x

Ens agradaria enviar-te les notificacions per a les últimes notícies i novetats

PERMETRE
NO, GRÀCIES
Cercador de l’Hemeroteca
Español
Seccions

Tarragona Reus Costa Daurada

Tarragona
23 º
5.4 Km/h
Patrimoni
Imatge de la passada edició de Tarraco Viva, on la presència de la dona és secundària i fa referència a la seva vida social.

Tarraco Viva tindrà un espai específic destinat a les dones al món antic

Imatge de la passada edició de Tarraco Viva, on la presència de la dona és secundària i fa referència a la seva vida social.

Tarraco Viva tindrà un espai específic destinat a les dones al món antic

La regidora Begoña Floria reivindica la figura de dones de la Tarragona romana com la sacerdotessa Fulvia Celera

Actualitzada 16/08/2017 a les 10:00

L’edició de Tarraco Viva del 2018 aportarà com a gran novetat la creació d’un espai destinat, de manera permanent, a les dones al món antic. Aquesta iniciativa, impulsada per la regidora de Patrimoni, Begoña Floria, preveu incorporar temàtiques vinculades a aquest segment social menys conegut, en totes les edicions del festival de reconstrucció històrica de Tarragona. Dones del món clàssic aportarà dades històriques «i ho farà a través de formats diferents, com conferències, debats, monòlegs teatralitzats, etcètera», ha informat Floria a aquesta redacció. «Esperem que aquest nou camp de divulgació històrica, dintre del nostre festival, contribueixi a donar una visió de la Història més ample i enriquidora», ha remarcat la regidora.

En l’edició d’enguany de Tarraco Viva i, també, en les recreacions de la proposta Tarragona Història Viva d’aquest estiu, els espectadors han pogut descobrir un món poc conegut, com és el de les dones gladiadores, un àmbit que el grup de reconstrucció Tarraco Lvdvs ha portat a l’arena de l’Amfiteatre.

Floria, vol reivindicar, igualment, el nom de dones que van jugar un paper destacat en l’evolució de Tarraco i del món clàssic. La regidora de Patrimoni ha explicat que «passejant pels carrerons de la Part Alta, hom pot veure algunes inscripcions romanes incrustades a les parets de cases i edificis. N’hi ha una d’inscripció, la del carrer de la Destral, que per la seva situació al nivell del terra, sovint passa desapercebuda. És una inscripció en honor de Fulvia Celera, una dona de Tarraco que, sent propietària de terres i esclaus, va arribar a ser flamínia (sacerdotessa) perpètua de la ciutat. Un honor molt important i bastant excepcional per a una dona». «El seu marit, Caius Vibo Latro –afegeix Floria­–, també va ser nomenat sacerdot de culte imperial, però en aquest cas i contràriament a la norma, va ser gràcies a la seva dona. Tenim doncs a casa nostra un document de la visibilitat femenina en un món elitista, classista i masculí».

El festival Tarraco Viva «es proposa crear un nou espai de programació dedicat a donar veus a les dones de l’antiguitat, unes veus que ens parlen de dones científiques, poetesses, sacerdotesses, propietàries, reines i no només de mares, filles i esposes», diu Floria.

La regidora fa referència al contingut del llibre Deesses, rameras, esposes i esclaves. Dones en l’antiguitat clàssica, de la historiadora Sara Pomeroy, on escriu «la producció intel·lectual i artística d’Atenes va ser, cal admetreu, enlluernadora. Però, rarament, hi ha hagut una discrepància tan gran entre les fites culturals que una societat ha pogut oferir i la participació de les dones en aquesta cultura». Pomeroy es planteja preguntes com «va escoltar mai Xantipa els diàlegs de Sòcrates sobre la bellesa i la veritat? Quantes dones van llegir realment les històries d’Heròdot i de Tucídides? Què feien les dones en lloc d’això? I, el que és més important, per què semblava tan important pels atenencs el fet d’establir una diferència tal entre la cultura dels homes i la de les dones? Quan les deesses paganes eren, a la seva manera, tan poderoses com els deus, per què l’estatus de les fèmines humanes era tan baix?».

Floria remarca que «aquest text de Pomeroy ens il·lustra sobre un problema general que afecta la nostra visió del passat clàssic. Si majoritàriament les fonts històriques estan fetes i parlen de les classes dirigents, també és una distorsió de la història el fet que només hagin estat homes qui han fet sentir les seves veus. Podríem pensar que en realitat només sabem coses del passat en un percentatge mínim d’una elit masculina». La regidora de Patrimoni afegeix que «sentir les veus de les dones del món antic és una necessitat si volem entendre realment allò que va ser la vida social, política i culturals del món clàssic».
Temes relacionats
Diari MesDiari Mes és una marca registrada de Tamediaxa, S.A.

Redacció i administració: Carrer Manuel de Falla, 12 Baixos. Tarragona

977 21 11 54

Redacció a Reus: Carrer Monterols, 36 2n. Reus

977 32 78 43

diari.mes és un mitja
auditat per OJDInteractiva
Diari Mes

Amb la col·laboració de:
Diari Mes