x

Ens agradaria enviar-te les notificacions per a les últimes notícies i novetats

PERMETRE
NO, GRÀCIES
Cercador de l’Hemeroteca
Español
Seccions

Tarragona Reus Costa Daurada

Tarragona
21 º
7.56 Km/h
Societat
Maria Grau i Jordi Grau, néta i filla de José Grau, amb els documents rebuts per la Generalitat.

José Grau: Detingut el dia de Nadal de 1939 i «alliberat» 78 anys després

Maria Grau i Jordi Grau, néta i fill de José Grau, amb els documents rebuts per la Generalitat.

José Grau: Detingut el dia de Nadal de 1939 i «alliberat» 78 anys després

El fill i la néta d’aquest constantinenc, condemnat injustament pel franquisme, celebren ara la nul·litat del consell de guerra

Actualitzada 25/10/2017 a les 20:51

«Això no repara el mal, però és un reconeixement a les injustícies de la guerra». Són les paraules del Jordi Grau, el cinquè fill de José Grau Martorell. Nascut a Constantí, José Grau va ser detingut per les forces franquistes durant el dinar de Nadal de l’any 1939. El 20 de febrer de 1940 es va celebrar el seu consell de guerra i va ser condemnat al garrot vil «no pudiéndose demostrar los hechos presentados», segons dicta la seva sentència. Afortunadament, una coincidència el va lliurar de la pena de mort. Després de passar set anys a presó va quedar lliure, però tota la vida va arrossegar una condemna injusta. 78 anys més tard, la Llei de reparació jurídica de les víctimes del franquisme, que declara nuls els judicis i els consells de guerra dictats per causes polítiques a Catalunya per la dictadura, l’ha alliberat.

La néta de José Grau, Maria Grau, assegura que el seu avi «mai no va involucrar-se en causes polítiques». Sí que ho van fer els seus germans, anarquistes i membres del Comitè de Constantí. L’any 1936, alertats per gent del poble, José i la resta de germans van haver de fugir cap a França. «Però a mig camí, una de les meves germanes es va posar malalta i el meu pare va haver de tornar», relata el Jordi. Quan es trobava al front d’Osca, el van detenir. Poc després va ser alliberat i va tornar a Constantí. Però José Grau Martorell no va oblidar les paraules que els grisos li havien dit a l’Aragó: «Pagaràs per tot el que no pagaran els teus germans que han marxat a França».

El dia de Nadal de 1939, les forces franquistes van arribar a casa dels Grau. José va ser detingut i jutjat dos mesos després. La sentència va ser clara: el condemnaven a mort amb el mètode del garrot vil. L’acusació, però, mai es va demostrar. Grau va entrar a la presó de Pilats i va començar a estudiar finances. Les seves capacitats –era dels únics que sabia llegir i escriure– el van dur a treballar com a secretari de la presó. «Feia els comptes, controlava les despeses... La mare sempre va dir que estava empresonat, però que tenia una porta mig oberta», explica el seu fill. Tot i això, José Grau estava condemnat a mort, encara que no tenia una data establerta.

El garrot vil l’esperava, però una màgica coincidència a Pilats el va lliurar de la mort. El metge de la presó, franquista, també havia estat el metge de Constantí. I José Grau Martorell l’havia acollit a casa durant la guerra. «Ell no va mirar de quin bàndol era. Li va obrir les portes al metge i a la seva família», diu la Maria. El metge va moure fils i José Grau va poder sortir de la presó. Set anys després d’entrar, va quedar lliure i va tornar a casa. La sentència, però, no es va rectificar, i el constantinenc va ser culpable d’uns fets que mai no havia comès.

Després de la seva mort, l’any 1986, la família va començar a reclamar documents per reparar jurídicament el seu consell de guerra. No ha estat fins aquest any, però, que això s’ha fet efectiu. «Ha estat un dels dies més importants de la meva vida», explica Jordi Grau entre llàgrimes. La seva filla, Maria, va començar els tràmits per aconseguir la reparació quan el Parlament va aprovar la llei el mes de juny. Ara, ja tenen la documentació a casa. Un símbol de llibertat. «Fem una crida a tothom qui estigui en aquesta situació per reclamar la reparació jurídica», diuen ambdós. 78 anys després, els Grau han fet justícia.
Diari MesDiari Mes és una marca registrada de Tamediaxa, S.A.

Redacció i administració: Carrer Manuel de Falla, 12 Baixos. Tarragona

977 21 11 54

Redacció a Reus: Carrer Monterols, 36 2n. Reus

977 32 78 43

diari.mes és un mitja
auditat per OJDInteractiva
Diari Mes

Amb la col·laboració de:
Diari Mes