Diari Més

Josep Fèlix Ballesteros. President del Comitè Oficial dels Jocs Mediterranis

«Recordo quan van dir la paraula 'Tarragona' a Mersin, em vaig emocionar»

Ballesteros fa memòria i recorda el moment en què van decidir que la seva ciutat acolliria els Jocs Mediterranis

Josep Fèlix Ballesteros és una de les persones que més han apostat pels Jocs Mediterranis des de l'inici i, ara, en vol gaudir com el primer.

«Recordo quan van dir la paraula 'Tarragona' a Mersin, em vaig emocionar»Gerard Martí

detail.info.publicated

Creat:

Actualitzat:

—Què li passa a Josep Fèlix Ballesteros pel cap ara que els Jocs són aquí?

—Ara mateix només sento il·lusió. Fa uns mesos que teníem la sensació que arribàvem justets, però ara estic il·lusionat i convençut que serà un èxit. Espero que aquesta nit a les nou puguem gaudir d’una gran inauguració.

—Tot es troba en l’estat que vostè havia previst?

—Sí, Fins i tot, millor perquè en matèria de voluntaris la cosa ha anat molt bé i el programa cultural ha sortit bé. Està millor del que intuíem fa uns mesos.

—Què recorda d’aquell dia on, a Mersin, vostè, jo i molta gent més vam conèixer in situ que Tarragona acolliria els Jocs Mediterranis?

—Recordo el moment en què Amar Addadi va dir la paraula «Tarragona», que em van saltar les llàgrimes. M’emociono poc, però llavors em va passar. Quan va dir el nom de la nostra ciutat va ser espectacular perquè sabíem que la competència era dura. A més, no van ajudar algunes preguntes que ens van fer abans de la votació, relacionades amb la seguretat i el finançament. Pensava que ens afectaria al suport per part d’algunes delegacions. El primer que vaig fer quan vaig conèixer que Tarragona acolliria els Jocs va ser anar a veure el Mediterrani, que el tenia al davant (l’Hotel on les autoritats estaven allotjades i on es va oferir el veredicte final donava al mar Mediterrani).

—Recordo aquella pregunta que comenta pel tema de seguretat. Vostè va respondre amb molta fermesa. Creu que hi havia algú o algun fet que volia impedir que Tarragona fos l’organitzadora dels Jocs Mediterranis?

—Crec que sí. La persona que va qüestionar la nostra seguretat estava vinculada a la candidatura d’Alexandria directa o indirectament. Ens volia torpedejar la línia de flotació. Sortosament, el Comitè Internacional va fer una aposta per Tarragona, i va encertar.

—Es comenta que algun vot va canviar a darrera hora.

—Els últims dies, sí. Crec que tres o quatre vots es van capgirar, i van ser decisius.

—Des del dia de Mersin fins fa pocs mesos, feia la sensació que tot estava una mica aturat, i que no s’estava treballant pels Jocs. En aquests darrers dies, però, tot plegat ha agafat un ritme frenètic.

—Sí, però ens ha passat de tot: diversos canvis de govern tant a l’Estat com a la Generalitat, la crisi econòmica, dificultats d’entesa i diàleg entre administracions... Però sempre hem tingut la voluntat de totes les institucions d’anar a una i la companyia de gent molt important en aquest camí com Alejandro Blanco, Josep Poblet, Quim Nin o Fèlix Alonso, que no han abaixat mai la guàrdia.

—Creu que s’han polititzat massa aquests Jocs Mediterranis?

—Sí, però això ja va passar amb els Jocs Olímpics del 1992. Tothom se n’ha oblidat, però va succeir. Ara, l’important, és que dels Jocs se’n parli, encara que sigui bé.

—Parli’m de la tasca que han realitzat Víctor Sánchez i Javier Villamayor.

—Han fet un tàndem molt potent. Tenen una personalitat molt diferent i càrrecs que no tenen res a veure, però han encaixat molt bé. El Víctor s’ha dedicat a tirar endavant la sala de màquines i el Javier ha realitzat una tasca institucional, econòmica, política i d’arquitectura molt important.

—Creu que els Jocs han acabat cremant a Javier Villamayor?

—No, al contrari. Els Jocs van estar a punt de cremar-nos a tots plegats quan vam haver de canviar la data de la seva celebració. Crec que ha fet una feina brutal en unes condicions difícils i amb una oposició que fins a l’últim moment no ha donat un vot de confiança. Vull remarcar que Ciutadans i el PDeCAT sempre han estat del nostre costat.

—Si s’haguessin celebrat els Jocs el 2017, què hauria succeït?

—Un gran fracàs i una gran decepció. També una situació injusta perquè el Comitè no hauria valorat la molta i bona feina que s’havia realitzat fins el moment. Això i la unitat institucional van ser el que més va valorar el Comitè Internacional.

—Parlem de la joia de la corona, de l’Anella Mediterrània.

—Si la inauguració dels Jocs, al Nou Estadi, serà espectacular, l’Anella Mediterrània és el gran somni. Jo m’imaginava un gran espai dedicat a l’esport, a la salut i a la vida saludable pensat no només per a esportistes d’elit, sinó també per a les famílies. Volia que hi hagués gent que pogués anar a l’Anella Mediterrània a passar el dia, caminant pel bosc i navegant pel llac. És un desig que tenia de petit que els Reis Mags d’Orient m’han portat. Fins i tot, crec que ha quedat més bonic del que m’imaginava.

—El Palau serà espai municipal en un futur?

—Hem de parlar amb la Generalitat. De moment, seguirà sent d’ells, però tenim un acord segons el qual tot el conjunt de l’Anella sigui gestionada per l’Ajuntament.

—No he aconseguit cap pista sobre la inauguració. Vostè me’n pot desvelar alguna?

—No, perquè em vaig negar a què m’ho expliquessin. Prefereixo que em sorprenguin. Sí sé que hi haurà molts participants i molts figurants, però poca cosa més.

—Seran uns Jocs amb molt de públic a les graderies o es veuran buides?

—Si hem de jutjar pel ritme de venda de la cerimònia inaugural, hi haurà molt gent. Per exemple, en les competicions d’handbol, quan nedi Mireia Belmonte o en el voleibol hi haurà moltíssima gent. Sí que hi haurà modalitats esportives on no hi haurà menys gent, però en general crec que anirà molt bé.

—Com ha anat el voluntariat?

—Necessitàvem entre 3.200 i 3.500 voluntaris i, des del principi, en fase de candidatura, vam tenir gairebé 4.000 peticions. Ara, hem arribat a 8.500 persones arribades de tot arreu, que s’hi han abocat amb tot. Sempre que hi ha algun acte els saludo a tots i els dono les gràcies, perquè s’ho mereixen.

—La ciutat s’ha bolcat amb els Jocs?

—Li ha costat d’inici, perquè les dificultats van fer que alguns dubtessin que això tiraria endavant. A partir de cert moment, tothom es va implicar. El Club de Golf Costa Daurada, que ens va acollir ahir, igual que el Club Tennis Tarragona, on vam inaugurar les instal·lacions, són dues de les mostres de com s’ha bolcat la gent.

—Avui ve el Rei a Tarragona.

—Sí, i crec que és positiu que ho faci. Espero que també ho facin el president de la Generalitat de Catalunya, el del Govern, alcaldes, ministres... Això exemplaritza la unitat que hi ha en un projecte com els Jocs Mediterranis.

tracking