Diari Més

Seguretat

L'AV Catedral de Tarragona proposa a l'Ajuntament recuperar la versió moderna del sereno

En ciutats com Gijón, on aquesta figura es va implantar el 1998, el resultat és satisfactori i permet donar feina a aturats de més de 50 anys

Una treballadora de Serenos de Gijón fa la seva ruta per un dels carrers de la ciutat asturiana.

L'AV Catedral proposa a l'Ajuntament de Tarragona recuperar la versió moderna del serenoSerenos de Gijón

detail.info.publicated

Creat:

Actualitzat:

Tarragona podria recuperar la figura del sereno, en una versió actualitzada, si prospera la proposta que l’Associació de Veïns Catedral traslladarà avui a l’Ajuntament. El president de l’entitat i la regidora Begoña Floria mantindran una reunió per comentar els beneficis que podria reportar a la ciutat disposar d’aquests vigilants de nit, va manifestar dijous a aquesta redacció Jordi Ferré, president de l’associació.

Experiències similars s’estan portant a terme de fa temps en altres ciutats, amb uns resultats altament positius, com és el cas de l’asturiana Gijón, on aquest servei funciona des de l’any 1998. L’ajuntament de la ciutat cantàbrica va destinar l’any passat un pressupost de prop de 400.000 euros per una plantilla de serenos formada per més de trenta persones. Només en serveis on van estar implicats turistes, el 2015 es va donar assistència a 1.873 persones, xifra que va créixer a 5.619 de l’1 de gener al 15 de novembre del 2017.

Ferré va explicar que aquest servei «hauria d’afectar a tota la ciutat, al centre i als barris, i els llocs de treball serien per a persones de més de cinquanta anys que es troben a l’atur i que, per la seva edat, tenen difícil tornar al mercat laboral». D’aquesta manera, «s’aconseguirien tres objectius molt importants, ja que amb la recuperació de la figura del sereno milloraria la seguretat a la ciutat durant la nit, es donaria un servei als ciutadans i els aturats podrien tenir una feina», va dir Ferré.

Com ha succeeix en casos reals a Gijón, on els serenos treballen entre les 23 hores i les 7 del matí, «es pot atendre a una persona que ha patit un infart de cor al carrer i avisar els serveis mèdics o cridar a la policia municipal perquè una persona llença botelles des de la finestra d’una casa». Aquesta tasca «seria un complement a la vigilància que fa la Guàrdia Urbana i els Mossos d’Esquadra», va ressaltar Ferré.

«Un servei útil al ciutadà»

El president d’aquesta associació de veïns radicada a la Part Alta va comentar que «aquest servei seria molt útil al ciutadà». Ferré va dir que «el sereno podria acompanyar una noia que va sola fins a casa si li ho demana, ja que es podrien evitar agressions, trucar a la policia si a la 1 de la matinada hi ha una festa en un pis i es molesta els veïns, atendre a persones malaltes o, per seguretat, anar amb una persona a un caixer a treure diners perquè no es trobi sola en aquests moments i evitar que pugui ser atracada».

Les tasques que podrien dur a terme els serenos serien «moltes i diverses». En un vídeo de Serenos de Gijón es veu com una treballadora d’aquest servei torna a lloc un contenidor de brossa que ha estat desplaçat, o truca al propietari d’un establiment comercial per informar-lo que algú ha trencat els vidres de la botiga».

Jordi Ferré va afirmar que, de produir-se la recuperació de la figura del sereno, «tots estaríem més tranquils a la nit i els ciutadans se sentirien més protegits». «A més, els serenos podrien informar a l’Ajuntament de desperfectes que s’han pogut ocasionar durant la nit, de manera especial els caps de setmana i poder actuar d’una manera més ràpida i eficient». Ferré va dir també que «els serenos haurien d’estar permanentment comunicats entre ells per tal d’intercanviar informació».

El primer document que fa referència a l’existència de la figura del sereno a l’Estat data del 1715, però va ser el 12 d’abril del 1765 quan es va crear el Cuerpo de Serenos. Uns anys més tard, el 1834, es va regular la seva funció per aquells que feien aquest ofici a les capitals de província. Els serenos van desaparèixer el 1977.

tracking