Diari Més

Ramón Rodríguez: Director de l'Institut Català de Programació Neurolingüística

«El temps ens serveix per obtenir informació i relacionar-nos millor»

El 28 de juny a les 10.30h Ramón Martínez impartirà el taller ‘Com em relaciono amb el temps’ a la Biblioteca Pública de Tarragona

La seu de l'entitat es troba al carrer Unió de Tarragona.

«El temps ens serveix per obtenir informació i relacionar-nos millor»C. S.

detail.info.publicated

Creat:

Actualitzat:

Què és la programació neurolingüística?

–La PNL es pot definir de moltes maneres, però a mi m’agrada definir-la com una disciplina de gestió. D’una banda, de gestió comunicativa, perquè dona molts patrons de comunicació verbal, de comunicació no verbal, de comprensió de la comunicació de les altres persones, i també de com sintonitzar els missatges i com construir la nostra comunicació en funció de qui tenim al davant. No tant en funció de qui som nosaltres, que ja sabem què volem dir, sinó de qui és l’altra persona.

Què més ens permet gestionar, la PNL?

–També és una eina de gestió emocional, en qualsevol àmbit. A la vida ens trobem amb moments agradables, però també amb tensions i conflictes, i saber gestionar de manera eficient les nostres emocions, i acompanyar les altres persones perquè gestionin bé les seves, pot ajudar a que allò que estigui passant, passi de la manera més beneficiosa per a tothom. Llavors, si d’una banda tenim una bona gestió comunicativa, i de l’altra una bona gestió emocional, al final tot plegat s’acaba expressant en una bona gestió relacional. Amb la PNL ens podem relacionar millor amb el nostre entorn, amb les altres persones i també amb nosaltres mateixos, la nostra història, el nostre present i el nostre futur.

Per a qui és útil?

–Generalitzant molt, podríem dir que per a qualsevol persona que estigui en contacte amb altres persones. És a dir, per tothom. Tots som pares, fills, companys, parelles, treballadors, veïns… Estem vius, i la PNL no és un coneixement extern, sinó que posa l’atenció en com funcionem les persones. Pot ser útil per a tothom que vulgui millorar la seva vida, tractar-se millor o tractar millor a les altres persones.

També en el món professional?

–Sí, la PNL té aplicacions directes en el món professional: pot ser útil a educadors, terapeutes, professionals de la salut, advocats, mediadors, responsables d’equip, líders, venedors, fins i tot periodistes…

De quines tècniques se serveix la PNL per aconseguir aquests objectius?

–La PNL proposa una sèrie de tècniques, però la PNL no són només tècniques: les tècniques són el producte de la PNL, de la mateixa manera que un cotxe és producte de l’enginyeria, però no és enginyeria. Existeixen certs exercicis i pràctiques generalitzades que tenen una aplicació amb èxit, però la PNL és una manera d’observar les persones i comprendre com funcionen, calcular que una determinada intervenció tindrà un resultat determinat. És cert que es poden trobar llistats de tècniques, que van des de la resolució de conflictes fins a la cura de fòbies, un ventall molt ampli, però al final només són aplicacions. La PNL és molt més que tot això.

Hi ha patrons de comportament comuns que es poden millorar fàcilment amb la PNL?

–La PNL es basa en la idea que ‘El mapa no és el territori’. Això vol dir que tot allò que una persona creu sobre el món, els significats que li dona, allò que considera adequat o no, no és el que realment és el món, només són les seves idees respecte a la realitat. Aquesta idea, que és fàcil de comprendre, dur-la a terme a la vida no és tan fàcil. El patró que tenim en comú les persones abans de conèixer la PNL és el fet de creure’ns en possessió de la veritat, que el que jo opino del món és el món, i qui no opina com jo, està equivocat o li falta vida, experiència. Tota la feina que es fa a la PNL és perquè ens anem adonant d’aquest fet, i no només de manera racional, cognitiva, sinó també de manera somàtica, integrant-ho al cos.

Fins a quin punt la PNL pot canviar d’alguna manera la vida de les persones?

–A mi m’agrada fer un símil amb les matemàtiques. Saber que dos i dos són quatre, només és informació. La matemàtica comença a ser útil quan, saber que dos i dos són quatre ens ajuda a construir una casa, a fer una operació numèrica o a portar els comptes d’una empresa. La PNL és igual. Ens aporta informació de les persones, com funcionem, com pensem, com ens emocionem. Però amb aquesta informació hem de poder fer alguna cosa, si no, cau en el sac buit.

A Tarragona faran un taller sobre el temps. Quin paper se li dona, en la PNL?

–Sobre el temps, Sant Agustí deia: ‘Si em preguntes què és, no t’ho sé explicar, però si no m’ho preguntes, ho sé perfectament’. Això ens passa a tots. Si ens pregunten, diem que el temps és allò que passa, o allò que a mi em deixa calb. Però en PNL, el temps és un criteri que fem servir per ordenar registres d’informació. Al llarg de la vida anem acumulant experiències de vida, records, i també fem projeccions de futur. Tot això ho hem d’ordenar a la nostra ment d’alguna manera. Per exemple, prenent com a criteri els impactes que han tingut els records, o les persones que hi han estat involucrades. Un altre criteri és el temps. Per això, a la PNL el temps ens serveix per obtenir informació i poder realitzar els ajustos necessaris perquè l dia d’avui les coses estiguin millor, i ens puguem relacionar millor amb el nostre passat i el nostre futur.

Quina és la manera correcta de relacionar-se amb el temps?

–No hi ha res que estigui bé o malament, les coses són útils o no ho són. Podem construir la nostra relació amb el temps de diferents maneres. Una és l’orientació que hi tenim. De vegades estem orientats al passat, ens passem el dia recordant coses, per bé o per mal, i sentim la necessitat de tornar al passat, que en el futur es reprodueixin coses del passat, o al contrari, que el passat no es repeteixi en el futur. Altres vegades estem orientats al futur, a aconseguir coses, a projectar el curs que ve, les vacances… I de vegades estem orientats a viure el moment, a gaudir del present, de manera que els records o les imaginacions no ens distreguin, el que seria el ‘Carpe Diem’. En PNL no creiem que cap d’aquestes orientacions sigui la millor, sinó que en un moment donat ens pot ser útil l’una o l’altra.

Què faran, al taller de la Biblioteca de Tarragona?

–Repassarem les diferents maneres com ens relacionem amb el temps. També la manera com ho fem, perquè no és igual relacionar-se amb el temps de manera activa que passiva, dient ‘s’acosta dissabte que ve’, o dient ‘jo m’acosto al dissabte que ve’. També parlarem de les estructures del temps: pots dir ‘algun dia aprendré balls de saló’, i aquell ‘algun dia’ no sabem on és, i per tant és difícil programar res. Però podem construir una estructura del temps més detallada per transitar per aquell camí fins que arribi el dia dels balls de saló. Anirem veient com el temps es va expressant en la nostra ment i com ens anem relacionant amb aquest temps, per tal que la gent en prengui consciència i pugui tenir les regnes del seu pensament.

tracking