suprem, Pablo Llarena, de tancar la instrucció del cas resolent la suspensió de càrrecs dels encausats que actualment són diputats al Parlament. Com a portaveu del Govern català, Elsa Artadi emmarcava la nova interlocutòria del jutge dins «el dret creatiu que sempre ha fet», i qualificava la resolució com «peculiar».

En aquest sentit recordava que «la interlocutòria estableix la suspensió de càrrecs per la situació de presó dels encausats, però també intenta aplicar-ho al conseller Comín i al president Puigdemont, que no estan a presó» i apuntava també a la figura que proposa, «de substituts plens però temporals». «Els serveis jurídics del Parlament i dels mateixos encausats s’ho estan estudiant», apuntava, «la nostra voluntat és que, en cap cas, hagin de deixar l’acta de diputat i que, sobretot, això no suposi una situació irreversible». D’aquesta manera no negava una possible solució que tingués un marge temporal d’aplicació, «hem de veure que contempla i que no, el reglament del Parlament».

Reclama confiança
Que la reunió entre els presidents Sánchez i Torra hagi rebut crítiques des de les dues bandes podria ser un símptoma fins i tot positiu. Però per aquesta pregunta la consellera no té una resposta afirmativa, «sempre hem apostat pel diàleg i la negociació i obrir vies de negociació amb el govern espanyol és positiu però no representa cap renúncia». Segons Artadi, «el president Torra sempre ha estat molt clar, ell és molt conscient d’on és, perquè és aquí i com a conseqüència de per què és aquí. Ens segueix semblant sorprenent que cada dia haguem de defensar que no som autonomistes quan precisament som aquí perquè el president Puigdemont és a l’exili o, en el meu cas, jo ocupo aquesta conselleria perquè el conseller Turull és a la presó». I acaba demanant, «una mica de confiança».

Sobre l’inici del diàleg amb el govern espanyol la consellera explicava que «hi ha dues vies de diàleg. Una és la política, imprescindible per mantenir unes relacions no ja normals, que no ho són, però si una interlocució, i aquesta correspon als presidents Sánchez i Torra». Aquesta via ha aconseguit de moment que, segons afegeix Artadi, «des de l’altra banda s’hagi reconegut per primera vegada que la de Catalunya és una qüestió política».

I una altra via és la relativa a la gestió del dia a dia i les comissions bilaterals que sembla que finalment tornaran a reobrir-se entre les dues administracions, «hi ha un seguit d’incompliments que hem de veure si realment hi ha voluntat per part del PSOE de donar-los-hi sortida». La consellera posava en aquest sac acords de finançament incomplerts, lleis estatals que envaeixen competències catalanes o l’aixecament de les suspensions de lleis catalanes pel Tribunal Constitucional que en el seu moment van ser recorregudes pel govern del PP.

És sorprenent que cada dia haguem de defensar que no som autonomistes; el diàleg amb Madrid no és una renúncia»


Aposta pels Jocs
Demanada per una valoració una vegada passats els Jocs Mediterranis, Artadi recorda que la Generalitat de Catalunya «va complir amb els compromisos que va adquirir amb l’organització, i sobretot l’any 2016, que era un moment molt complicat». El Govern català, per la consellera, «sempre hi va apostar i no entro en temes organitzatius que no ens corresponien», amb tot, recorda que són l’administració que més hi va invertir, «i era una mica sorprenent veure el desplegament del govern de l’estat quan en realitat va decidir invertir-hi una tercera part del que havia dedicat als Jocs d’Almeria».

L’Estat va invertir als Jocs de Tarragona una tercera part que a Almeria, quan nosaltres sempre hi van apostar»

Comenta el contingut
Diari MesDiari Mes és una marca registrada de Tamediaxa, S.A.

Redacció i administració: Carrer Manuel de Falla, 12 Baixos. Tarragona

977 21 11 54

Redacció a Reus: Carrer Monterols, 36 2n. Reus

977 32 78 43

diari.mes és un mitja
auditat per OJDInteractiva
Diari Mes

Amb la col·laboració de:
Diari Mes