Tarragona perd metges: canvien de comunitat, marxen fora o es jubilen

La província de Tarragona pateix una mancança de metges. La marxa dels facultatius es produeix en tres fronts diferents: els professionals que, un cop formats i en actiu, decideixen tornar a la seva comunitat autònoma d’origen o marxar un hospital públic que els hi ofereix millors condicions laborals; els metges que opten per desenvolupar la seva carrera a l’estranger davant la precarietat dels centres catalans i, finalment, els facultatius que es jubilen, que en sis anys (període 2016-2020) seran en total 614 metges.

En l’actualitat, segons explica a Diari Més el secretari general del Col·legi Oficial de Metges de Tarragona (COMT), Frederic Mallol, al territori ja hi ha mancances de personal en algunes especialitats concretes: a Pediatria, Anestesiologia, Traumatologia i Ginecologia, especialment. «Actualment estan tenint problemes en els hospitals i ambulatoris per trobar metges que puguin substituir als que es jubilen o se’n van. No hi ha una reposició natural», exposa el doctor Mallol, tot apuntant alguns dels motius. «Una de les causes és la precarietat laboral. No és que no hi hagi feina, és que a la gent li fan contractes d’una setmana, de mesos... En algunes ocasions són contractes temporals on no saben si els renovaran i això crea una angoixa i no dóna cap estabilitat», explica el metge.

Aquestes condicions precàries –després d’haver estat formant-se entre 10 i 11 anys–, porten a molts metges a abandonar la província de Tarragona, en la majoria d’ocasions, rumb a hospitals o centres públics d’altres comunitats autònomes. «El metge el que vol és anar a un lloc on les condicions siguin atractives. No parlem només de la part econòmica, també de la feina, l’estabilitat, les possibilitats de fer recerca o de realitzar docència. No tots els llocs compleixen aquests requisits adequadament».

331 metges van marxar el 2017

En el darrer any, fins a 331 facultatius registrats al Col·legi de Metges de Tarragona van fer les maletes, rumb a altres províncies, segons notifica la Organización Médica Colegial de España. Això representa un 9,6% dels 3.390 facultatius que pertanyen al col·legi professional de la província. Aquest desmesurat percentatge situa a Tarragona com la segona província de l’Estat on, en valors percentuals, més metges opten per abandonar la seva plaça, només per darrere de Lleida, que té el dubtós honor de liderar la taula amb un 11,5% de sortides. Aquesta mobilitat tan aguda s’explica, en part, per la precarietat, però també perquè la immensa majoria de Metges Interns Residents (que realitzen la darrera etapa de formació especialitzant-se en una unitat concreta), no són naturals de la província. Dels 330 metges residents que aquest curs es formen als hospitals i Centres d’Atenció Primària de la demarcació, únicament 54 (el 16,4%) són tarragonins, segons xifres facilitades pel COMT. «Com és natural, si un metge és de Tarragona o voltants, tens moltes possibilitats que es quedi en el centre del territori, però si ha vingut a formar-se expressament de fora i, a sobre, no li fas una oferta atractiva, marxarà», resumeix Mallol.

A més, segons s’apunta, a la Facultat de Medicina de Reus de la URV, hi ha al voltant d’un 80% d’estudiants que provenen d’altres comunitats autònomes, pel que, arribat el moment de realitzar l’especialització (MIR) –obligatòria per poder treballar en qualsevol organisme sanitari públic arreu de l’Estat–, molts opten per tornar a la seva terra, en cas de tenir la nota per entrar a un hospital de la seva regió.

Com més retallades, més fuga

La corba de l’estadística on es mostra el nombre de metges tarragonins que van sol·licitar el certificat Good Standing per poder exercir a qualsevol altre país de la Comunitat Econòmica Europea, entre 2011 i el darrer any, coincideix a grans trets, amb l’empitjorament de les condicions laborals a causa de les retallades en la sanitat pública. És un una relació directa que confirma el doctor Mallol, exemplificant-ho amb la pressió afegida que han hagut de patir els metges de família i pediatres dels CAP en els darrers anys: «Resulta que s’han anat jubilant professionals i, en algunes ocasions, aquestes places no s’han cobert. Així que els pacients d’aquests metges s’han hagut de sumar als llistats de la resta de professionals que continuaven en actiu», desgrana. Així, si l’any 2011 van ser nou els metges que van sol·licitar el certificat per marxar, el 2016 la xifra s’havia multiplicat per sis, arribant als 57 professionals que buscaven un treball a l’estranger. «A Anglaterra o a Àustria t’ofereixen un treball molt ben remunerat i els metges estan molt més considerats socialment», assegura Mallol.

Més de 100 jubilacions a l’any

Els joves no volen quedar-se i els grans que es jubilen, marxen a centenars, any rere any. Així ho indiquen les xifres del COMT, que reflecteixen 138 jubilacions al llarg d’aquest 2018, 121 més l’any vinent 2019 i fins a 124 al 2019.

A fi de detenir aquesta sagnia de facultatius, el secretari general del Col·legi de Metges proposa algunes mesures concretes: «Cal ampliar les places per a MIR. Si hi ha mancança, cal augmentar el nombre d’estudiants que han de venir i després aconseguir que es quedin. És important que l’oferta de places cobreixi almenys les necessitats dels diferents serveis de cada hospital», raona Mallol.

I és que resulta destacat que ni l’hospital Joan XXIII, ni el Sant Joan de Reus, estiguin oferint a les convocatòries de MIR (una formació remunerada) el nombre de places totals que tenen acreditades. En el cas del de Tarragona, en el darrer curs el Ministerio de Sanidad li va acreditar 32 places, però el centre de l’ICS només en va oferir 26, al de Reus, de les 16 acreditades, Sagessa només va treure a oferta 13 llocs, segon el BOE.