x

Ens agradaria enviar-te les notificacions per a les últimes notícies i novetats

PERMETRE
NO, GRÀCIES
Cercador de l’Hemeroteca
Español
Seccions

Tarragona Reus Costa Daurada

Tarragona
20.54 º
11.16 Km/h
Demografia
Imatge de la concentració que va tenir lloc dilluns al davant del Consulat del Marroc a la ciutat de Tarragona.

El reagrupament familiar dobla en deu anys la població femenina xinesa

Imatge de la concentració que va tenir lloc dilluns al davant del Consulat del Marroc a la ciutat de Tarragona.

Cedida

El reagrupament familiar dobla en deu anys la població femenina xinesa

En una dècada també ha augmentat en 600 el nombre de marroquines, mentre que només han arribat 98 homes més

Actualitzada 28/05/2018 a les 20:18

El reagrupament familiar ha doblat en deu anys la població femenina d’origen xinès a la ciutat de Tarragona. L’any 2007, el nombre de dones xineses comptabilitzat per l’Ajuntament de Tarragona era de 406, mentre que l’any 2017 es va situar en les 838. L’augment contrasta amb la xifra d’homes xinesos, que tan sols s’ha incrementat en 195 –fa deu anys n’hi havia 483 i ara 678–. Quelcom semblant ha passat amb la població d’origen marroquí: el nombre de dones ha augmentat en  647 –de 2.616 a 3.263–, mentre que el d’homes només en 98 –de 3.945 a 4.043–.

«Això es deu, sens dubte, al reagrupament familiar», deia el director de la Càtedra d’Inclusió Social de la Universitat Rovira i Virgili, Ángel Belzunegui. El model migratori d’aquestes dues nacionalitats, detallava el mateix, és «predominantment masculí». És per això que, després de l’onada migratòria viscuda a finals dels anys 90, el nombre de dones arribades des de la Xina i el Marroc ha crescut exponencialment.

D’altra banda, Belzunegui relacionava també aquest augment de la immigració femenina amb les dificultats que tenen, marroquins i xinesos, per casar-se amb dones autòctones. «El fenomen del matrimoni és fonamental per entendre aquesta situació, perquè els homes marxen als seus països d’origen per casar-se i, després, tornen aquí amb les seves dones», detallava l’expert.

Es tracta d’una situació que no succeeix amb altres nacionalitats, com per exemple amb la població llatinoamericana. L’any 2017, a Tarragona es van xifrar 934 dones colombianes i 705 homes, mentre que l’any 2007 hi havia 1.277 dones per 1.009 homes. Com es pot comprovar, la inmigració femenina és més alta que la masculina.

«En els casos de la Xina i el Marroc, la migració femenina és subsidiària a la masculina», expressava Belzunegui. Són molts pocs els casos en els que una dona marroquina arriba a la ciutat sola, tal com passa amb les dones xineses, un fet que sí succeeix amb nacionalitats com la colombiana, l’argentina o la boliviana.
Segons pronosticava Belzunegui, el flux migratori des del Marroc i la Xina es reduirà en els pròxims anys, en comparació amb l’augment que es va viure durant la primera dècada d’aquest segle.

Els llatinoamericans marxen
Una altra de les xifres impactants és la reducció, a la meitat, de la població argentina a Tarragona en una dècada. L’any 2007 hi havia 514 dones i 581 homes, mentre que l’any 2017 es van comptabilitzar 265 dones i 242 homes. També ha disminuït la població colombiana, que ha passat de 1.277 dones i 1.009 homes el 2007 a 934 dones i 705 homes l’any passat.

El motiu d’aquest èxode és l’«impacte» de la crisi econòmica en aquest sector de la població, segons detallava el director de la Càtedra d’Inclusió Social. A més, Belzunegui assegurava que «és molt difícil que tornin», perquè «els seus països d’origen s’estan recuperant i el potencial de Catalunya i Espanya s’ha frenat en comparació amb anys anteriors». Això no passa, per exemple, amb la migració d’origen romanès, que arriba a la ciutat i torna a marxar amb més facilitat que la resta.

Protesta del Moviment Nacional Rifeny al consulat marroquí
Diverses persones membres del Comitè de Suport al Moviment Nacional Rifeny van concentrar-se ahir al davant del Consulat del Marroc de la ciutat de Tarragona per protestar pels «abusos» del govern marroquí a la població rifenya. Després, cinc membres de l’organització van iniciar una acampada i una d’elles, Omar Ziani, va començar una vaga de fam.

Les manifestacions d’aquest moviment s’han repetit en els darrers mesos. Van començar l’octubre de 2016 arran de la mort del venedor de peix Mohsin Fikri, aixafat dins un camió d’escombraries en el transcurs d’una intervenció policial. Des d’aleshores, denuncia el comitè, la resposta del govern marroquí ha estat molt violenta i d’un alt nivell de repressió, amb la militarització dels espais públics, l’atemptat contra els drets de reunió i de circulació així com la llibertat d’expressió, i les tortures i violacions dels drets humans dels activistes presos.

La denúncia del Comitè ha rebut el suport del grup municipal de la CUP. «La CUP considera molt important la feina de visibilització que fa el Comitè de Suport a Tarragona, que permet apropar a la majoria de la població un conflicte que no gaudeix de cap protagonisme als mitjans de comunicació generalistes», afirmaven els anticapitalistes, que carregaven també contra les relacions entre Espanya i el Marroc.
Temes relacionats
Comenta el contingut : El reagrupament familiar dobla en deu anys la població femenina xinesa
Diari MesDiari Mes és una marca registrada de Tamediaxa, S.A.

Redacció i administració: Carrer Manuel de Falla, 12 Baixos. Tarragona

977 21 11 54

Redacció a Reus: Carrer Monterols, 36 2n. Reus

977 32 78 43

diari.mes és un mitja
auditat per OJDInteractiva
Diari Mes

Amb la col·laboració de:
Diari Mes